Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

radurització radurització

Indústria > Indústria alimentària

  • ca  radurització, n f
  • es  radurización
  • fr  radurisation
  • en  radurization
  • de  Radurisation
  • de  Radurisierung

Indústria > Indústria alimentària

Definició
Irradiació a dosis suficients per a reduir el nombre de formes vegetatives bacterianes i de microorganismes més sensibles d'un aliment, a fi d'allargar-ne el període de conservació.
raduritzar raduritzar

Indústria > Indústria alimentària

  • ca  raduritzar, v tr
  • es  radurizar
  • fr  raduriser
  • en  radurize, to

Indústria > Indústria alimentària

Definició
Sotmetre un aliment a radurització.
ràfegues ràfegues

Transports > Transport per carretera

  • ca  ràfegues, n f pl
  • es  destellos
  • es  ráfagas
  • fr  appels de phares
  • en  flashing

Transports > Transport per carretera

Definició
Senyal que fa el conductor d'un vehicle fent anar intermitentment els llums de carretera per advertir altres conductors o vianants de la seva presència.
ràfting ràfting

Esport > Esports d'aventura

  • ca  ràfting, n m
  • ca  descens en bot, n m sin. compl.
  • es  descenso de aguas bravas
  • es  rafting
  • fr  descente en eau vive
  • fr  radeau
  • fr  rafting
  • en  rafting

Esport > Esports d'aventura

Definició
Pràctica esportiva que consisteix a baixar per aigües vives en una embarcació pneumàtica amb capacitat per a unes vuit persones.
  • ca  raggamuffin [en], n m
  • ca  ragga, n m sin. compl.
  • es  ragga, n m
  • es  raggamuffin, n m
  • fr  ragamuffin, n m
  • fr  ragga, n m
  • fr  raggamuffin, n m
  • en  ragga, n
  • en  raggamuffin, n

Música

Definició
Estil musical derivat del reggae, originat als anys vuitanta del segle XX a Jamaica, que es caracteritza per la incorporació d'elements del rap i l'ús de mostrejadors, sintetitzadors i caixes de ritmes com a instruments principals.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
raggamuffin [en] raggamuffin [en]

Música

  • ca  raggamuffin [en], n m
  • ca  ragga, n m sin. compl.
  • es  ragga, n m
  • es  raggamuffin, n m
  • fr  ragamuffin, n m
  • fr  ragga, n m
  • fr  raggamuffin, n m
  • en  ragga, n
  • en  raggamuffin, n

Música

Definició
Estil musical derivat del reggae, originat als anys vuitanta del segle XX a Jamaica, que es caracteritza per la incorporació d'elements del rap i l'ús de mostrejadors, sintetitzadors i caixes de ritmes com a instruments principals.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
ragològids ragològids

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

  • ca  ragològids, n m pl
  • nc  Rhagologidae
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

Definició
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
  • ca  ragusà, n m
  • es  ragusano
  • fr  ragusano
  • it  cacio ragusano
  • en  Ragusano

Làctics

Definició
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de tres a divuit mesos, amb una crosta que es va endurint amb el temps, amb gust ric i afruitat, originari de la ciutat siciliana de Ragusa.
  • ca  raid, n m
  • es  raid
  • fr  raid

Esport

Definició
Prova de llarga distància per tot tipus de terreny seguint un itinerari establert prèviament per l'organització, en què s'evidencia la resistència dels participants.

Nota

  • Tot i que la major part de les llengües romàniques han adoptat aquest manlleu anglès d'origen militar per a les àrees de motociclisme i hípica, en anglès no s'ha documentat amb un significat esportiu.
raió cuproamoniacal raió cuproamoniacal

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

  • ca  raió cuproamoniacal, n m
  • es  rayón cuproamoniacal
  • fr  rayonne cupro-ammoniacale
  • en  cuprammonicum rayon

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definició
Raió que es fabrica a partir de la solidificació de la cel·lulosa regenerada dissolta en una solució amoniacal d'òxid de coure.