Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
màgnum

Indústria > Indústria surera

  • ca  màgnum, n m
  • es  magno

Indústria > Indústria surera

Definició
Trefí gros, que fa 38 mm o més de diàmetre, que s'utilitza per a tapar ampolles de xampany de dos litres de cabuda.
mahagua blava

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  mahagua blava, n f
  • ca  hibisc de Cuba, n m sin. compl.
  • es  majagua, n f
  • es  majagua azul, n f
  • fr  mahot, n m
  • en  blue mahoe, n
  • en  mahoe, n
  • en  majagua, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de les Antilles que s'obté de l'arbre Hibiscus elatus (família de les malvàcies), semipesant, molt dura, de fibra llarga i olor característica, amb el duramen de color molt variable, en general grisós o marró olivaci, i l'albeca de color groc pàl·lid, de vegades amb vetes verdes, blaves o liles, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, mobles, talles, marqueteria i instruments musicals.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mahagua blava (sin. compl. hibisc de Cuba):

    S'aproven les denominacions mahagua blava (com a forma principal) i hibisc de Cuba (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a mahagua blava,

    ·el nucli mahagua és una adaptació catalana de la forma majagua, manlleu del taïno vehiculat a través del castellà i una de les denominacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;

    ·l'especificador blava precisa el tipus de fusta (i d'arbre), atès que la forma simple (mahagua) també es documenta aplicada a l'espècie Hibiscus tiliaceus i, fins i tot, a espècies d'altres famílies;

    ·concorda amb les denominacions en castellà i en anglès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a hibisc de Cuba,

    ·és una forma ja documentada en català per a fer referència a l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple mahagua perquè pot resultar imprecisa.

    Es desestima el nucli majagua, amb j, perquè el mot s'ha vehiculat pel castellà i en aquesta llengua la j és velar, motiu pel qual l'adaptació preferible per reproduir la pronúncia és amb h, seguint també el que han fet l'anglès i el francès.

    La forma hibisc arbori de Cuba, proposada per alguns especialistes, tot i que seria adequada, perquè l'arbre de què s'obté aquesta fusta destaca justament de la resta d'hibiscs per la grandària, es considera innecessàriament llarga, especialment referida a la fusta.

    Entre hibisc de Cuba i hibisc cubà, s'opta per la forma amb el sintagma (de Cuba), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a estats, regions (naturals o administratives), països (pertanyents a un estat o a més d'un), poblacions, illes i arxipèlags s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf&gt;>

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
mahjong

Jocs

  • ca  mahjong, n m
  • es  mah jong
  • fr  mah jong
  • fr  mah-jong
  • it  mah-jong
  • en  mah-jongg
  • en  mahjong
  • de  Mah Yongg
  • zh  麻将
  • zh  májiàng

Jocs

Definició
Joc de taula que es juga amb unes fitxes distribuïdes en sèries, en què els quatre jugadors que hi participen intenten aconseguir unes determinades combinacions de fitxes a partir de successius descarts.

Nota

  • La denominació mahjong prové del cantonès. La transcripció de la denominació xinesa segons el sistema pinyin és májiàng.
maillon [fr]

Esport > Muntanyisme

  • ca  maillon [fr], n m
  • es  maillon
  • fr  maillon
  • fr  maillon rapide
  • en  maillon

Esport > Muntanyisme

Definició
Anella metàl·lica amb un índex proveït d'una peça roscada, que li permet d'introduir-se en altres elements fixos, com ara cordes, mosquetons, anelles i plaquetes.
maître [fr]

Restauració, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  cap de sala, n m, f
  • ca  maître [fr], n m, f sin. compl.
  • es  jefe de comedor | jefa de comedor, n m, f
  • es  maestresala, n m, f
  • es  maître, n m, f
  • fr  maître d'hôtel | maître d'hôtel, maîtresse d'hôtel, n m, f
  • en  headwaiter [m] | headwaitress [f], n
  • en  maître d'hôtel, n
  • de  Chefober | Chefoberin, n m, f
  • de  Oberkellner | Oberkellnerin, n m, f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Restauració, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definició
Persona que s'encarrega de planificar i organitzar un servei de restaurant, de supervisar i controlar les operacions que hi tenen lloc i d'assegurar la correcta atenció als clients.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cap de sala (sin. compl. maître)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma cap de sala com a sinònim preferent de la forma normativa maître. La forma cap de sala substitueix mestre-sala | mestra-sala, denominació aprovada inicialment pel Consell Supervisor com a sinònim de maître (acta núm. 232).

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, motivada i transparent.

    ·És la forma d'ús habitual en l'àmbit, per davant del manlleu del francès maître, recollit al diccionari normatiu.

    ·És una forma anàloga a altres denominacions de l'àmbit, com ara cap de cuina, cap de partida o cap de celler.

    Formes desestimades

    -mestre-sala | mestra-sala: Aquesta forma, aprovada inicialment pel Consell Supervisor com a extensió de significat de la forma normativa mestre-sala ("Criat principal que assistia a la taula d'un senyor i tastava els aliments per tal de prevenir-lo contra un intent possible d'emmetzinar-lo"), no té ús.

    [Acta 703, 27 de febrer de 2023]
maiuràssana

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

  • ca  postura del paó, n f
  • ca  maiuràssana, n m sin. compl.
  • es  postura del pavo real, n f
  • en  peacock pose, n
  • sa  mayūrāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició
Postura en què el iogui s'aguanta a terra només amb les dues mans, amb els braços i els colzes a tocar del cos i el tronc i les cames elevats i estirats en posició generalment paral·lela a terra, mantenint la mirada fixa cap endavant.

Nota

  • 1. En la postura del paó les cames es mantenen de vegades encreuades, en posició de lotus.
  • 2. La forma maiuràssana prové del sànscrit mayūrāsana, denominació constituïda pels formants mayūra 'paó' i āsana 'postura'.
màixhad

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

  • ca  màixhad, n m

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

Definició
Monument funerari dedicat a un màrtir islàmic.
majoral | majorala

Lleure > Espectacles

  • ca  majoral | majorala, n m, f
  • es  mayoral

Lleure > Espectacles

Definició
Persona que representa un ramader de toros, dels quals presencia la lídia per poder informar de com s'ha desenvolupat.
majoret

Lleure > Espectacles

  • ca  majoret, n f
  • es  majorette
  • fr  majorette
  • it  majorette
  • en  drum majorette
  • en  majorette

Lleure > Espectacles

Definició
Cadascuna de les noies que desfilen en uniforme militar de fantasia, fent malabarismes amb una vareta, acompanyades d'una banda de música.
majorista

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 3: Locució adjectival (SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival (SPrep)**

  • ca  a l'engròs, adj
  • ca  majorista, adj
  • ca  al major, adj sin. compl.
  • ca  en gros, adj sin. compl.
  • es  al por mayor, adj
  • es  mayorista, adj
  • fr  de gros, adj
  • en  wholesale, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 3: Locució adjectival (SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival (SPrep)**

Definició
Relatiu a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als minoristes.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme majorista (sin. a l'engròs; sin. compl. al major, en gros)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes adjectives majorista, al major i en gros com a sinònims de la forma normativa a l'engròs i es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista.

    Criteris aplicats

    Quant a la forma a l'engròs:

    ·És l'única denominació normativa actualment.

    ·S'utilitza amb normalitat, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

    Quant a majorista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu majorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant majorista.

    ·És una denominació sintètica, fet que, segons el context, pot fer-la preferible a la forma normativa a l'engròs.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou el comerç detallista.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista i els seus antònims detallista i menudista, o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (mayorista).

    Quant a al major:

    ·És una denominació lingüísticament adequada que està relacionada amb el substantiu majorista, de la mateixa manera que ho estan detallista i menudista amb al detall i a la menuda, respectivament.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou un detallista.

    ·És una forma utilitzada, tot i que és la menys usual.

    ·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (al (por) mayor).

    Finalment, pel que fa a en gros:

    ·És una variant de la forma normativa a l'engròs especialment viva al País Valencià i també, com a mínim, a les Illes Balears.

    ·Es documenta en textos especialitzats i en obres lexicogràfiques i terminològiques. (1)

    Es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista perquè són les més usades.

    (1) Per exemple, Al Diccionari normatiu valencià (s. v. gros), com a locució adverbial, al Portal terminològic valencià, en formes com ara autoservici en gros, comerç en gros, preu en gros o venda en gros, al Diccionari català-valencià-balear (en un refrany sense localització geogràfica, s. v. gros) o al Diccionari mallorquí-castellà (1840), de Pere Antoni Figuera.

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]