Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
edumàtica

Pedagogia. Ensenyament

  • ca  edumàtica, n f
  • es  edumática
  • es  informática educativa
  • fr  édumatique

Pedagogia. Ensenyament

Definició
Aplicació de les eines informàtiques i telemàtiques a l'educació per a afavorir el desenvolupament dels processos d'ensenyament i aprenentatge.
efecte

Esport > Esports de pilota > Golf

  • ca  efecte, n m
  • es  efecto
  • es  spin
  • fr  spin
  • en  spin

Esport > Esports de pilota > Golf

Definició
Moviment de rotació que s'imprimeix a la bola colpejant-la d'una manera determinada.
efecte acumulatiu

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  efecte acumulatiu, n m
  • es  efecto acumulativo, n m
  • fr  effet cumulé, n m
  • en  cumulative effect, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Efecte que té en un organisme la prolongació del temps d'exposició a diverses substàncies químiques amb efectes toxicològics similars.

Nota

  • El concepte d'efecte acumulatiu s'utilitza per a avaluar l'exposició a llarg termini a mescles de substàncies, com ara a determinats grups de productes fitosanitaris.
efecte badoc

Transports > Transport per carretera

  • ca  efecte badoc, n m
  • es  efecto mirón
  • en  rubberneck

Transports > Transport per carretera

Definició
Alentiment de la circulació en un punt concret causat per la curiositat dels conductors per alguna circumstància externa singular, com ara un accident de trànsit.
efecte bala

Arts > Cinema, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**

  • ca  efecte bala, n m
  • es  efecto bala, n m
  • es  efecto Matrix, n m
  • es  tiempo bala, n m
  • fr  bullet time, n m
  • fr  effet balle-temps, n m
  • en  bullet time, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Arts > Cinema, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**

Definició
Efecte especial que consisteix a reproduir a velocitat variable les imatges obtingudes disparant alhora, o gairebé alhora, múltiples càmeres fotogràfiques o de vídeo disposades al voltant d'un objecte o actor que es mou ràpidament, amb l'objectiu de simular que es mou molt a poc a poc o que resta aturat.

Nota

  • Tot i que hi ha precedents, aquest efecte es va fer conegut sobretot arran de l'estrena de la pel·lícula Matrix (1999). Posteriorment s'ha fet servir en altres films i en diversos videojocs a partir d'imatges generades per ordinador. És molt usual aplicar-lo per visualitzar les trajectòries de les bales.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme efecte bala

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma efecte bala com a alternativa catalana al manlleu anglès bullet time.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana al manlleu anglès bullet time, àmpliament utilitzat.

    ·És una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, construïda a partir del nucli efecte (perquè es tracta d'un efecte especial) i el substantiu en aposició bala, perquè es va començar a utilitzar, i encara s'utilitza actualment, per a captar una bala en moviment.

    ·És una forma força utilitzada en català i ja es documenta en nombroses fonts especialitzades i enciclopèdiques.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.


    Formes desestimades

    -bullet-time (manlleu de l'anglès): Malgrat que té molt d'ús es considera innecessari.

    -temps bala / temps de bala (calcs estrictes de l'anglès): Són formes també molt utilitzades, especialment temps bala. Tot i que són també motivades (posen l'èmfasi en el fet que el temps passa a la velocitat adient per a apreciar la trajectòria d'una bala), es considera que la forma aprovada, amb el nucli efecte, és més precisa.

    -efecte Matrix (a partir de la pel·lícula Matrix, en què es va utilitzar aquest efecte): A banda que té un ús relativament baix, té els inconvenients afegits que en determinats contextos es coneix com a efecte Matrix la pluja de codis informàtics que apareix en algunes pel·lícules i que, de vegades, aquesta expressió es fa servir també per a indicar que algú viu fora de la realitat.

    [Acta 648, 20 de març de 2019]
efecte corbata de llacet

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

  • ca  efecte corbata de llacet, n m
  • es  efecto bow-tie
  • es  efecto pajarita
  • en  bow tie effect

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definició
Distorsió geomètrica d'una imatge consistent en un augment de la mida dels píxels que s'accentua progressivament en els extrems de la imatge, pel fet que en la captura es cobreix una zona més estreta al mig i més ampla a les vores com a conseqüència de la curvatura terrestre.

Nota

  • Per exemple, l'efecte corbata de llacet s'observa en les imatges captades pel sensor MODIS dels satèl·lits Terra i Aqua.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme efecte corbata de llacet:

    Es descarta la forma efecte corbatí perquè, si bé és més sintètica que efecte corbata de llacet i en el diccionari normatiu corbata de llacet remet a corbatí, es fa notar que la forma corbatí podria fer pensar en una corbata curta i estreta, de manera que la denominació efecte corbatí no remetria a la imatge esquematitzada d'aquesta distorsió.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
efecte d'atracció

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  efecte d'atracció, n m
  • es  efecto atracción, n m
  • es  efecto de aglomeración, n m
  • es  efecto de arrastre, n m
  • es  efecto de atracción, n m
  • es  efecto de inclusión, n m
  • es  efecto inclusión, n m
  • fr  effet d'attraction, n m
  • fr  effet d'entraînement, n m
  • fr  effet d'éviction inversé, n m
  • fr  envahissement, n m
  • fr  phénomène d'attraction, n m
  • it  crowding-in, n m
  • it  effetto crowding-in, n m
  • pt  efeito de atração, n m
  • en  crowding-in, n
  • en  crowding-in effect, n
  • en  crowding in, n var. ling.
  • en  crowding in effect, n var. ling.
  • en  crowding-in-effect, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Augment important de la inversió en el sector privat en moments de forta inversió pública, la qual genera bones oportunitats de negoci, especialment quan es destina a la millora de les infraestructures.

Nota

  • L'efecte d'atracció sol tenir un impacte positiu en el creixement econòmic.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme efecte d'atracció

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma efecte d'atracció.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana a la forma anglesa crowding-in effect, que no té encara una traducció fixada, i al semimanlleu efecte crowding-in, força introduït.

    ·És una forma descriptiva lingüísticament adequada: està formada pel nucli efecte, present en la forma de partida (effect), i el modificador d'atracció, referit a l'arrossegament d'inversors cap al sector privat.

    ·És una forma paral·lela a efecte d'expulsió, que designa el concepte contrari (l'abandonament d'inversors del sector privat).

    ·És una forma ja documentada en català en textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -efecte atracció: Es considera més natural i més genuïna la forma amb preposició (efecte d'atracció), tenint en compte que s'apel·la al sentit recte del segon element del sintagma, el qual, a més, és un nom d'acció (atracció). D'acord amb les dades disponibles, sembla que no és gaire habitual que el segon element d'un sintagma apositiu sigui un nom d'acció, mentre que són freqüents, en canvi, les aposicions amb un nom propi com a segon element (efecte Doppler, efecte Faraday, etc.) i amb un nom utilitzat en sentit metafòric (efecte badoc, efecte bala, efecte dragó, efecte túnel, efecte tisora, etc.).

    -efecte d'inclusió: Aquesta forma es basa en la idea que l'operació que engega l'administració pública acaba aconseguint que el capital privat s'afegeixi a l'activitat econòmica. No té ús, però, en català i tampoc gaire en altres llengües. Semànticament no és tampoc una forma especialment clara.

    -efecte d'aglomeració: Malgrat que és una traducció literal de la forma anglesa, és una solució poc entenedora i no es documenta en català. La forma paral·lela en altres llengües tampoc no té gaire ús.

    -efecte d'arrossegament: És una forma adequada (motivada pel fet que la inversió pública arrossega els inversors al sector privat), però trenca el paral·lelisme amb la forma efecte d'expulsió, que designa l'efecte contrari, és a dir, l'allunyament d'inversors del sector privat.

