Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
imprès sobre

Transports > Correus

  • ca  imprès sobre, n m
  • es  self-mailer
  • fr  envoi à découvert
  • fr  self-mailer
  • fr  tout-en-un
  • en  self-mailer

Transports > Correus

Definició
Imprès postal que es plega i es tanca de manera que fa de sobre.
impressió

Veterinària

  • ca  impressió, n f
  • es  impresión
  • es  impronta
  • fr  empreinte perceptive
  • en  impression
  • en  imprinting

Veterinària

Definició
Aprenentatge especialitzat que es produeix durant un període concret de la vida d'un animal, generalment poc després d'haver nascut, i que és relativament permanent.
impugnar

Dret

  • ca  acudir, v prep
  • ca  impugnar, v prep
  • ca  recórrer, v prep
  • es  acudir
  • es  impugnar
  • es  recurrir

Dret

Nota

  • Els verbs acudir, impugnar i recórrer regeixen habitualment la preposició en, seguida del tipus de recurs. Per exemple, acudir en queixa ('impugnar una resolució judicial mitjançant la interposició d'un recurs de queixa').
impuls

Electrònica, Telecomunicacions

  • ca  impuls, n m
  • es  impulso
  • en  impulse

Electrònica, Telecomunicacions

Definició
Pols de durada molt breu, que es pot considerar infinitesimal des d'un punt de vista matemàtic.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes pols i impuls:

    S'aprova el terme pols (probablement calc de l'anglès pulse), amb el sentit consignat, pels motius següents:

    ·és la forma utilitzada majoritàriament pels especialistes, que asseguren que la forma impuls, en canvi, s'aplica sempre a un pols de durada molt breu, infinitesimal;(1)

    ·si bé és probable que l'ús de pols amb aquest sentit sigui una influència anglesa (la forma habitual en anglès és pulse, encara que impulse també es recull en algunes obres amb aquest sentit com a designació secundària), el sentit de "batec arterial" amb què aquesta forma es recull al diccionari normatiu ja remet, en certa manera, a un moviment ràpid d'augment i disminució posterior;

    ·es documenta en nombrosos textos d'especialitat;

    ·en altres llengües romàniques (castellà i italià) també es fa ús d'aquesta forma;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarta la sinonímia amb impuls perquè aquesta forma fa referència concretament a un pols molt breu.

    (1)El diccionari normatiu, de fet, ja defineix impuls com un senyal curt: "Senyal elèctric molt breu que presenta un augment del seu valor, seguit d'una disminució brusca fins al valor que tenia inicialment."

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]
impuls elèctric

Ciències de la salut > Neurologia

  • ca  impuls elèctric, n m
  • es  impulso eléctrico
  • fr  impulsion électrique
  • en  pulse

Ciències de la salut > Neurologia

Definició
Estímul elèctric breu i sobtat generat a partir d'un aparell electrònic, que s'aplica al teixit nerviós a través d'un elèctrode amb l'objectiu d'estimular una neurona o una fibra, o un conjunt de neurones o de fibres.
impuls nerviós

Ciències de la vida > Biologia cel·lular, Ciències de la salut > Neurologia

  • ca  impuls nerviós, n m
  • es  espiga
  • es  impulso nervioso
  • fr  impulsion nerveuse
  • en  spike

Ciències de la vida > Biologia cel·lular, Ciències de la salut > Neurologia

Definició
Senyal elèctric que es propaga per un axó com a resposta de la neurona a un estímul despolaritzador.

Nota

  • En alguns contextos s'utilitza la denominació potencial d'acció com a sinònim de impuls nerviós, si bé estrictament designa un altre concepte.
impuls simultani

Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí nòrdic

  • ca  impuls simultani, n m
  • es  paso de impulso simultáneo
  • fr  double poussée
  • fr  pas de stakning
  • fr  poussée simultanée
  • fr  stakning
  • en  double-pole
  • en  double-poling
  • en  stakning

Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí nòrdic

Definició
Pas que consisteix a impulsar-se amb els dos bastons alhora, acompanyat d'una flexió del tronc del cos gairebé horitzontal, deixant que els esquís llisquin paral·lels a la mateixa altura.
impuls simultani d'un temps

Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí nòrdic

  • ca  impuls simultani d'un temps, n m
  • es  impulso simultáneo con un paso
  • fr  pas de stavhugg
  • fr  stavhugg
  • fr  stawug

Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí nòrdic

Definició
Pas que consisteix a impulsar-se amb els dos bastons i alhora amb una cama.
impuls tecnològic

Empresa

  • ca  impuls tecnològic, n m
  • es  empuje tecnológico
  • es  tirón tecnológico
  • fr  poussée technologique
  • it  spinta tecnologica
  • pt  impulso da tecnologia
  • en  technology push

Empresa

Definició
Influència de la innovació tecnològica sobre el mercat, que es tradueix en la creació de noves necessitats en els consumidors i en l'estímul de les vendes.
imputació

Matemàtiques > Estadística

  • ca  imputació, n f
  • es  imputación, n f
  • fr  imputation, n f
  • fr  redressement, n m
  • it  imputazione, n f
  • en  imputation, n
  • de  Imputation, n f

Matemàtiques > Estadística

Definició
Acció d'imputar un valor a una variable de la qual no es tenen dades.

Nota

  • Són tipus d'imputacions, entre d'altres, la imputació interna i la imputació externa.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes imputar i imputació :

    S'aproven els termes imputar i imputació pels motius següents:

    ·són formes ja molt esteses i utilitzades amb normalitat per la majoria d'especialistes de l'àmbit;

    ·es documenten en nombrosos textos especialitzats;

    ·des del punt de vista lingüístic, són formes explicables, per extensió, a partir del significat de les formes corresponents en l'àmbit de la llengua general, el dret i l'economia: el verb imputar (del llatí imputare) es documenta al diccionari normatiu amb els sentits d'"Atribuir la responsabilitat, la culpa, (d'alguna cosa)" i, en economia, de "Decidir en quin compte concret cal assentar (una partida)"; en tots dos casos imputar té el sentit últim, doncs, d'assignar un atribut (una derrota, un crim, una partida) a algú o a alguna cosa (un compte, en el cas de les finances); l'ús del verb imputar en l'àmbit de l'estadística, doncs (i del substantiu derivat imputació), es pot considerar paral·lel a aquests altres significats;

    ·en les altres llengües s'utilitzen les designacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    Les formes assignar i assignació, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè no tenen gaire ús amb aquests sentits i en estadística es documenten més aviat per a fer referència a la repartició dels elements d'una mostra entre diferents estrats en un mostreig estratificat.

    Finalment, les formes substituir (i substitució) i reemplaçar (i reemplaçament), proposades per alguns experts, no s'adeqüen amb precisió als conceptes i per això s'han desestimat també.

    [Acta 559, 18 d'abril de 2013]