Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

mà a mà mà a mà

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

  • ca  mà a mà, n m
  • es  handoff
  • fr  hand off
  • en  hand off

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Acció de posar un jugador la pilota a les mans d'un altre jugador del mateix bàndol.
mà corrent (*) mà corrent (*)

Lleure > Turisme

  • ca  diari de producció, n m
  • ca  mà corrent, n f den. desest.
  • es  diario de producción
  • es  diario de recepción
  • es  mano corriente
  • fr  main courante
  • en  guest ledger
  • en  tabular ledger
  • en  transient guest ledger
  • de  Serviceliste

Lleure > Turisme

Definició
Registre on diàriament s'apunta el valor dels serveis prestats a cada client d'un establiment hoteler i el crèdit que té, i que permet conèixer la producció de l'establiment.
mac-twist [en] mac-twist [en]

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

  • ca  mac-twist [en], n m
  • es  mac twist
  • fr  mac twist
  • en  mac twist

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definició
Truc que consisteix a fer un gir invertit de 360º a 540º.
  • ca  maça, n f
  • es  maza
  • es  mazo
  • es  taco
  • fr  maillet
  • fr  poussoir
  • it  mazza
  • en  mallet
  • en  pusher
  • en  striker
  • de  Schläger

Esport

Definició
Peça de forma cilíndrica o de barret amb què s'impulsa el disc en l'hoquei d'aire.
  • ca  papallona reina, n f
  • ca  macaó, n f sin. compl.
  • ca  reina de la ruda, n f sin. compl.
  • ca  salve regina, n f sin. compl.
  • es  macaón, n m/f
  • fr  grand porte-queue, n m
  • fr  machaon, n m
  • it  macaone, n m
  • en  common yellow swallowtail, n
  • en  European swallowtail, n
  • en  old world swallowtail, n
  • en  swallowtail, n
  • nc  Papilio machaon

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Papiliònids > Papilio

Nota

maçaranduba maçaranduba

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  maçaranduba, n f
  • es  maçaranduba
  • fr  maçaranduba
  • en  massaranduba
  • de  Massaranduba

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Manilkara (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Manilkara bidentata i Manilkara huberi, molt pesant, molt dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós fosc i l'albeca de color beix rosat, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa, fusteria interior i en la fabricació de paviments, mobles, talles i peces tornejades.
macaroni macaroni

Història > Arqueologia, Art

  • ca  macaroni, n m
  • es  macarroni
  • fr  macaroni
  • en  macaroni

Història > Arqueologia, Art

Definició
Marca lineal amb formes diverses, no figurativa, traçada amb els dits sobre l'argila fresca, pròpia de l'art rupestre del paleolític superior.

Nota

  • Segons algunes fonts, els macaronis són la forma d'art més antiga que es coneix.
macarró macarró

Indústria > Indústria química

  • ca  macarró, n m
  • ca  parisó, n m
  • es  macarrón
  • es  parisón
  • fr  paraison
  • en  parison

Indústria > Indústria química

Definició
Material plàstic, generalment tubular, en estat de semifusió, que surt de la filera d'una extrusora en l'emmotllament per bufatge.
macarró macarró

Alimentació > Cereals i derivats. Productes de pastisseria

  • ca  macarró, n m
  • es  macaron
  • es  macarrón
  • fr  macaron
  • it  macaron
  • it  macaron francese
  • pt  macaron
  • en  macaron
  • en  macaroon

Alimentació > Cereals i derivats. Productes de pastisseria

Definició
Galeta doble de forma rodona, cruixent per fora i suau per dins, que s'elabora amb una pasta feta de sucre, ametlles i clara d'ou, i es farceix amb una crema espessa, típica de la pastisseria francesa.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macarró:

    S'aprova el terme macarró, manlleu del francès macaron adaptat sobre la base del mot de la llengua general macarró, pels motius següents:

    ·és la forma que s'ha popularitzat entre els especialistes de l'àmbit de la pastisseria i, per tant, la solució més documentada en català;

    ·en català ja es documenten usos tradicionals de macarró dins l'àmbit de la pastisseria i amb un significat molt afí: segons el DCVB(1), per exemple, a Menorca macarró denomina una "Peça de confiteria, composta de sucre molt concentrat i cuit amb líquids aromàtics i que està emmotllat en forma d'estrella amb les puntes arrodonides", i, segons el DDLC(2), macarró és una "Peça de confiteria feta amb sucre, ametlla i espècies"; aquests significats mostren que els conceptes són molt propers i que es tracta de meres variants del mateix tipus de galeta;

    ·en altres llengües també s'ha produït la mateixa adaptació (macarrón, en castellà);

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2010]. <dcc.iecat.net/ddlc/&gt;
macassar macassar

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  banús de Macassar, n m
  • ca  eben de Macassar, n m sin. compl.
  • ca  macassar, n m sin. compl.
  • es  ébano de Asia, n m
  • es  ébano de la India, n m
  • es  ébano de macassar, n m
  • es  ébano de Macassar, n m
  • es  ébano de Tailandia, n m
  • es  ébano macasar, n m
  • es  macassar, n m
  • fr  ébène veinée d'Asie, n f
  • fr  macassar, n m
  • en  amara ebony, n
  • en  coromandel, n
  • en  macassar, n
  • en  Macassar ebony, n
  • en  striped ebony, n
  • de  gestreiftes Ebenholz, n n
  • de  Makassar Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

Nota

  • 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

    ·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

    Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

    Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]