    [Acta 696, 19 de setembre de 2022]
efecte d'estrella

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

  • ca  asterisme, n m
  • ca  efecte d'estrella, n m sin. compl.
  • es  asterismo
  • es  efecto estrella
  • fr  astérisme
  • fr  effet d'étoile
  • en  asterism
  • en  star effect
  • de  Asterismus

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definició
Fenomen òptic consistent en l'aparició d'imatges asteriformes en certs cristalls exposats a una llum puntual intensa.
efecte d'expulsió

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  efecte d'expulsió, n m
  • es  efecto de desplazamiento, n m
  • es  efecto de exclusión, n m
  • es  efecto de expulsión, n m
  • es  efecto desplazamiento, n m
  • es  efecto expulsión, n m
  • fr  effet d'éviction, n m
  • fr  effet d'évincement, n m
  • fr  éviction, n f
  • fr  éviction financière, n f
  • it  effetto spiazzamento, n m
  • pt  efeito de expulsão, n m
  • en  crowding-out, n
  • en  crowding-out effect, n
  • en  crowding out, n var. ling.
  • en  crowding out effect, n var. ling.
  • de  Verdrängungseffekt, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Reducció important de la inversió en el sector privat en moments de forta emissió de deute públic, el qual atrau els inversors per les condicions avantatjoses a què se sol oferir.

Nota

  • L'efecte d'expulsió sol tenir un impacte negatiu en el creixement econòmic.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme efecte d'expulsió

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma efecte d'expulsió.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana a la forma anglesa crowding-out effect, que no té encara una traducció fixada, i al semimanlleu efecte crowding-out, força introduït.

    ·És una forma descriptiva lingüísticament adequada: està formada pel nucli efecte, present en la forma de partida (effect), i el modificador d'expulsió, referit al fet que els inversors abandonen el sector privat per passar a comprar deute públic.

    ·És una forma paral·lela a efecte d'atracció, que designa el concepte contrari, és a dir, l'arrossegament d'inversors cap al sector privat com a conseqüència de les oportunitats de negoci que genera la inversió pública.

    ·És una forma ja documentada en català, tant en textos especialitzats com en algunes fonts terminològiques.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -efecte expulsió: Es considera més natural i més genuïna la forma amb preposició (efecte d'expulsió), tenint en compte que s'apel·la al sentit recte del segon element del sintagma, el qual, a més, és un nom d'acció (expulsió). D'acord amb les dades disponibles, sembla que no és gaire habitual que el segon element d'un sintagma apositiu sigui un nom d'acció, mentre que són freqüents, en canvi, les aposicions amb un nom propi com a segon element (efecte Doppler, efecte Faraday, etc.) i amb un nom utilitzat en sentit metafòric (efecte badoc, efecte bala, efecte dragó, efecte túnel, efecte tisora, etc.).

    -efecte d'exclusió: A banda que és una forma molt taxativa (dona la idea errònia que el sector privat queda completament fora dels mercats financers i de l'activitat econòmica), exclusió remet a una acció voluntària directa, a diferència de expulsió, que es pot entendre com a conseqüència indirecta d'una acció. A més, aquesta forma es documenta força menys que efecte d'expulsió.

    -efecte d'evicció: És una forma poc adequada, ja que en català evicció és una denominació molt lligada al món jurídic (significa "Despossessió legal, especialment la que sofreix el comprador de la cosa que li fou venuda", segons el diccionari normatiu). Es tractaria, de fet, d'un gal·licisme, perquè els diccionaris francesos sí que recullen éviction amb una accepció específica per a aquest concepte.

    -efecte de desplaçament: Seria una forma adequada (motivada pel fet que la inversió es desplaça del sector privat al públic) i es documenta. Té l'inconvenient, però, que trenca el paral·lelisme amb la forma efecte d'atracció, que designa l'efecte contrari, és a dir, la captació d'inversió en el sector privat.

    [Acta 696, 19 de setembre de 2022]
efecte d'ull de gat

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

  • ca  efecte d'ull de gat, n m
  • es  efecto ojo de gato
  • fr  chatoiement
  • it  gatteggiamento
  • en  chatoyancy
  • de  Schillern

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definició
Fenomen òptic que poden presentar algunes gemmes per la presència d'inclusions aciculars orientades o per l'estructura fibrosa del material.