cabriola
cabriola
Salts i girs
- ca cabriole [fr], n f
- ca cabriola, n f sin. compl.
- es cabriola, n f
- es cabriole, n f
- fr cabriole, n f
- en cabriole, n
Salts i girs
Definició
Salt d'un peu al mateix peu en què, mentre una cama es troba estesa en qualsevol direcció i altura, la cama de suport, en posició flexionada, impulsa el cos enlaire i s'estira en direcció a l'altra cama, com si li donés un cop, i a continuació retorna a terra en flexió per rebre el pes del cos, mentre l'altra cama es manté en la posició original.
Nota
- 1. La cabriole s'anomena cabriole fermée si ràpidament després de l'aterratge es porta la cama que queda en l'aire cap a la de suport, per acabar en 5a posició en plié. Altres variants de la cabriole són la cabriole doble, en què se separen les dues cames després d'haver-se trobat en l'aire i es tornen a acostar i a separar un cop més abans de l'aterratge; la grande cabriole, que implica una gran elevació de les cames i del salt, i la cabriole fouettée, en què s'afegeix al moviment una acció molt viva i enèrgica en l'aire, consistent en el gir del cos cap a la cama de suport o cap a la cama contrària, en funció de si la cama de treball es trobava a l'inici estirada al davant o al darrere del cos, fins a acabar en la posició contrària a la mostrada en l'aire.
- 2. La denominació cabriole prové del substantiu francès cabriole, que significa 'salt àgil, lleuger'.
cabriole [fr]
cabriole [fr]
Salts i girs
- ca cabriole [fr], n f
- ca cabriola, n f sin. compl.
- es cabriola, n f
- es cabriole, n f
- fr cabriole, n f
- en cabriole, n
Salts i girs
Definició
Salt d'un peu al mateix peu en què, mentre una cama es troba estesa en qualsevol direcció i altura, la cama de suport, en posició flexionada, impulsa el cos enlaire i s'estira en direcció a l'altra cama, com si li donés un cop, i a continuació retorna a terra en flexió per rebre el pes del cos, mentre l'altra cama es manté en la posició original.
Nota
- 1. La cabriole s'anomena cabriole fermée si ràpidament després de l'aterratge es porta la cama que queda en l'aire cap a la de suport, per acabar en 5a posició en plié. Altres variants de la cabriole són la cabriole doble, en què se separen les dues cames després d'haver-se trobat en l'aire i es tornen a acostar i a separar un cop més abans de l'aterratge; la grande cabriole, que implica una gran elevació de les cames i del salt, i la cabriole fouettée, en què s'afegeix al moviment una acció molt viva i enèrgica en l'aire, consistent en el gir del cos cap a la cama de suport o cap a la cama contrària, en funció de si la cama de treball es trobava a l'inici estirada al davant o al darrere del cos, fins a acabar en la posició contrària a la mostrada en l'aire.
- 2. La denominació cabriole prové del substantiu francès cabriole, que significa 'salt àgil, lleuger'.
cama de base
cama de base
Conceptes generals
- ca cama de suport, n f
- ca cama de base, n f sin. compl.
- es pierna de apoyo, n f
- es pierna de soporte, n f
- fr jambe d'appui, n f
- fr jambe de soutien, n f
- fr jambe de support, n f
- en standing leg, n
- en support leg, n
- en supporting leg, n
Conceptes generals
Definició
Cama que aguanta el pes del cos mentre l'altra cama executa un moviment o adopta una posició concreta.
Nota
- La cama de suport s'oposa a la cama de treball.
cama de suport
cama de suport
Conceptes generals
- ca cama de suport, n f
- ca cama de base, n f sin. compl.
- es pierna de apoyo, n f
- es pierna de soporte, n f
- fr jambe d'appui, n f
- fr jambe de soutien, n f
- fr jambe de support, n f
- en standing leg, n
- en support leg, n
- en supporting leg, n
Conceptes generals
Definició
Cama que aguanta el pes del cos mentre l'altra cama executa un moviment o adopta una posició concreta.
Nota
- La cama de suport s'oposa a la cama de treball.
cama de treball
cama de treball
Conceptes generals
- ca cama de treball, n f
- es pierna activa, n f
- es pierna de trabajo, n f
- es pierna libre, n f
- fr jambe de travail, n f
- fr jambe libre, n f
- en free leg, n
- en leading leg, n
- en working leg, n
Conceptes generals
Definició
Cama que executa un moviment o adopta una posició concreta mentre l'altra cama aguanta el pes del cos.
Nota
- La cama de treball s'oposa a la cama de suport.
cambré
cambré
Posicions i direccions, Passos i moviments, Z. Fitxes il·lustrades
- ca cambré, n m
- es cambré, n m
- fr cambré, n m
- en cambré, n
Posicions i direccions, Passos i moviments, Z. Fitxes il·lustrades
Definició
Extensió del tors a partir d'un moviment cap enrere, en què el cap, i sovint el braç, segueixen la línia de la part superior del cos.
Nota
- 1. La posició resultant d'aquest moviment també rep el nom de cambré.
- 2. La denominació cambré prové del verb francès cambrer, que significa 'arquejar'.
centre
centre
Conceptes generals
- ca exercicis al centre, n m pl
- ca treball al centre, n m
- ca centre, n m sin. compl.
- es centro, n m
- es ejercicios en el centro, n m pl
- es trabajo en el centro, n m
- fr centre, n m
- fr milieu, n m
- fr travail au centre, n m
- fr travail au milieu, n m
- en centre, n
- en centre work, n
- en exercises in the centre, n pl
- en center, n var. ling.
- en center work, n var. ling.
- en exercises in the center, n pl var. ling.
Conceptes generals
Definició
Conjunt d'exercicis que es duen a terme sense el suport de la barra en una classe de dansa clàssica, els quals constitueixen la segona part de la classe.
Nota
- 1. Els exercicis al centre són essencials per al treball de l'equilibri, el control corporal, la coordinació general i els desplaçaments.
- 2. En aquesta part de la classe de dansa clàssica s'inclouen les seccions dedicades a l'adagio i a l'allegro.
chaînés [fr]
chaînés [fr]
Salts i girs
- ca chaînés [fr], n m pl
- ca déboulé [fr], n m
- es chaîné, n m
- es déboulé, n m
- fr déboulé, n m
- fr tours chaînés, n m pl
- en chainé, n
- en chaînés, n pl
- en déboulé, n
- en tours chaînés déboulés, n pl
Salts i girs
Definició
Seqüència de mitjos girs ràpids en 1a posició alternant-ne un en dehors i un altre en dedans, que aconsegueix l'efecte d'un seguit de voltes encadenades.
Nota
- 1. Els chaînes també poden fer-se mostrant una 5a posició.
- 2. La denominació chaînés prové probablement del verb francès enchaîner, que significa 'encadenar', i la denominació déboulé prové del verb francès débouler, que significa 'caure donant voltes sobre un mateix'.
- 3. Altres denominacions que de vegades s'utilitzen per a designar aquesta seqüència de mitjos girs, de les quals deriven les formes simples i més habituals chaînés i déboulé, són tours chaînés, chaînés déboulés i tours chaînés déboulés.
changement de pied [fr]
changement de pied [fr]
Salts i girs
- ca changement de pied [fr], n m
- es changement, n m
- es changement de pied, n m
- es changement de pieds, n m
- fr changement de pied, n m
- en changement, n
- en changement de pied, n
- en changement de pieds, n
Salts i girs
Definició
Salt de dos peus a dos peus en què, des de 5a posició en plié, s'efectua un impuls per a intercanviar la posició dels peus en l'aire i aterrar en la 5a posició contrària a la de partida.
Nota
- 1. En funció de l'elevació del salt, es distingeix entre petit changement de pied i grand changement de pied.
- 2. D'altra banda, es coneix com a changement de pied italià o changement de pied a la italiana la variant en què, en el moment del salt, es flexionen els genolls.
- 3. La denominació changement de pied, procedent del francès, està creada a partir del substantiu changement ('canvi') i el sintagma de pied ('de peu').
chassé [fr]
chassé [fr]
Passos i moviments
- ca chassé [fr], n m
- ca pas chassé [fr], n m sin. compl.
- es chassé, n m
- fr chassé, n m
- fr pas chassé, n m
- en chassé, n
Passos i moviments
Definició
Pas en què un peu avança lliscant, en qualsevol direcció, i l'altre s'hi acosta ràpidament.
Nota
- 1. En general els chassés, que sovint s'executen en sèrie, es poden fer tant arran de terra com saltats o girant, si bé l'escola francesa, per exemple, només considera chassés els que es fan arran de terra.
- 2. De vegades també rep el nom de chassé la primera part del moviment, que correspon només al lliscament del primer peu, ja sigui amb la punta estirada a terra o amb tota la planta del peu en contacte amb el terra, el qual pot precedir altres moviments.
- 3. La denominació chassé prové del verb francès chasser, que significa 'caçar' i també 'fer fora, empènyer'.