Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

  • ca  xia, n f
  • es  chía, n f
  • en  chia, n

Begudes

Definició
Beguda refrescant que es prepara amb llavors de xia remullades amb aigua i barrejades amb sucre i llimona, típica de Mèxic.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xia:

    S'aprova la denominació xia (adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl que significa, segons algunes fonts, 'oliós') referida a l'espècie botànica Salvia hispanica, així com a les llavors d'aquesta espècie i a la beguda refrescant que es prepara amb aquestes llavors, pels motius següents:

    ·el fet que l'espècie botànica sigui originària de Mèxic i no es trobi als Països Catalans és un argument a favor de la incorporació del manlleu;

    ·la designació d'origen nàhuatl, vehiculada probablement a través del castellà, és la que s'utilitza en totes les llengües veïnes, degudament adaptada segons el cas, per a designar aquests conceptes;

    ·l'adaptació xia ja es documenta en alguns contextos catalans especialitzats;

    ·lingüísticament, xia és un adaptació paral·lela a la que s'ha fet en altres denominacions procedents de formes castellanes o vehiculades a través del castellà que presenten en aquesta llengua un so inicial d'africada postalveolar sorda ([tʃ]); és el cas de les formes normatives xocolata (també d'origen nàhuatl), xacona, xapa, xato, xilè o xop (arbre), i de les formes normalitzades xili (acta del Consell Supervisor núm. 483) o xurrasco (acta del Consell Supervisor núm. 486);

    ·la majoria d'especialistes del sector han donat suport a aquesta decisió.

    L'adaptació txia, que també s'ha valorat i té igualment arguments lingüístics a favor (seguiria el paral·lelisme, per exemple, de txa-txa-txa o txitxa, adaptacions catalanes ja normatives dels manlleus del castellà cha-cha-cha i chicha, respectivament, o de txec i txetxè, procedents d'altres llengües), perquè en català els casos de tx inicial són poc freqüents i ja hi ha una llarga tradició d'adaptacions del castellà en què la ch inicial ha passat a x. Aquesta solució, a més, a diferència del que passaria amb *txia, permet tant la pronúncia amb africada inicial ([tS]) com amb fricativa ([S]), segons la zona dialectal dels parlants.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]
  • ca  xia, n f
  • es  chía, n f
  • fr  chia, n m
  • en  chia, n
  • nc  Salvia hispanica, n

Botànica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les labiades, originària de Mèxic, que fa fins a 3 m d'alçària, pilosa, de fulles peciolades ovades o el·líptiques, d'inflorescències racemoses, flors blaves i fruits formats per quatre núcules.

Nota

  • 1. La llavor de la xia s'anomena també xia.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xia:

    S'aprova la denominació xia (adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl que significa, segons algunes fonts, 'oliós') referida a l'espècie botànica Salvia hispanica, així com a les llavors d'aquesta espècie i a la beguda refrescant que es prepara amb aquestes llavors, pels motius següents:

    ·el fet que l'espècie botànica sigui originària de Mèxic i no es trobi als Països Catalans és un argument a favor de la incorporació del manlleu;

    ·la designació d'origen nàhuatl, vehiculada probablement a través del castellà, és la que s'utilitza en totes les llengües veïnes, degudament adaptada segons el cas, per a designar aquests conceptes;

    ·l'adaptació xia ja es documenta en alguns contextos catalans especialitzats;

    ·lingüísticament, xia és un adaptació paral·lela a la que s'ha fet en altres denominacions procedents de formes castellanes o vehiculades a través del castellà que presenten en aquesta llengua un so inicial d'africada postalveolar sorda ([tʃ]); és el cas de les formes normatives xocolata (també d'origen nàhuatl), xacona, xapa, xato, xilè o xop (arbre), i de les formes normalitzades xili (acta del Consell Supervisor núm. 483) o xurrasco (acta del Consell Supervisor núm. 486);

    ·la majoria d'especialistes del sector han donat suport a aquesta decisió.

    L'adaptació txia, que també s'ha valorat i té igualment arguments lingüístics a favor (seguiria el paral·lelisme, per exemple, de txa-txa-txa o txitxa, adaptacions catalanes ja normatives dels manlleus del castellà cha-cha-cha i chicha, respectivament, o de txec i txetxè, procedents d'altres llengües), perquè en català els casos de tx inicial són poc freqüents i ja hi ha una llarga tradició d'adaptacions del castellà en què la ch inicial ha passat a x. Aquesta solució, a més, a diferència del que passaria amb *txia, permet tant la pronúncia amb africada inicial ([tS]) com amb fricativa ([S]), segons la zona dialectal dels parlants.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]
  • ca  xia, n f
  • es  chía, n f
  • fr  chia, n f
  • en  chia, n

Botànica

Definició
Llavor de la xia, que fa fins a 2 mm de llarg per 1,2 mm d'ample, obovada, de color marró o gris amb taques vermelloses, oleaginosa i rica en mucílag i fècula.

