Back to top
  • ca  desembarcador, n m
  • ca  embarcador sin. compl.
  • oc  embarcader
  • es  embarcadero
  • fr  débarcadère
  • fr  embarcadère
  • en  landing stage
  • de  Ladeplatz
  • de  Landungplatz
  • co  imbarcatoghju
  • co  sbarcatoghju sin. compl.
  • gl  peirao
  • lad  embarcadero
  • rup  alinari
  • rup  dipuneari
  • srd  molu de imbarcu

Definició
Lloc d'un port o d'un moll destinat a l'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.
  • ca  embarcament, n m
  • oc  embarcament
  • es  embarque
  • fr  embarquement
  • en  boarding
  • en  embarkation
  • de  Einsteigen
  • co  imbarcamentu
  • co  imbarcu sin. compl.
  • gl  embarque
  • gl  embarcamento sin. compl.
  • lad  embarch
  • rup  ambarcari
  • srd  imbarcu

Definició
Acció de pujar en una embarcació, una aeronau o un tren.
embarcament denegat embarcament denegat

  • ca  embarcament denegat, n m
  • oc  refús d'embarcament
  • es  embarque denegado
  • fr  refus d'embarquement
  • en  denied boarding
  • de  Nichtbeförderung
  • co  ricusa d'imbarcu
  • co  ricusu d'imbarcu sin. compl.
  • gl  embarque denegado
  • gl  embarcamento denegado sin. compl.
  • lad  embarch neghé
  • rup  ambarcari niaprukiatâ
  • srd  imbarcu negadu

Definició
Fet de negar l'embarcament a un passatger amb reserva confirmada per una situació de sobrereserva.
  • ca  embarcar, v intr
  • oc  embarcar
  • es  embarcar
  • fr  embarquer
  • en  board, to
  • en  embark, to
  • de  an Bord gehen
  • de  einsteigen
  • co  imbarcà
  • gl  embarcar
  • lad  se embarché
  • rup  ambarcu
  • srd  imbarcare

Definició
Pujar en una embarcació, una aeronau o un tren.
  • ca  embarcar, v tr
  • oc  cargar
  • oc  embarcar sin. compl.
  • es  embarcar
  • fr  charger
  • en  load, to
  • de  einladen
  • co  carcà
  • co  caricà sin. compl.
  • gl  embarcar
  • lad  embarché
  • rup  ambarcu
  • srd  imbarcare

Definició
Pujar mercaderies o persones en una embarcació, una aeronau o un tren.
  • ca  en trànsit, adj
  • oc  en transit
  • es  en tránsito
  • fr  en transit
  • en  in-transit
  • de  Transit
  • co  di transitu
  • co  di transita sin. compl.
  • gl  en tránsito
  • lad  en transit
  • rup  tu tranzitu
  • srd  in trànsitu
  • srd  in colada sin. compl.

Definició
Dit de la persona o l'equipatge que fa parada en un indret determinat, generalment per raons tècniques del mitjà de transport amb què viatja, de camí a la destinació final.
  • ca  enlairament, n m
  • ca  envol sin. compl.
  • oc  envòl
  • oc  enairament sin. compl.
  • es  despegue
  • fr  décollage
  • fr  envol
  • en  take-off
  • de  Start
  • co  alzata in volu
  • gl  engalaxe
  • lad  decol
  • rup  decolari
  • srd  decollu

Definició
Acció de separar-se de la superfície terrestre una aeronau mitjançant unes maniobres determinades.
  • ca  enlairament, n m
  • ca  envol sin. compl.
  • oc  envòl
  • oc  enairament sin. compl.
  • es  despegue
  • fr  décollage
  • fr  envol
  • en  take-off
  • de  Start
  • co  alzata in volu
  • gl  engalaxe
  • lad  decol
  • rup  decolari
  • srd  decollu

Definició
Acció de separar-se de la superfície terrestre una aeronau mitjançant unes maniobres determinades.
  • ca  equipatge de mà, n m
  • oc  bagatge de man
  • es  equipaje de mano
  • fr  bagage de cabine
  • fr  bagages à main
  • en  cabin baggage
  • en  carry on baggage
  • en  hand baggage
  • en  hand luggage
  • de  Handgepäck
  • co  bagagliu à manu
  • co  bagagliu di cabina
  • gl  equipaxe de man
  • gl  bagaxe de man sin. compl.
  • lad  pocaje a man
  • rup  bagaji di mânâ
  • srd  bagalliu a manu

Definició
Equipatge poc voluminós que compleix els requisits perquè es pugui pujar a bord d'un avió sense que calgui facturar-lo.

Nota

  • 1. A equipaje de man debe caber no compartimiento superior de equipaxes ou debaixo do asiento dianteiro e non poderá superar as dimensións establecidas pola autoridade competente.2. En ocasións poderá haber restriccións adicionais dependendo da capacidade das cabinas principais de certos avións.
  • ca  escala, n f
  • oc  escala
  • es  escala
  • fr  arrêt en cours de route
  • fr  arrêt intermédiaire
  • fr  arrêt volontaire
  • en  stopover
  • de  Aufenthalt
  • de  Zwischenlandung
  • co  scalu
  • co  accansata sin. compl.
  • co  arretta sin. compl.
  • gl  escala
  • lad  post da sbarché
  • rup  escalâ
  • srd  iscalu
  • srd  firmada sin. compl.

Definició
Cadascuna de les parades que es duen a terme al llarg d'un trajecte amb vaixell o avió abans d'arribar a destinació.

Nota

  • No solen durar més de vint-i-quatre hores, durant les quals, en el cas dels creuers, els passatgers poden fer una breu estada a terra.
  • Non adoitan durar máis de 24 horas durante as cales, no caso dos cruceiros, os pasaxeiros poden facer unha breve parada en terra.
  • Per solit ne dùreles nia plus che vintecater ores, te cheles che tl cajo dles crojedes pòn i passajiers fé na curta sojornanza a tera.
  • Nu poati s-hibâ ma multu di patrusprâyinghits sihàts, tu cari, cându easti zborlu ti crutserâ, pasagerlli potu s-dipunâ ti shcurtu kiro pi locu.