Neoloteca

ca échappé sauté [fr], n m
ca échappé saltat [échappé: fr], n m sin. compl.
es échappé sauté, n m
fr échappé, n m
fr échappé sauté, n m
en échappé, n
en échappé sauté, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**

Definició

Salt consistent a separar les dues cames simultàniament des de 5a posició en demi-plié fins a 2a posició o 4a posició en l'aire, i a aterrar en 2a posició o en 4a posició en demi-plié, des d'on es torna a saltar per recuperar la posició de partida.

Nota

1. De vegades just abans de la separació de les cames en l'aire i també just abans del descens a la posició de partida es fa una 5a posició en l'aire; en aquest cas, el salt se sol anomenar grand échappé sauté.
2. La forma échappé, que és el nucli de les denominacions, prové del verb francès échapper, el qual significa 'escapar' o 'esquivar'.

ca échappé sauté [fr], n m
ca échappé saltat [échappé: fr], n m sin. compl.
es échappé sauté, n m
fr échappé, n m
fr échappé sauté, n m
en échappé, n
en échappé sauté, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**

Definició

Salt consistent a separar les dues cames simultàniament des de 5a posició en demi-plié fins a 2a posició o 4a posició en l'aire, i a aterrar en 2a posició o en 4a posició en demi-plié, des d'on es torna a saltar per recuperar la posició de partida.

Nota

1. De vegades just abans de la separació de les cames en l'aire i també just abans del descens a la posició de partida es fa una 5a posició en l'aire; en aquest cas, el salt se sol anomenar grand échappé sauté.
2. La forma échappé, que és el nucli de les denominacions, prové del verb francès échapper, el qual significa 'escapar' o 'esquivar'.

ca échappé sur les pointes [fr], n m
ca échappé [fr], n m sin. compl.
ca échappé en puntes [échappé: fr], n m sin. compl.
es échappé, n m
es échappé sobre las puntas, n m
es échappé sur les pointes, n m
fr échappé, n m
en échappé, n
en échappé relevé, n
en échappé sur les pointes, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució híbrida (català-francès)**

Definició

Moviment consistent a separar les cames simultàniament des de 5a posició en demi-plié fins a 2a posició o 4a posició en punta o en mitja punta, i a tornar a continuació a la posició de partida, sense perdre el contacte amb el terra en cap moment.

Nota

1. Quan la 2a posició o la 4a posició es fa en mitja punta, aquest moviment pot rebre el nom més específic de échappé sur les demi-pointes o échappé en mitges puntes.
2. La forma échappé, que és el nucli de les denominacions, prové del verb francès échapper, el qual significa 'escapar' o 'esquivar'.

ca échoppe [fr], n f
es échoppe
es escoplo
fr échoppe
en echoppe

Arts > Gravat

Definició

Eina consistent en una punta d'acer tallada en bisell i amb un mànec de fusta, que s'utilitza en el gravat a l'aiguafort per a dibuixar sobre la planxa envernissada tot descobrint-ne el metall.

ca eco, n m
ca retorn, n m sin. compl.
es eco
es retorno
fr écho
fr retour
en echo
en return

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definició

Porció de l'energia de microones captada per l'antena del mateix radar que l'ha emesa com a conseqüència d'haver estat reflectida per un obstacle.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

[Acta 550, 6 de setembre de 2012]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme eco (sin. compl. retorn):

El Consell Supervisor aprova la denominació retorn com a sinònim complementari de la forma normativa eco ("Repetició dels senyals rebuts produïda per la reflexió d'ones radioelèctriques"), tal com s'acorda a la sessió de normalització, perquè subsidiàriament també té un cert ús, és semànticament adequada i s'utilitza paral·lelament, si bé també d'una manera secundària, en castellà (retorno), en francès (retour) i en anglès (return).

[Acta 550, 6 de setembre de 2012]

ca eco-, pfx
es eco-, pfx
fr éco-, pfx
it eco-, pfx
pt eco-, pfx
en eco-, pfx

Ciències de la vida > Ecologia, Medi ambient

Definició

Forma prefixada amb valor adjectival que indica un impacte poc perjudicial o gens perjudicial de l'element indicat per la base sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

Nota

1. El significat de la forma prefixada eco- també es pot expressar per mitjà de la posposició de l'adjectiu ecològic -a (del qual procedeix) a la base nominal.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

S'aprova la denominació ecològic -a, i també la denominació del terme relacionat eco-, que és una reducció a forma prefixada del terme anterior, pels motius següents:

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

·la distinció denominativa del català entre ecològic -a i biològic -a difereix de la que segueixen el francès i l'anglès, ja que en aquestes llengües predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relació amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen només de manera molt restringida les substàncies químiques de síntesi industrial,(1) mentre que en català predomina l'ús de ecològic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biològic -a només té ús com a segona forma de les pràctiques i els productes agrícoles i ramaders;

·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

·el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecològic -a, però la definició que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia («Relatiu o pertanyent a l'ecologia»), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

Pel que fa a eco-,

·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

·dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos àmbits construïts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucció i ecoarquitectura).

(1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

ca blanqueig verd, n m
ca ecoblanqueig, n m
es ecoblanqueamiento, n m
es ecoblanqueo, n m
es ecoimpostura, n f
es ecopostureo, n m
es greenwashing, n m
es imagen verde, n f
es lavado de imagen ecológico, n m
es lavado de imagen verde, n m
es lavado verde, n m
fr blanchiment écologique, n m
fr blanchiment vert, n m
fr écoblanchiment, n m
fr mascarade écologique, n f
fr verdissement d'image, n m
it ambientalismo di facciata, n m
it ecologismo di facciata, n m
it greenwashing, n m
pt branqueamento ecológico, n m
pt ecobranqueamento, n m
pt esverdeamento da imagem, n m
pt greenwashing, n m
ptBR lavagem verde, n m
ptBR maquiagem verde, n m
en green sheen, n
en greenwash, n
en greenwashing, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ciències de la vida > Ecologia, Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Política, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta homogeni (prefixoide + formant català)***

Definició

Blanqueig destinat a promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern, i els seus productes, serveis, polítiques o objectius, són respectuosos amb el medi ambient.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme blanqueig verd (sin. ecoblanqueig)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions blanqueig verd i ecoblanqueig (sinònims) com a formes catalanes equivalents al substantiu anglès greenwashing.

Criteris aplicats

·Són alternatives catalanes al manlleu de l'anglès greenwashing.

·Són formes lingüísticament adequades: s'han creat sobre el nucli blanqueig (forma ja avalada pel Consell Supervisor referida al conjunt d'estratègies que es duen a terme per a ocultar la relació d'algú, o d'un organisme, una ideologia, etc., amb fets negatius o per a alterar la realitat de manera que els afavoreixi), amb adjunció, respectivament, de l'adjectiu verd i del prefixoide eco-, que tenen el sentit d''ecològic'.

·Totes dues són formes semànticament motivades, que s'identifiquen bé amb el concepte.

·Tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

·La forma blanqueig verd segueix el paral·lelisme d'altres denominacions semànticament relacionades, també construïdes sobre el nucli blanqueig, com ara blanqueig blau o blanqueig rosa.

·En altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

D'acord amb la sinonímia entre les formes de base blanqueig i rentat d'imatge, establerta pel Consell Supervisor, també poden considerar-se adequades en aquest cas rentat d'imatge verd (i la forma reduïda rentat verd) i rentat d'imatge ecològic (i rentat ecològic o ecorentat). Malgrat tot, s'ha preferit recollir únicament les formes amb blanqueig (sinònim principal), igual que s'ha fet en altres casos relacionats, per motius de precisió i economia.

Formes desestimades

-greenwashing: És un manlleu innecessari.

-ecoimpostura, impostura ecològica i impostura verda: Són formes motivades, a partir del sentit de impostura ("Acte, conducta, propis d'un impostor", segons el diccionari normatiu), però tenen poc ús i es considera que les formes aprovades, que són més pròximes a la imatge semàntica de la denominació anglesa de partida, s'identifiquen millor amb el concepte.

-ecopostureig, postureig ecològic i postureig verd: Són calcs del castellà i tenen poc ús.

-enverdiment: No és una forma prou precisa i costa d'identificar amb el concepte.

[Acta 671, 16 de desembre de 2020]

ca ecogastronomia, n f
ca menjar lent, n m
es comida lenta, n f
es ecogastronomía, n f
fr écogastronomie, n f
it ecogastronomia, n f
it slow food, n m
en ecogastronomy, n
en slow food, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Alimentació, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Corrent que promou el plaer de menjar de manera sana i variada, la gastronomia tradicional basada en productes artesans, sobretot ecològics, de temporada i de proximitat, i també la preservació del patrimoni alimentari local.

Nota

L'ecogastronomia va néixer a Itàlia al final de la dècada dels 80 de segle XX, i és promoguda per una organització internacional anomenada Slow Food.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ecogastronomia (sin. menjar lent)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions ecogastronomia i el sinònim menjar lent com a alternatives a l'anglicisme slow food.

Ecogastronomia està format amb el prefixoide eco-, de l'adjectiu ecològic -a, adjuntat a gastronomia.

Menjar lent és un calc de la forma anglesa, un sintagma format per oposició a menjar ràpid.

Criteris aplicats

Pel que fa a ecogastronomia:

·És una forma que es difon des de fa uns quants anys des del Cercaterm i ha funcionat sense problemes.

·És una forma lingüísticament adequada i descriu el concepte, encara que sigui parcialment, ja que aquest corrent o moviment gastronòmic posa èmfasi en diversos aspectes, a més de l'ecològic, com ara el consum de productes artesans, locals o de temporada.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

·En altres llengües es documenten designacions anàlogues.

Pel que fa a menjar lent:

·És una forma lingüísticament adequada i descriu el concepte, encara que sigui parcialment, ja que aquest corrent o moviment gastronòmic posa èmfasi en diversos aspectes, com ara el consum d'aliments ecològics, artesans, locals o de temporada, a més de la lentitud, la qual s'explica únicament per oposició al terme menjar ràpid ('fast food').

·És una forma que permet identificar el concepte immediatament, per l'oposició a la forma menjar ràpid, abans esmentada

·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

Formes desestimades

Es desestima la forma menjar sense presses perquè, tot i que es documenta, no permet fer l'oposició amb menjar ràpid i es considera menys adequada.

[Acta 660, 12 de febrer de 2020]

ca ecològic -a, adj
ca biològic -a, adj sin. compl.
es biológico -ca, adj
es ecológico -ca, adj
es orgánico -ca, adj
fr bio, adj
fr biologique, adj
fr organique, adj
it biologico, adj
pt biológico, adj
en organic, adj
de bio, adj
de biologisch, adj

Agricultura. Ramaderia. Pesca, Alimentació

Definició

Dit del menjar o l'aliment que procedeix de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, per a l'elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris.

Nota

1. Procedeixen directament de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses ecològiques i la carn ecològica, mentre que en procedeixen a través dels ingredients que els componen aliments elaborats, com ara el pa ecològic i els embotits ecològics.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

Pel que fa a agricultura ecològica,

·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

Pel que fa a ramaderia ecològica,

·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

·té l'aval dels especialistes consultats.

Pel que fa a aliment ecològic,

·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

(1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

(2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

ca ecològic -a, adj
ca verd -a, adj sin. compl.
es ecológico -ca, adj
es verde, adj
fr écologique, adj
fr vert verte, adj
it ecologico, adj
it verde, adj
pt ecológico, adj
pt verde, adj
en earth-friendly, adj
en eco-friendly, adj
en ecological, adj
en environment friendly, adj
en environmental, adj
en environmentally friendly, adj
en green, adj
en ecofriendly, adj var. ling.
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Ciències de la vida > Ecologia, Medi ambient, **Denominació catalana 1: Sufixació**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició

Dit del producte, la tècnica, el procés o el servei que té un impacte perjudicial nul o molt baix sobre el medi ambient al llarg de les fases de producció, aplicació o prestació, o que contribueix d'una manera directa o indirecta a la preservació del medi ambient i a la sostenibilitat.

Nota

El significat de l'adjectiu ecològic -a també es pot expressar per mitjà de la forma prefixada eco-.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco-

S'aprova la denominació ecològic -a, i també la denominació del terme relacionat eco-, que és una reducció a forma prefixada del terme anterior, pels motius següents:

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

·la distinció denominativa del català entre ecològic -a i biològic -a difereix de la que segueixen el francès i l'anglès, ja que en aquestes llengües predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relació amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen només de manera molt restringida les substàncies químiques de síntesi industrial,(1) mentre que en català predomina l'ús de ecològic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biològic -a només té ús com a segona forma de les pràctiques i els productes agrícoles i ramaders;

·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

·el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecològic -a, però la definició que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia («Relatiu o pertanyent a l'ecologia»), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

Pel que fa a eco-,

·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

·dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos àmbits construïts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucció i ecoarquitectura).

(1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de l'adjectiu verd -a com a sinònim complementari de ecològic -a

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova l'adjectiu verd -a com a sinònim complementari de l'adjectiu ecològic -a, normalitzat pel Consell Supervisor en la reunió núm. 578 (del 14 de juliol de 2014), i se n'amplia la definició inicial per a fer referència, d'acord amb els usos documentats, no tan sols els productes, les tècniques, etc. que tenen un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi, sinó també als que, d'una manera directa o indirecta, contribueixen a la preservació del medi ambient i a la sostenibilitat.

Criteris aplicats

·Malgrat que probablement és fruit de la influència de l'anglès, pot considerar-se també una forma lingüísticament adequada en català, per tal com l'adjectiu verd -a s'associa, en general, a la natura.

·És un adjectiu àmpliament conegut també en l'àmbit de la política, amb un significat relacionat (concretament, amb el sentit d''ecologista', referit a un partit o a una persona partidaris de l'ecologisme).

·És una forma ja documentada àmpliament en català, especialment en textos divulgatius. També es recull al Diccionari descriptiu de la llengua catalana.

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

·En altres llengües l'adjectiu anàleg s'utilitza també amb aquest significat.

[Acta 671, 16 de desembre de 2020]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota