Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

dada dura dada dura

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

  • ca  dada dura, n f
  • es  dato duro
  • es  dato fidedigno
  • es  dato objetivo
  • fr  donnée dure
  • pt  dado duro
  • en  hard datum

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definició
Dada corresponent a una variable que és fàcil de mesurar o de classificar.
dada no disponible dada no disponible

Matemàtiques > Estadística

  • ca  dada no disponible, n f
  • es  dato faltante
  • es  dato no disponible
  • fr  donnée manquante
  • fr  observation manquante
  • en  missing data

Matemàtiques > Estadística

Definició
Dada que no s'ha pogut obtenir referent a una variable d'un estudi.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sensedades i dada no disponible:

    S'aproven els termes semànticament relacionats sensedades i dada no disponible pels motius següents:

    Pel que fa al substantiu sensedades,

    ·és la forma que fan servir els especialistes i està especialment estesa en els àmbits de la teledetecció i els sistemes d'informació geogràfica;

    ·es documenta ja en nombrosos contextos d'especialitat, si bé amb vacil·lació pel que fa a la grafia (sense dades, sense-dades, sensedades);

    ·lingüísticament és una forma adequada: es tracta d'un compost delocutiu exocèntric(1) procedent de la lexicalització de l'expressió sense dades, que té origen en variable sense dades, amb canvi de significat.

    Quant a dada no disponible,

    ·és una forma descriptiva del concepte, lingüísticament adequada i transparent;

    ·és semànticament precisa i s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ·ja es documenta en textos d'especialitat;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les formes dada faltant i dada mancant, que tenen un cert ús amb el sentit de dada no disponible, perquè els adjectius faltant i mancant són poc habituals en català i donen lloc a formes poc naturals.

    D'altra banda, les formes dada incompleta, dada perduda, dada desconeguda i dada nul·la són inadequades semànticament, perquè designen tipus concrets de dades no disponibles.

    (1)Són compostos delocutius aquells que provenen de la lexicalització d'una frase o del fragment d'una frase, com ara adeu-siau, avemaria, maimorrà, nomoblidis, etc. Són compostos exocèntrics aquells en què cap dels constituents del compost no es comporta com a nucli, ja que les propietats sintàctiques, semàntiques i gramaticals no depenen d'aquests constituents; és el cas, per exemple, de paraigua, allioli o pit-roig. (vegeu INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Gramàtica de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2012.
    <www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/&gt;)

    [Acta 540, 26 de gener de 2012]
dada tova dada tova

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

  • ca  dada tova, n f
  • es  dato anecdótico
  • es  dato blando
  • es  dato subjetivo
  • fr  donnée molle
  • pt  dado brando
  • en  soft datum

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definició
Dada corresponent a una variable que és difícil de mesurar o de classificar.
dades dades

Matemàtiques > Estadística

  • ca  dades, n f pl
  • es  datos
  • fr  données
  • en  data

Matemàtiques > Estadística

Definició
Conjunt d'informacions qualitatives o quantitatives que poden representar-se en forma de signes i que són utilitzades per a mesurar diferents paràmetres en un estudi.
dades de font zero dades de font zero

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  dades de font zero, n f pl
  • ca  dades declarades, n f pl sin. compl.
  • es  datos declarados, n m pl
  • es  datos declarativos, n m pl
  • es  datos zero-party, n m pl
  • es  zero-party data, n m pl
  • fr  données déclaratives, n f pl
  • fr  données déclarées, n f pl
  • fr  données zéro partie, n f pl
  • fr  données zero-party, n f pl
  • en  declarative data, n pl
  • en  declared data, n pl
  • en  zero-party data, n pl
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Conjunt de dades que una empresa o organització recopila dels seus usuaris a partir de la informació que ells mateixos proporcionen, voluntàriament i explícitament, a requeriment de l'empresa o organització.

Nota

  • Les dades de font zero solen incloure les dades personals, les preferències de l'usuari i la manera com vol ser percebut o reconegut. Permeten que l'usuari quedi registrat i que l'empresa o organització pugui comunicar-s'hi d'una manera més directa i oferir-li solucions personalitzades, relacionades amb les seves preferències o necessitats.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dades de font zero (sin. compl. dades declarades)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes dades de font zero i, com a sinònim complementari, dades declarades.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a dades de font zero:

    ·És un semicalc de la forma anglesa zero-party data, que no té encara una traducció fixada en català.

    ·És una forma emparentada amb les denominacions dades de primera font, dades de segona font i dades de tercera font, que designen conceptes relacionats del mateix àmbit.

    ·Pot considerar-se una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament: el sintagma de font zero fa referència a l'usuari a qui pertanyen les dades, que és, en aquest cas, qui les introdueix o les cedeix voluntàriament a l'organització. Es diferencia de primera font (l'organització que obté directament les dades de l'usuari), de segona font (l'intermediari entre l'usuari a qui pertanyen les dades i l'organització a qui se cedeixen) i de tercera font (els proveïdors sense cap vinculació directa amb les dades).

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Pel que fa a dades declarades:

    ·És una forma descriptiva lingüísticament adequada, a partir de l'adjectiu
    declarat -ada, referit al fet que les dades han estat comunicades directament per l'usuari a qui pertanyen.

    ·És una forma coneguda i utilitzada tradicionalment en l'àmbit de les enquestes (referida a les dades que proporciona la persona enquestada, en aquest cas per oposició a dades observades) i en publicitat. També es documenta referida exactament a aquest concepte en alguns textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.


    Formes desestimades

    -dades de part zero; dades de mà zero: S'ha preferit la forma amb font (de font zero), que remet directament a l'origen de les dades (font és "Origen d'una cosa", segons el diccionari normatiu) i, per tant, pot resultar més precisa.

    -dades declaratives. Té més ús la forma dades declarades.

    [Acta 697, 10 d'octubre de 2022]
dades de primera font dades de primera font

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  dades de primera font, n f pl
  • ca  dades pròpies, n f pl sin. compl.
  • es  datos de primera fuente, n m pl
  • es  datos de primera mano, n m pl
  • es  datos de primera parte, n m pl
  • es  datos propios, n m pl
  • fr  données de première main, n f pl
  • fr  données internes, n f pl
  • fr  données propriétaires, n f pl
  • en  first-party data, n pl
  • en  primary data, n pl
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Conjunt de dades que una empresa o organització recopila dels seus usuaris, mitjançant eines pròpies, a partir del comportament que tenen o de les accions que fan a les seves aplicacions o pàgines web.

Nota

  • Les dades de primera font inclouen, per exemple, les visites dels usuaris al lloc web, el retorn que han fet a les accions publicitàries, les respostes a enquestes, etc. Les dades de primera font són fiables i molt valuoses, perquè s'obtenen directament de l'usuari a qui pertanyen i, per tant, se'n coneix l'origen.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dades de primera font (sin. compl. dades pròpies)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes dades de primera font i, com a sinònim complementari, dades pròpies.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a dades de primera font:

    ·És un semicalc de la forma anglesa first-party data, que no té encara una traducció fixada en català.

    ·És una forma emparentada amb les denominacions dades de font zero, dades de segona font i dades de tercera font, que designen conceptes relacionats del mateix àmbit.

    ·Pot considerar-se una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament: el sintagma de primera font fa referència a l'organització que obté directament les dades de l'usuari. Es diferencia de font zero (l'usuari a qui pertanyen les dades), de segona font (l'intermediari entre l'usuari i l'organització a qui se cedeixen) i de tercera font (els proveïdors sense cap vinculació directa amb les dades).

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Pel que fa a dades pròpies:

    ·És una forma descriptiva lingüísticament adequada. L'adjectiu pròpies fa referència al fet que l'organització recopila les dades directament.

    ·És una forma emparentada amb dades de tercers, que designa un concepte relacionat.

    ·És una forma ja utilitzada per a designar el concepte.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -dades de primera part; dades de primera mà: S'ha preferit la forma amb font (de primera font), que remet directament a l'origen de les dades (font és "Origen d'una cosa", segons el diccionari normatiu) i, per tant, pot resultar més precisa, si bé al diccionari normatiu l'expressió de primera mà significa "de la font mateixa".

    -dades primàries: Aquesta forma ja té ús per a denominar les dades que un investigador ha pogut reunir directament per a la seva recerca, o bé, en història, les dades directes, creades durant el període que s'analitza. Tot i que podria funcionar també en aquest context, les formes dades secundàries i dades terciàries, en canvi, no acaben de ser vàlides com a alternatives als termes anglesos relacionats second-party data i third party data.

    -dades internes: No es considera una forma prou precisa.

    [Acta 697, 10 d'octubre de 2022]
dades de segona font dades de segona font

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  dades de segona font, n f pl
  • es  datos de segunda fuente, n m pl
  • es  datos de segunda mano, n m pl
  • es  datos de segunda parte, n m pl
  • fr  données de seconde main, n f pl
  • fr  données partenaires, n f pl
  • fr  données secondaires, n f pl
  • en  second-party data, n pl
  • en  secondary data, n pl
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Conjunt de dades que una empresa o organització recopila d'usuaris propis o aliens a partir de les dades de primera font d'una altra empresa o organització amb qui té relació.

Nota

  • El nivell de fiabilitat de les dades de segona font és elevat, ja que en l'origen són dades de primera font i, per tant, se sap qui les ha obtingudes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dades de segona font

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma dades de segona font.

    Criteris aplicats

    ·És un semicalc de la forma anglesa second-party data, que no té encara una traducció fixada en català.

    ·És una forma emparentada amb les denominacions dades de font zero, dades de primera font i dades de tercera font, que designen conceptes relacionats del mateix àmbit.

    ·Pot considerar-se una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament: el sintagma de segona font fa referència al fet que les dades provenen d'un intermediari. Es diferencia de font zero (l'usuari a qui pertanyen les dades), de primera font (l'organització que obté les dades de l'usuari) i de tercera font (els proveïdors sense cap vinculació directa amb les dades).

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -dades de segona part; dades de segona mà: S'ha preferit la forma amb font (de primera font), que remet directament a l'origen de les dades (font és "Origen d'una cosa", segons el diccionari normatiu) i, per tant, pot resultar més precisa, si bé al diccionari normatiu l'expressió de segona mà significa "no immediatament de la font mateixa".

    -dades secundàries: Aquesta forma ja té ús amb altres significats i no s'acaba d'adequar al concepte. S'utilitza en l'àmbit de la recerca, per a denominar les dades que ja existien i l'investigador utilitza per al seu estudi, i en història, per a les dades creades a partir de dades directes de l'època que s'analitza.

    [Acta 697, 10 d'octubre de 2022]
dades de tercera font dades de tercera font

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  dades de tercera font, n f pl
  • ca  dades de tercers, n f pl sin. compl.
  • es  datos de tercera fuente, n m pl
  • es  datos de tercera mano, n m pl
  • es  datos de tercera parte, n m pl
  • es  datos de terceros, n m pl
  • fr  données externes, n f pl
  • fr  données tierces, n f pl
  • en  third-party data, n pl
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Conjunt de dades que una empresa o organització recopila d'usuaris aliens a partir de l'adquisició a proveïdors que no són les fonts que les han obtingudes originàriament.

Nota

  • El grau de fiabilitat de les dades de tercera font és baix, ja que sovint no se'n coneix l'origen. No són tampoc dades exclusives, de manera que altres empreses o organitzacions poden també disposar-ne.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dades de tercera font (sin. compl. dades de tercers)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes dades de tercera font i, com a sinònim complementari, dades de tercers.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a dades de tercera font:

    ·És un semicalc de la forma anglesa third-party data, que no té encara una traducció fixada en català.

    ·És una forma emparentada amb les denominacions dades de font zero, dades de primera font i dades de segona font, que designen conceptes relacionats del mateix àmbit.

    ·Pot considerar-se una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament: el sintagma de tercera font fa referència al fet que les dades provenen de proveïdors sense cap vinculació directa amb les dades. Es diferencia de font zero (l'usuari a qui pertanyen les dades), de primera font (l'organització que obté directament les dades de l'usuari) i de segona font (l'intermediari entre l'usuari i l'organització a qui se cedeixen les dades).

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Pel que fa a dades de tercers:

    ·És una forma descriptiva lingüísticament adequada. El sintagma de tercers fa referència al fet que les dades provenen de fonts sense cap mena de vinculació amb l'usuari a què pertanyen (tercer és, segons el diccionari normatiu, "Persona que no és cap de les dues que intervenen en un afer").

    ·És una forma emparentada amb dades pròpies, que designa un concepte relacionat.

    ·És una forma ja utilitzada per a designar el concepte.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -dades de tercera part; dades de tercera mà: S'ha preferit la forma amb font (de primera font), que remet directament a l'origen de les dades (font és "Origen d'una cosa", segons el diccionari normatiu) i, per tant, pot resultar més precisa, si bé el diccionari normatiu recull les expressions de primera mà i de segona mà, amb significats relacionats.

    -dades terciàries: Aquesta forma ja té ús amb altres significats i no s'acaba d'adequar al concepte. S'utilitza en l'àmbit de la recerca, per a denominar les dades obtingudes de la refosa de dades primàries (noves o inexistents fins aleshores, o, en història, directes, creades en el període que s'analitza) i dades secundàries (procedents d'altres estudis o, en història, creades posteriorment a l'època que s'analitza).

    [Acta 697, 10 d'octubre de 2022]
dades de tercers dades de tercers

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  dades de tercera font, n f pl
  • ca  dades de tercers, n f pl sin. compl.
  • es  datos de tercera fuente, n m pl
  • es  datos de tercera mano, n m pl
  • es  datos de tercera parte, n m pl
  • es  datos de terceros, n m pl
  • fr  données externes, n f pl
  • fr  données tierces, n f pl
  • en  third-party data, n pl
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Conjunt de dades que una empresa o organització recopila d'usuaris aliens a partir de l'adquisició a proveïdors que no són les fonts que les han obtingudes originàriament.

Nota

  • El grau de fiabilitat de les dades de tercera font és baix, ja que sovint no se'n coneix l'origen. No són tampoc dades exclusives, de manera que altres empreses o organitzacions poden també disposar-ne.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dades de tercera font (sin. compl. dades de tercers)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes dades de tercera font i, com a sinònim complementari, dades de tercers.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a dades de tercera font:

    ·És un semicalc de la forma anglesa third-party data, que no té encara una traducció fixada en català.

    ·És una forma emparentada amb les denominacions dades de font zero, dades de primera font i dades de segona font, que designen conceptes relacionats del mateix àmbit.

    ·Pot considerar-se una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament: el sintagma de tercera font fa referència al fet que les dades provenen de proveïdors sense cap vinculació directa amb les dades. Es diferencia de font zero (l'usuari a qui pertanyen les dades), de primera font (l'organització que obté directament les dades de l'usuari) i de segona font (l'intermediari entre l'usuari i l'organització a qui se cedeixen les dades).

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Pel que fa a dades de tercers:

    ·És una forma descriptiva lingüísticament adequada. El sintagma de tercers fa referència al fet que les dades provenen de fonts sense cap mena de vinculació amb l'usuari a què pertanyen (tercer és, segons el diccionari normatiu, "Persona que no és cap de les dues que intervenen en un afer").

    ·És una forma emparentada amb dades pròpies, que designa un concepte relacionat.

    ·És una forma ja utilitzada per a designar el concepte.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -dades de tercera part; dades de tercera mà: S'ha preferit la forma amb font (de primera font), que remet directament a l'origen de les dades (font és "Origen d'una cosa", segons el diccionari normatiu) i, per tant, pot resultar més precisa, si bé el diccionari normatiu recull les expressions de primera mà i de segona mà, amb significats relacionats.

    -dades terciàries: Aquesta forma ja té ús amb altres significats i no s'acaba d'adequar al concepte. S'utilitza en l'àmbit de la recerca, per a denominar les dades obtingudes de la refosa de dades primàries (noves o inexistents fins aleshores, o, en història, directes, creades en el període que s'analitza) i dades secundàries (procedents d'altres estudis o, en història, creades posteriorment a l'època que s'analitza).

    [Acta 697, 10 d'octubre de 2022]
dades de vol sota vol dades de vol sota vol

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

  • ca  dades de vol sota vol, n f pl
  • es  datos de sobrevuelo
  • es  datos de vuelo bajo vuelo
  • fr  données aériennes de contrôle
  • en  underflight data

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definició
Conjunt de dades captades per una aeronau en un vol sincronitzat amb el pas d'un satèl·lit de teledetecció, que generalment s'utilitzen per a calibrar i verificar les dades captades pel sensor del satèl·lit.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]