Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

panga-panga panga-panga

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  panga-panga, n m
  • es  panga panga, n m
  • fr  panga panga, n m
  • en  panga panga, n
  • en  partridge wood, n
  • de  Panga Panga, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de l'Àfrica oriental, molt semblant al wengé, que s'obté de l'arbre Millettia stuhlmanii (família de les fabàcies), pesant, molt dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró fosc i l'albeca de clor groc pàl·lid, amb vetes negres, emprada principalment en fusteria i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota

  • 1. El panga-panga s'asembla molt al wengué, però és menys fosc i menys pesant, i presenta força resina de color blanc grogós.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme panga-panga:

    S'aprova la denominació panga-panga, manlleu d'origen africà, pels motius següents:

    ·és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què s'obté, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·s'adapta sense problemes a l'ortografia i la fonètica del català;

    ·ja es documenta en fonts catalanes i és també la denominació més coneguda internacionalment;

    ·coincideix amb la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova amb guionet entre els dos formants d'acord amb l'ortografia normativa, que estableix que s'escriuen amb guionet els compostos reduplicatius (com gori-gori, pica-pica, poti-poti, etc.).

    S'aprova com a forma masculina, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, en català i en les altres llengües de gènere.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
panical alpí panical alpí

Botànica

  • ca  panical alpí, n m
  • es  eringio alpino
  • fr  chardon bleu
  • fr  panicaut des Alpes
  • it  calcatreppola alpina
  • it  regina delle Alpi
  • en  alpine sea holly
  • en  blue star
  • de  Alpendistel
  • de  Alpenmannstreu
  • nc  Eryngium alpinum

Botànica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes, de fulles de vores dentades i espinoses, amb inflorescències ametistes agrupades en un o tres capítols grans envoltats de bràctees espinoses, pròpia de zones alpines.
pàning pàning

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

  • ca  pàning, n m
  • es  panning
  • fr  méthode d'adhérence sur plastique
  • fr  panning
  • en  panning

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definició
Tècnica emprada per a seleccionar les cèl·lules d'una determinada subpoblació, consistent a incubar-les en una superfície sensibilitzada amb un antigen o un anticòs, de manera que hi quedin retingudes.
pannacotta pannacotta

Gastronomia > Postres

  • ca  pannacotta, n f
  • es  panna cotta
  • es  pannacotta
  • fr  panna cotta
  • fr  pannacotta
  • it  panna cotta
  • it  pannacotta
  • en  panna cotta
  • en  pannacotta
  • de  Panna cotta
  • de  Pannacotta

Gastronomia > Postres

Definició
Menja dolça en forma de flam, típica d'Itàlia, que s'elabora coent nata amb sucre, vainilla i gelatina o un altre espessidor.
pannell (*) pannell (*)

Matemàtiques > Estadística

  • ca  panel, n m
  • ca  panell, n m den. desest.
  • ca  pannell, n m den. desest.
  • es  panel
  • fr  panel
  • en  panel

Matemàtiques > Estadística

Definició
Mostra permanent de persones que són interrogades periòdicament perquè informin sobre l'evolució d'actituds i opinions.
pannus pannus

Física > Meteorologia

  • ca  pannus, n m
  • es  pannus
  • fr  pannus
  • en  pannus

Física > Meteorologia

Definició
Núvol accessori que té forma de capa contínua o de tires escantellades, situat per sota d'un altre núvol.
panoramització panoramització

Audiovisuals > Imatge. So

  • ca  panoramització, n f
  • es  espacialización sonora, n f
  • es  panoramización, n f
  • fr  panoramisation, n f
  • en  panning, n

Audiovisuals > Imatge. So

Definició
Distribució de l'amplitud d'un senyal sonor entre els diversos canals d'un sistema de reproducció estereofònic o multicanal.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes panoramització i panoramitzar:

    S'aprova el substantiu panoramització, juntament amb el verb relacionat panoramitzar, del qual deriva, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès panning (del verb to pan, abreviació de panorama, del grec, a través del llatí, pan- 'tot' i -(h)orama 'vista', que significa 'fer una panoràmica'), força estès entre els especialistes;

    ·és una forma que ja s'utilitza amb aquest sentit i es documenta en nombrosos textos d'especialitat;

    ·és una solució lingüísticament adequada, formada, com l'anglès panning, sobre el substantiu panorama ("Vista d'un horitzó molt dilatat" o "Aspecte global d'una qüestió, d'una activitat, d'una època", segons el diccionari normatiu), amb adjunció del sufix
    -itza(ció), que hi aporta la idea de 'fer panoràmic el so', és a dir, fent un ús metafòric de panorama, 'distribuir el so per tot els canals';

    ·en altres llengües romàniques s'utilitza la designació paral·lela (panoramización en castellà, panoramisation en francès);

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarta l'acceptació del manlleu, que es considera innecessari.

    Es descarten igualment les alternatives efecte panoràmic i panoràmica perquè designen un resultat o un efecte, mentre que panning i panoramització fan referència a una acció, a l'acció que permet aconseguir aquest efecte.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
panoramitzar panoramitzar

Audiovisuals > Imatge. So

  • ca  panoramitzar, v tr
  • es  panoramizar, v tr
  • fr  panoramiser, v tr
  • en  pan, to, v tr

Audiovisuals > Imatge. So

Definició
Distribuir l'amplitud d'un senyal sonor entre els diversos canals d'un sistema de reproducció estereofònic o multicanal.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes panoramització i panoramitzar:

    S'aprova el substantiu panoramització, juntament amb el verb relacionat panoramitzar, del qual deriva, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès panning (del verb to pan, abreviació de panorama, del grec, a través del llatí, pan- 'tot' i -(h)orama 'vista', que significa 'fer una panoràmica'), força estès entre els especialistes;

    ·és una forma que ja s'utilitza amb aquest sentit i es documenta en nombrosos textos d'especialitat;

    ·és una solució lingüísticament adequada, formada, com l'anglès panning, sobre el substantiu panorama ("Vista d'un horitzó molt dilatat" o "Aspecte global d'una qüestió, d'una activitat, d'una època", segons el diccionari normatiu), amb adjunció del sufix
    -itza(ció), que hi aporta la idea de 'fer panoràmic el so', és a dir, fent un ús metafòric de panorama, 'distribuir el so per tot els canals';

    ·en altres llengües romàniques s'utilitza la designació paral·lela (panoramización en castellà, panoramisation en francès);

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarta l'acceptació del manlleu, que es considera innecessari.

    Es descarten igualment les alternatives efecte panoràmic i panoràmica perquè designen un resultat o un efecte, mentre que panning i panoramització fan referència a una acció, a l'acció que permet aconseguir aquest efecte.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
pansa blanca pansa blanca

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

  • ca  xarel·lo, n m
  • ca  cartoixà, n m sin. compl.
  • ca  pansa blanca, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo, n m
  • fr  xarello, n m
  • en  Xarello, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició
Raïm blanc produït pel cep xarel·lo, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, dolços i amb la pell dura.

Nota

  • 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
pansa blanca pansa blanca

Agricultura > Horticultura > Viticultura

  • ca  xarel·lo, n m
  • ca  cartoixà, n m sin. compl.
  • ca  pansa blanca, n f sin. compl.
  • es  xarel·lo, n m
  • fr  xarello, n m
  • en  Xarello, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició
Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.

Nota

  • 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'Itàlia xarel·lo) i s'aproven com a sinònims complementaris les formes cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius següents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ·totes tres tenen ús, si bé xarel·lo sembla que és la forma més estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]