Neoloteca

ca tagín, n m
es tajin
fr tajine
it tagine
it tajine
pt tajine
en tagine
en tajine
de Tajine

Utillatge de cuina

Definició

Plat de ceràmica o de fang cuit, proveït d'una tapadora cònica del mateix material, que s'utilitza en la cuina del nord d'Àfrica.

ca tahina, n f
es tahina
fr tahin
fr tahina
fr tahini
it tahina
pt tahina
pt tahini
en tahina
en tahini

Alimentació

Definició

Mantega de sèsam, típica del Pròxim Orient.

ca taiassuids, n m pl
es tayasuidos, n m pl
fr tayassuidés , n m pl
it taiassuidi , n m pl
pt taiaçuídeos, n m pl
en tayassuids, n pl
nc Tayassuidae
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Zoologia > Mamífers, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició

Família de cetartiodàctils del grup dels suïformes pròpia del continent americà, l'únic representant de la qual és el pècari.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme taiassuids

Resolució del Consell Supervisor

Es proposa la modificació de la forma normativa taiasuids per taiassuids, amb dues esses.

Criteris aplicats

·La forma amb dues esses és la que correspon a la catalanització del nom científic Tayassuidae (del tupí tayassu, o taiaçu, que etimològicament significa 'dent grossa'(1), + -idae, terminació característica dels noms de família en zoologia, potser a partir del portuguès).

·D'acord amb les normes d'adaptació habituals, les dues esses del llatí es mantenen en català, com passa, per exemple, en molòssids o taquiglòssids, formes normatives referides a altres famílies de mamífers.

·En la resta de llengües també es manté el so sord corresponent a les dues esses del llatí.

Formes desestimades

-taiasuids (forma normativa): Malgrat que és la forma recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes de referència, és una solució que se separa dels criteris generals d'adaptació de noms llatins al català. És possible que aquesta forma, amb una sola essa, tingui a veure amb el fet que, inicialment, les espècies d'aquesta família (els pècaris) s'incloïen dins la família dels suids (en llatí científic Suidae, de sus, que significa 'tipus o gènere' + -idae), nom que coincideix amb el segment final de taiassuids.

Es plantejarà a la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans la modificació d'aquesta forma. La decisió del Consell Supervisor s'adequarà, en tot cas, a allò que estableixi la Comissió quan estudiï el cas.

(1) FERREIRA, A.B. de H. Aurélio século XXI: O dicionário da língua portuguesa. 3a ed. rev. e ampl. Rio de Janeiro: Nova Fronteira, cop. 1999. XXXI, 2128 p. ISBN 85-209-1010-6

[Acta 707, 28 de maig de 2023]

ca taijutsu, n m
es tai-jitsu
es tai-jutsu
fr taï-jitsu
fr taïjutsu
en taijitsu
en taijutsu

Esport > Esports de combat

Definició

Art marcial clàssic japonès en què els oponents es baten sense armes.

Nota

La denominació taijitsu, si bé es documenta abundosament, és una transcripció errònia del terme japonès.

ca taiko, n m
es taiko
fr taiko
fr taïko
en taiko

Música > Instruments musicals

Definició

Instrument membranòfon de membrana doble i de dimensions variables constituït per una estructura de fusta en forma de bota i amb lligadures de corda, que es toca amb les mans o bé amb unes baquetes de fusta.

Nota

És un instrument japonès.

ca taitxí, n m
ca taitxitxuan, n m sin. compl.
es taichi, n m
es taichí, n m
fr tai-chi, n m
fr taï-chi, n m
fr tai-chi-chuan, n m
fr taï-chi-chuan, n m
it tai chi chuan, n m
it tai ji quan, n m
en t'ai chi, n
en t'ai chi ch'uan, n
en tai chi, n
en tai chi chuan, n
zh 太极拳
zh tàijíquán, n

Esport > Esports de combat

Definició

Disciplina d'origen xinès consistent en un encadenament de moviments suaus segons un esquema precís, amb l'objectiu d'aconseguir un equilibri físic i mental.

Nota

1. Les denominacions catalanes taitxí i taitxitxuan són adaptacions de la denominació xinesa original (tàijíquán, segons el sistema de transcripció pinyin; taijiquan en transcripció simplificada, sense indicació de tons), partint de la pronúncia aproximada en xinès. La denominació taitxí és una reducció de taitxitxuan.
2. La denominació xinesa tàijíquán està constituïda pels formants tàijí ('l'absolut', en la cosmologia xinesa), de tài 'extrem' i jí 'límit', i quán 'puny, boxa, combat'.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme taitxí (sin. compl. taitxitxuan):

Es reconsidera l'ortografia de les formes tai-txi-txuan i tai-txi, aprovades a l'acta núm. 295, i s'acorda d'escriure-les taitxitxuan i taitxí, respectivament, amb els formants aglutinats, seguint les recomanacions dels especialistes en sinologia, que argumenten que la denominació xinesa de partida és un sol mot i que en la transcripció els formants d'aquest mot s'escriuen aglutinats (segons el sistema pinyin, tàijíquán, en transcripció estricta, o taijiquan, en transcripció simplificada, sense tons). Proposen, a més, l'accentuació de la denominació taitxí (reducció de taitxitxuan), d'acord amb la pronúncia aguda ja consolidada en català i en altres llengües occidentals.

S'acorda, igualment, de canviar l'ordre inicial de preferència de la sinonímia i proposar la denominació simplificada taitxí com a preferent i taitxitxuan com a sinònim complementari, d'acord amb l'ús més estès actualment. Es manté la forma completa (taitxitxuan) per fidelitat a la denominació originària, perquè també té ús i perquè en la resta de llengües veïnes també es documenta.

Es descarta la sinonímia amb taijiquan (transcripció simplificada de tàijíquán) perquè l'adaptació catalana ja ha tingut molta difusió i s'utilitza, i perquè, més enllà dels àmbits científics vinculats amb la sinologia, taijiquan menaria segurament a pronúncies errònies, allunyades de la pronúncia originària o més adequada. El fet que es tracti d'una activitat força popular és també un argument de pes en favor de la naturalització ortogràfica del mot.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca taitxí, n m
ca taitxitxuan, n m sin. compl.
es taichi, n m
es taichí, n m
fr tai-chi, n m
fr taï-chi, n m
fr tai-chi-chuan, n m
fr taï-chi-chuan, n m
it tai chi chuan, n m
it tai ji quan, n m
en t'ai chi, n
en t'ai chi ch'uan, n
en tai chi, n
en tai chi chuan, n
zh 太极拳
zh tàijíquán, n

Esport > Esports de combat

Definició

Disciplina d'origen xinès consistent en un encadenament de moviments suaus segons un esquema precís, amb l'objectiu d'aconseguir un equilibri físic i mental.

Nota

1. Les denominacions catalanes taitxí i taitxitxuan són adaptacions de la denominació xinesa original (tàijíquán, segons el sistema de transcripció pinyin; taijiquan en transcripció simplificada, sense indicació de tons), partint de la pronúncia aproximada en xinès. La denominació taitxí és una reducció de taitxitxuan.
2. La denominació xinesa tàijíquán està constituïda pels formants tàijí ('l'absolut', en la cosmologia xinesa), de tài 'extrem' i jí 'límit', i quán 'puny, boxa, combat'.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme taitxí (sin. compl. taitxitxuan):

Es reconsidera l'ortografia de les formes tai-txi-txuan i tai-txi, aprovades a l'acta núm. 295, i s'acorda d'escriure-les taitxitxuan i taitxí, respectivament, amb els formants aglutinats, seguint les recomanacions dels especialistes en sinologia, que argumenten que la denominació xinesa de partida és un sol mot i que en la transcripció els formants d'aquest mot s'escriuen aglutinats (segons el sistema pinyin, tàijíquán, en transcripció estricta, o taijiquan, en transcripció simplificada, sense tons). Proposen, a més, l'accentuació de la denominació taitxí (reducció de taitxitxuan), d'acord amb la pronúncia aguda ja consolidada en català i en altres llengües occidentals.

S'acorda, igualment, de canviar l'ordre inicial de preferència de la sinonímia i proposar la denominació simplificada taitxí com a preferent i taitxitxuan com a sinònim complementari, d'acord amb l'ús més estès actualment. Es manté la forma completa (taitxitxuan) per fidelitat a la denominació originària, perquè també té ús i perquè en la resta de llengües veïnes també es documenta.

Es descarta la sinonímia amb taijiquan (transcripció simplificada de tàijíquán) perquè l'adaptació catalana ja ha tingut molta difusió i s'utilitza, i perquè, més enllà dels àmbits científics vinculats amb la sinologia, taijiquan menaria segurament a pronúncies errònies, allunyades de la pronúncia originària o més adequada. El fet que es tracti d'una activitat força popular és també un argument de pes en favor de la naturalització ortogràfica del mot.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca taixelhit, n m
es shilha
es susiua
es tachelet
es tashilheet
fr chleuh
fr shilha
fr tachelhit
it tashelhit
en Shilha
en Shilluh
en Tachelhit
en Tashelhit

Llengües

Definició

Dialecte de l'amazic que es parla al sud-oest del Marroc.

Nota

El taixelhit es parla a les regions del Sus, Gran Atles Occidental, Petit Atles i curs baix del Dra.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes taixelhit, tamazic i tarifit (sin. rifeny):

S'aproven els termes taixelhit, tamazic i tarifit (aquesta darrera forma com a sinònim complementari de la forma normativa rifeny) pels motius següents:

·taixelhit i tamazic són adaptacions al català de les designacions originàries d'aquests dialectes de l'amazic; tarifit és un manlleu adoptat que s'inscriu sense problema en el sistema fònic i gràfic del català;

·taixelhit i tarifit són formes ja documentades en català en nombrosos textos especialitzats i tenen el vistiplau dels especialistes consultats;

·tamazic, al seu torn, segueix el paral·lelisme d'adaptació de amazic (forma ja normativa), en què el grup ght final de la transcripció més internacional s'ha simplificat en c, d'acord amb la pronúncia aproximada que se'n fa.

Es descarten les adaptacions a partir de l'arrel dels mots (les t d'inici i final de tachelhit, tamazight i tarifit són marques de femení en la llengua original) perquè no tenen gaire ús. En el cas específic de tamazic, els especialistes s'han mostrat contraris a la forma amazic, que prefereixen reservar únicament com a nom de la llengua (en amazic, tamazight és tant el nom de la llengua com el nom del dialecte d'aquesta llengua parlat al centre i el sud-est del Marroc).

Es descarta la forma tamazight, malgrat que és la preferida per la majoria d'especialistes, perquè el grup ght final és estrany en català i perquè es considera una solució incoherent amb la decisió d'adaptació proposada per a tachelhit (taixelhit) i tamazight (amazic, nom de la llengua). El Consell Supervisor fa notar, a més, que tamazic s'allunya poc formalment de tamazight i, per tant, que a partir d'aquesta forma el concepte s'identifica sense problema, malgrat que tamazight sigui una forma més internacional.

Quant a la forma tarifit, s'acorda d'aprovar-la com a sinònim complementari de la forma normativa rifeny perquè té ús i per analogia amb taixelhit i tamazic, en què s'han pres com a denominacions les formes amb marca de gènere de la llengua originària.

ca takahé de l'illa del Nord, n m
es calamón takahe, n m
fr talève mohoau, n f
en North Island takahe, n
de Takahe, n f
nc Porphyrio mantelli

Zoologia > Ocells

Definició

Taxonomia: Gruïformes > Ràl·lids > Porphyrio

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes takahé de l'illa del Nord i takahé de l'illa del Sud:

S'aproven les denominacions takahé de l'illa del Nord i takahé de l'illa del Sud pels motius següents:

·totes dues són formes ja documentades en algunes obres catalanes i avalades pels especialistes.

Pel que fa, específicament, al nucli, takahé,

·és un manlleu d'origen maori vehiculat, probablement, a través de l'anglès;

·segueix l'analogia de les altres llengües, tenint present, però, que, segons diverses fonts, la darrera vocal del mot en maori és llarga, motiu pel qual s'opta per l'adaptació com a mot oxíton;

·el manteniment de la k es justifica perquè és habitual mantenir-la en denominacions manllevades, especialment de llengües llunyanes, i per paral·lelisme amb altres llengües.

[Acta 626, 27 de setembre de 2017]

ca takahé de l'illa del Sud, n m
es calamón takahe, n m
fr takahé du Sud, n m
en South Island takahe, n
de Takahe, n f
nc Porphyrio hochstetteri
nc Porphyrio mantelli hochstetteri alt. sin.

Zoologia > Ocells

Definició

Taxonomia: Gruïformes > Ràl·lids > Porphyrio

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes takahé de l'illa del Nord i takahé de l'illa del Sud:

S'aproven les denominacions takahé de l'illa del Nord i takahé de l'illa del Sud pels motius següents:

·totes dues són formes ja documentades en algunes obres catalanes i avalades pels especialistes.

Pel que fa, específicament, al nucli, takahé,

·és un manlleu d'origen maori vehiculat, probablement, a través de l'anglès;

·segueix l'analogia de les altres llengües, tenint present, però, que, segons diverses fonts, la darrera vocal del mot en maori és llarga, motiu pel qual s'opta per l'adaptació com a mot oxíton;

·el manteniment de la k es justifica perquè és habitual mantenir-la en denominacions manllevades, especialment de llengües llunyanes, i per paral·lelisme amb altres llengües.

[Acta 626, 27 de setembre de 2017]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota