Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
rapelar

Esport > Muntanyisme

  • ca  fer ràpel, v intr
  • ca  rapelar, v intr sin. compl.
  • es  rapelar
  • fr  descendre en rappel
  • fr  rappeler
  • en  abseil, to
  • en  rappel, to
  • en  retrieve, to

Esport > Muntanyisme

Definició
Baixar parets amb l'ajut d'una corda generalment doble que queda fixada per un pitó, una baga en el sortint d'una roca, un arbre, etc.
raquetbol

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta

  • ca  raquetbol, n m
  • es  raquetbol
  • fr  racquet-ball
  • fr  racquetball
  • it  racquetball
  • pt  raquetebol
  • en  racketball
  • en  racquetball
  • de  Racquetball

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta

Definició
Esport de raqueta practicat entre dos jugadors o entre dues parelles de jugadors que, en torns successius, fan impactar una pilota de goma contra la paret frontal d'una pista rectangular similar a la d'esquaix que fa aproximadament 12 m de llarg i 6 m d'ample i en què el sostre també és apte per al joc.

Nota

  • La raqueta de raquetbol és més ampla i té el mànec més curt que la d'esquaix. La pilota és més gran que la d'esquaix (fa aproximadament 57 mm de diàmetre).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes soft-ràquet i raquetbol:

    S'aproven els termes soft-ràquet i raquetbol pels motius següents:

    ·són adaptacions catalanes de les formes angleses softracket (de soft 'tou' i racket 'raqueta', potser en aquest cas reducció de racketball) i racquetball o racketball, respectivament, que són les designacions amb què es coneixen habitualment aquests dos esports;(1)

    ·ja es documenten en fonts catalanes, sobretot raquetbol, que es recull en obres lexicogràfiques i terminològiques;

    ·segueixen el paral·lelisme de molts altres noms d'esports també d'origen anglès que s'han incorporat al català amb la forma adaptada (per exemple, esquaix, adaptació de squash; futbol, adaptació de football; basquetbol, adaptació de basketball; voleibol, adaptació de volleyball, etc.);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats, que asseguren que són formes que ja s'utilitzen amb normalitat a la Federació Catalana d'Esquaix, a la qual s'adscriuen aquests dos esports.

    (1)En el cas de soft-ràquet, la forma anglesa softracket és segurament, segons els especialistes, una creació feta en català, ja que en anglès aquest esport se sol designar amb la forma racketball, diferent de racquetball, que és la designació més utilitzada per al raquetbol. En anglès, de tota manera, tant racketball com racquetball es documenten referides al raquetbol.

    [Acta 536, 10 de novembre de 2011]
rasclada

Esport > Esports de pilota > Rugbi

  • ca  rasclada, n f
  • es  rucking
  • fr  ratissage
  • fr  rucking
  • it  rucking
  • en  rucking

Esport > Esports de pilota > Rugbi

Definició
Acció d'un jugador en una melé espontània d'intentar guanyar o mantenir el control de la pilota fent servir el peu en un moviment d'endavant cap enrere.
rasclar

Esport > Esports de pilota > Rugbi

  • ca  rasclar, v tr
  • fr  ratisser
  • en  ruck

Esport > Esports de pilota > Rugbi

Definició
Fer una rasclada.
rascler

Ciències de la Terra > Geologia

  • ca  lapiaz, n m
  • ca  rascler, n m
  • es  lapiaz
  • es  lenar
  • fr  lapiaz
  • en  karren
  • de  Karren
  • de  Schratten

Ciències de la Terra > Geologia

Definició
Conjunt de solcs, estries i canals profunds separats per arestes tallants irregulars d'1 cm a 1 m de profunditat, que s'originen a la superfície de les roques calcàries per l'acció corrosiva de les aigües salvatges.
rascló ipacaà

Zoologia > Ocells

  • ca  rascló ipacaà, n m
  • es  cotara ipacaá, n f
  • fr  râle ypécaha, n m
  • en  giant wood-rail, n
  • de  Ypecaharalle, n f
  • nc  Aramides ypecaha

Zoologia > Ocells

Definició
Taxonomia: Gruïformes > Ràl·lids > Aramides

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rascló ipacaà:

    S'aprova la denominació rascló ipacaà pels motius següents:

    Pel que fa al nucli, rascló,

    ·és una forma ja recollida al diccionari normatiu per a designar alguns ocells de la família dels ràl·lids;

    Quant a ipacaà,

    ·és una adaptació de la forma d'origen, del guaraní ypaka'a (o ipécaha, segons les fonts), present també, amb lleugeres variants, al nom científic (ypecaha) i en altres llengües;

    ·en castellà (llengua vehicular) s'utilitza aquesta mateixa forma;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Per analogia amb la llengua vehicular es prefereix ipacaà a ipecaà (aquesta segona vocal és nasal en guaraní, segons les fonts consultades). Cal tenir present, a més, que la transcripció oficial del mot guaraní actualment, segons l'alfabet achegety(1), és ypaka'a, amb a.

    Es descarta la forma ipacahà, amb h intercalada, perquè podria generar dubtes de pronúncia. Cal tenir present, de fet, que la h de la transcripció del guaraní no indica cap so aspirat (fet que podria justificar la h en català), sinó una pausa glotal pròpia d'aquesta llengua.

    (1)L'achegety és l'alfabet normalitzat el 1950 pel Congrés de la Llengua Guaraní de Montevideo. És usat, per exemple, al Paraguai, on aquesta llengua és oficial.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]
rascló weka

Zoologia > Ocells

  • ca  rascló weka, n m
  • es  rascón weka, n m
  • fr  râle wéka, n m
  • en  weka, n
  • de  Wekaralle, n f
  • nc  Gallirallus australis

Zoologia > Ocells

Definició
Taxonomia: Gruïformes > Ràl·lids > Gallirallus

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rascló weka:

    S'aprova la denominació rascló weka pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli, rascló, és una forma ja recollida al diccionari normatiu aplicada a ocells de la família dels ràl·lids;

    ·quant a weka, és el nom maori d'aquest ocell, vehiculat probablement a través de l'anglès;

    ·el manteniment de la w i la k de weka es justifica perquè és habitual mantenir aquestes lletres en denominacions manllevades, especialment de llengües llunyanes, i per paral·lelisme amb altres llengües;

    ·és una forma ja documentada en fonts catalanes;

    ·en altres llengües s'utilitza la denominació paral·lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 626, 27 de setembre de 2017]
raspador

Història > Arqueologia

  • ca  gratador, n m
  • ca  raspador, n m
  • es  raspador
  • fr  grattoir
  • en  end scraper

Història > Arqueologia

Definició
Làmina o ascla que presenta, en un extrem o en tots dos, un retoc simple i continu que forma un front arrodonit.
rastell

Protecció civil

  • ca  rastell, n m
  • es  cancela
  • es  rastrillo

Protecció civil

Definició
Porta de seguretat, generalment de barrots, que permet l'accés a determinades dependències d'un centre penitenciari.
rastre de la informació

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, Biblioteconomia. Documentació > Equip de biblioteca

  • ca  rastre de la informació, n m
  • es  esencia de la información, n f
  • es  rastro de la información, n m
  • fr  odeur de l'information, n f
  • en  information scent, n

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, Biblioteconomia. Documentació > Equip de biblioteca

Definició
Conjunt de pistes d'una font web, sovint de caràcter visual o textual, que suggereixen a l'usuari el tipus d'informació a què donen accés els enllaços que conté i estan pensades per a ajudar-lo a trobar allò que busca.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes rastre de la informació i teoria del rastreig de la informació :

    S'aproven els termes rastre de la informació i teoria del rastreig de la informació pels motius següents:

    ·són alternatives catalanes als manlleus anglesos information scent i information foraging theory, respectivament;

    ·ja es documenten en alguns contextos catalans especialitzats;

    ·són solucions que, com les formes angleses de partida, prenen com a referència semàntica el món animal: rastre de la informació és, de fet, un calc de la forma anglesa, ja que tant scent com rastre designen un 'seguit de petjades', i teoria del rastreig de la informació, si bé no és exactament un calc (foraging significa 'cerca de menjar'), és també una solució molt propera semànticament a la denominació anglesa;

    ·són formes motivades i transparents, que s'associen sense dificultat amb els conceptes;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    No es considera un problema important el fet que la forma rastre de la informació també s'utilitzi sovint referida al 'recorregut o camí que ha fet un internauta per la xarxa', ja que es considera que, en general, els diferents contextos d'ús poden ajudar a discernir el sentit en cada moment. Cal tenir present, de fet, que la idea de 'recorregut per la xarxa' és present en el fons de tots dos conceptes.

    Com a alternatives a information scent també s'han valorat les formes quest de la informació i flat de la informació, també semànticament motivades, però s'han descartat perquè quest i flat són substantius poc coneguts i es creu que rastre de la informació pot tenir més possibilitats d'implantació.

    També s'ha tingut en compte la forma pista de la informació, proposada per algun especialista, però s'ha descartat perquè es considera una forma menys precisa que rastre de la informació: pista pot referir-se també a un senyal únic ("Senyal o indici que porta al descobriment d'un fet", segons el diccionari normatiu), mentre que aquest concepte es refereix a un conjunt de senyals o pistes.

    Les formes essència de la informació i aroma de la informació, també s'han descartat perquè són traduccions literals de la forma anglesa semànticament inadequades.

    Quant al nom de la teoria, s'han valorat també formes com teoria de l'encalç de la informació, teoria del triatge de la informació o teoria del proveïment de la informació, però s'han considerat semànticament menys adequades i menys precises que la forma aprovada.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]