Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Terminologia de la salut cardiovascular

Presentació
  • ca  canalopatia, n f
  • es  canalopatía, n f
  • fr  canalopathie, n f
  • en  channelopathy, n

Patologies

Definició
Malaltia amb base genètica provocada pel mal funcionament d'un canal iònic, que pot donar lloc a disfuncions del sistema nerviós central i a trastorns neuromusculars i cardiovasculars.

Nota

  • Les canalopaties alteren el funcionament normal de la conducció dels impulsos elèctrics i comporten el risc d'arrítmies i de mort sobtada. Algunes de les més freqüents són la síndrome de QT llarg, la síndrome dels Brugada i la taquicàrdia ventricular polimòrfica catecolaminèrgica.
cardíac -a cardíac -a

Conceptes generals

  • ca  cardíac -a, adj
  • es  cardiaco -ca, adj
  • es  cardíaco -ca, adj
  • fr  cardiaque, adj
  • en  cardiac, adj

Conceptes generals

Definició
Relatiu o pertanyent al cor.
cardiomiopatia cardiomiopatia

Patologies

  • ca  miocardiopatia, n f
  • ca  cardiomiopatia, n f sin. compl.
  • es  cardiomiopatía, n f
  • es  miocardiopatía, n f
  • fr  cardiomyopathie, n f
  • en  cardiomyopathy, n

Patologies

Definició
Trastorn estructural o funcional del miocardi.

Nota

  • La miocardiopatia pot ser primària o secundària a un altre trastorn cardiovascular o sistèmic. Es pot manifestar de múltiples maneres: hipertròfia del miocardi, engrossiment del cor, rigidesa o pèrdua de flexibilitat de les parets cardíaques o estenosi dels ventricles. Segons les característiques anatòmiques, fisiopatològiques i clíniques, les miocardiopaties es classifiquen en dilatades, hipertròfiques o restrictives.
cardiopatia congènita cardiopatia congènita

Patologies

  • ca  cardiopatia congènita, n f
  • es  cardiopatía congénita, n f
  • fr  cardiopathie congénitale, n f
  • en  congenital heart anomaly, n
  • en  congenital heart defect, n
  • en  congenital heart disease, n
  • en  CHD, n sigla

Patologies

Definició
Cardiopatia present des del naixement que correspon a una anomalia del desenvolupament embrionari i fetal del cor.

Nota

  • 1. Les cardiopaties congènites més greus poden ser incompatibles amb la vida intrauterina, però moltes només es manifesten en el moment del naixement o durant la infantesa. Un bon nombre de cardiopaties poden ser tractades quirúrgicament i una bona part es resolen de forma completa i definitiva amb l'operació.
  • 2. Per exemple, la coartació de l'aorta o la tetralogia de Fallot. són algunes de les cardiopaties congènites més freqüents.
cardiopatia isquèmica cardiopatia isquèmica

Patologies

  • ca  cardiopatia isquèmica, n f
  • es  cardiopatía isquémica, n f
  • fr  cardiopathie ischémique, n f
  • en  coronary artery disease, n
  • en  ischemic heart disease, n
  • en  CAD, n sigla
  • en  IHD, n sigla

Patologies

Definició
Cardiopatia que apareix com a conseqüència d'una descompensació entre l'aportació d'oxigen al miocardi a través de les artèries coronàries i les necessitats de consum d'oxigen del teixit miocàrdic.

Nota

  • La simptomatologia de la cardiopatia isquèmica pot ser molt variada: des de l'angina d'esforç fins a l'infart de miocardi, la insuficiència cardíaca, l'aneurisma ventricular, les arrítmies o la mort sobtada. És una de les causes principals de morbiditat i mortalitat en els països desenvolupats.
cardioprotegir cardioprotegir

Conceptes generals

  • ca  cardioprotegir, v tr
  • es  cardioproteger, v tr
  • fr  cardioprotéger, v tr
  • en  cardioprotect, to, v tr

Conceptes generals

Definició
Defensar algú o alguna cosa del risc i les conseqüències d'un accident cardíac.

Nota

  • L'estructura cardioprotegir una persona i l'estructura cardioprotegir un territori (o un espai) es consideren adequades. El verb cardioprotegir fa referència a l'acció de protegir el cor d'un pacient, per exemple amb la presència en un espai concret d'un aparell que es pugui fer servir en cas d'aturada cardíaca, com ara un DEA o un DESA.
cardioversió cardioversió

Terapèutica > Tècniques i dispositius

  • ca  cardioversió, n f
  • es  cardioversión, n f
  • fr  cardioversion, n f
  • en  cardioversion, n

Terapèutica > Tècniques i dispositius

Definició
Intervenció terapèutica per a aconseguir que un ritme cardíac anormal torni a ser normal.

Nota

  • La cardioversió es pot dur a terme mitjançant una descàrrega elèctrica (cardioversió elèctrica) o mitjançant fàrmacs.
cardioversió elèctrica cardioversió elèctrica

Terapèutica > Tècniques i dispositius

  • ca  cardioversió elèctrica, n f
  • es  cardioversión eléctrica, n f
  • es  cardioversión, n f sin. compl.
  • es  electrocardioversión, n f sin. compl.
  • fr  cardioversion électrique, n f
  • en  electrical cardioversion, n

Terapèutica > Tècniques i dispositius

Definició
Cardioversió per mitjà d'una descàrrega elèctrica administrada en el pit d'una persona.

Nota

  • 1. La cardioversió elèctrica es fa amb energia baixa, en un entorn controlat i de forma programada. Es diferencia de la desfibril·lació, que és un procediment d'emergència que es fa quan hi ha una aturada cardíaca o un ritme cardíac massa alterat.
  • 2. Per exemple, es pot aplicar la cardioversió elèctrica per a la restauració del ritme sinusal normal en pacients amb arrítmies.
cateterisme cardíac cateterisme cardíac

Terapèutica > Tècniques i dispositius

  • ca  cateterisme cardíac, n m
  • ca  sondatge cardíac, n m sin. compl.
  • es  cateterismo cardíaco, n m
  • es  cateterización cardíaca, n f sin. compl.
  • fr  cathétérisme cardiaque, n m
  • fr  cathétérisme du coeur, n m sin. compl.
  • en  cardiac catheterization, n

Terapèutica > Tècniques i dispositius

Definició
Examen del cor practicat mitjançant la introducció d'un catèter flexible en la cavitat cardíaca des d'una vena o una artèria perifèriques.

Nota

  • El cateterisme cardíac serveix per a diagnosticar anomalies congènites del cor, per a l'anàlisi química dels gasos de la sang i per a avaluar l'hemodinàmica cardíaca.
claudicació intermitent claudicació intermitent

Patologies

  • ca  claudicació intermitent, n f
  • es  claudicación intermitente, n f
  • fr  claudication intermittente, n f
  • en  intermittent claudication, n

Patologies

Definició
Dolor constrictiu que apareix en una de les dues extremitats inferiors durant l'esforç de caminar una determinada distància, que obliga l'individu afectat a aturar-se.

Nota

  • La claudicació intermitent es presenta en les síndromes d'isquèmia crònica (arterioesclerosi obstructiva, tromboangiïtis obliterant). El dolor desapareix ràpidament en el moment en què l'individu s'atura.