Nota

  • 1. La xia s'utilitza en l'elaboració d'una beguda refrescant típica de Mèxic anomenada també xia; també s'utilitza en la indústria per a produir oli assecant.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xia:

    S'aprova la denominació xia (adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl que significa, segons algunes fonts, 'oliós') referida a l'espècie botànica Salvia hispanica, així com a les llavors d'aquesta espècie i a la beguda refrescant que es prepara amb aquestes llavors, pels motius següents:

    ·el fet que l'espècie botànica sigui originària de Mèxic i no es trobi als Països Catalans és un argument a favor de la incorporació del manlleu;

    ·la designació d'origen nàhuatl, vehiculada probablement a través del castellà, és la que s'utilitza en totes les llengües veïnes, degudament adaptada segons el cas, per a designar aquests conceptes;

    ·l'adaptació xia ja es documenta en alguns contextos catalans especialitzats;

    ·lingüísticament, xia és un adaptació paral·lela a la que s'ha fet en altres denominacions procedents de formes castellanes o vehiculades a través del castellà que presenten en aquesta llengua un so inicial d'africada postalveolar sorda ([tʃ]); és el cas de les formes normatives xocolata (també d'origen nàhuatl), xacona, xapa, xato, xilè o xop (arbre), i de les formes normalitzades xili (acta del Consell Supervisor núm. 483) o xurrasco (acta del Consell Supervisor núm. 486);

    ·la majoria d'especialistes del sector han donat suport a aquesta decisió.

    L'adaptació txia, que també s'ha valorat i té igualment arguments lingüístics a favor (seguiria el paral·lelisme, per exemple, de txa-txa-txa o txitxa, adaptacions catalanes ja normatives dels manlleus del castellà cha-cha-cha i chicha, respectivament, o de txec i txetxè, procedents d'altres llengües), perquè en català els casos de tx inicial són poc freqüents i ja hi ha una llarga tradició d'adaptacions del castellà en què la ch inicial ha passat a x. Aquesta solució, a més, a diferència del que passaria amb *txia, permet tant la pronúncia amb africada inicial ([tS]) com amb fricativa ([S]), segons la zona dialectal dels parlants.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]
xianzi [zh] xianzi [zh]

Música > Instruments musicals

  • ca  sanxian [zh], n m
  • ca  xianzi [zh], n m sin. compl.
  • es  san-hsien
  • es  sanxian
  • fr  san-hsien
  • fr  sanxian
  • en  san-hsien
  • en  sanxian
  • en  xianzi
  • zh  sānxián
  • zh  xiánzi

Música > Instruments musicals

Definició
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa entre 95 i 120 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma aproximadament ovalada i de fons pla, amb la taula harmònica feta de pell de serp, i un mànec llarg, claviller, i tres cordes, que es toca amb un plectre o amb les ungles de la mà dreta.

Nota

  • És un instrument d'origen xinès, la primera documentació del qual data del segle XIII.
  • Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin són sānxián i xiánzi, respectivament.
  • Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles són sanhsien i hsientzu, respectivament.
xiaolongbao xiaolongbao

Alimentació

  • ca  farcellet de brou xinès, n m
  • ca  xiaolongbao, n m sin. compl.
  • es  hatillo al vapor, n m
  • es  xialongbao, n m
  • fr  xiaolongbao, n m
  • en  xiaolongbao, n
  • zh  小笼包, n
  • zh  xiǎolóngbāo ·, n

Alimentació

Definició
Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de farcellet, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida de gelatina de brou i carn, generalment de porc, que es consumeix cuita al vapor.

Nota

  • 1. La denominació xiaolongbao correspon a la forma destonalitzada de xiǎolóngbāo, denominació xinesa transcrita segons el sistema pinyin.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme farcellet de brou xinès (sin. compl. xiaolongbao):

    S'aproven les denominacions farcellet de brou xinès i xiaolongbao (aquesta segona, manlleu del xinès, com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a farcellet de brou xinès,

    ·es considera una alternativa catalana viable al manlleu del xinès xiǎolóngbāo, força conegut;

    ·és una denominació descriptiva, basada en la forma i en el farciment característic d'aquest tipus de pasta;

    ·es creu que pot ser una denominació útil en contextos de divulgació o en què el nom originari es desconegui (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina).

    Es prefereix farcellet de brou xinès a farcellet de brou perquè l'ús de l'adjectiu xinès fa més precisa la denominació i evidencia que es tracta d'un concepte forà.

    Es descarten les formes farcellet al vapor i farcellet xinès, que també s'ha valorat, perquè podrien associar-se amb altres tipus de pasta xinesa (farcellet xinès, de fet, és un sinònim de huntun, que és una pasta similar al xiaolongbao però que no es farceix de brou).


    Quant a xiaolongbao, transcripció destonalitzada de xiǎolóngbāo (transcripció estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin),

    ·és la denominació originària d'aquest tipus de pasta i la més coneguda internacionalment;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ·ja es documenten en català i també en la resta de llengües.

    Es descarta d'afegir la indicació de llengua de procedència a xiaolongbao, perquè la pronúncia en català d'aquest substantiu no s'allunya excessivament de la pronúncia xinesa (en xinès estàndard, [ɕjɑuluŋpɑu]).

    En favor de la simplificació, es descarta la forma xiǎolóngbāo, transcripció estricta del xinès.

    S'accepta el manlleu xiaolongbao al costat de farcellet de brou xinès, perquè és una forma coneguda internacionalment, que vehicula un concepte emblemàtic de la gastronomia xinesa conegut també ja a casa nostra i, en general, a Occident. D'acord amb el criteri seguit habitualment pel Consell Supervisor en aquests casos, però, es prioritza l'alternativa catalana (farcellet de brou xinès), a fi de donar-hi la màxima difusió.

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]
xiatsu xiatsu

Ciències de la salut > Teràpies alternatives

  • ca  xiatsu, n m
  • es  shiatsu, n m
  • fr  shiatsu, n m
  • it  shatzu, n m
  • it  shiatsu, n m
  • en  shiatsu, n
  • en  shiatzu, n
  • ja  指圧, n
  • ja  shiatsu, n

Ciències de la salut > Teràpies alternatives

Definició
Tècnica japonesa de medicina natural, provinent de la medicina tradicional xinesa, que es basa en l'aplicació de pressió amb els dits, principalment la cara interna dels polzes, i amb els palmells sobre determinats punts dels meridians, amb l'objectiu d'estimular la capacitat autocurativa de l'organisme i de recuperar-ne l'harmonia natural.

Nota

  • 1. De vegades, en el xiatsu la pressió també s'aplica amb els colzes i els genolls, i es combina amb estiraments passius i manipulacions articulars.
  • 2. Abans de començar un tractament de xiatsu, el terapeuta sol fer un diagnòstic dels desequilibris energètics del pacient.
  • 3. El xiatsu que es practica actualment combina coneixements de medicina tradicional japonesa i d'anatomia i fisiologia modernes. Comparteix amb l'acupuntura el principi de l'estimulació de punts concrets de l'organisme per a aconseguir efectes terapèutics a distància, i amb les tècniques de massatge, la importància de la relaxació muscular.
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xiatsu:

    S'aprova la denominació xiatsu, adaptació catalana de la forma japonesa 指圧 (shiatsu, segons el sistema de transcripció Hepburn, i siatu, segons el sistema de transcripció d'ISO), pels motius següents:

    ·és una forma ja documentada en textos catalans;

    ·és coherent amb les formes normatives xiitake, xintoisme i xintoista, també adaptacions, o semiadaptacions, de les respectives formes japoneses;

    ·no difereix excessivament de la forma transcrita shiatsu, que és la més coneguda internacionalment, i s'identifica sense dificultats amb el concepte, motius pels quals es creu que té possibilitats d'implantació;

    ·vehicula un concepte relativament pròxim a la llengua general, fet que justifica l'adaptació completa a l'ortografia catalana.

    Per totes aquestes raons es desestima la forma shiatsu (transcripció de la forma original segons el sistema Hepburn, basat en l'ortografia anglesa), malgrat que és la més internacional. Cal tenir present que el dígraf sh no existeix en català, malgrat que, per l'extensió de l'anglès, pugui associar-se fàcilment amb un so postalveolar fricatiu.

    També es descarta siatu (transcripció segons el sistema ISO, paral·lela a les formes normatives sintoisme i sintoista, sinònims de xintoisme i xintoista, respectivament), perquè té molt poc ús i, alhora, no remet a la pronúncia original del mot.

    S'aprova com a forma masculina, d'acord amb l'ús documentat en català i en la resta de llengües romàniques.


    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
xic-xac xic-xac

Esport > Esports de pilota > Pilota

  • ca  xic-xac, n m
  • es  chic-chac
  • es  chica
  • es  chula
  • es  pique
  • fr  pik
  • en  chic chac
  • en  chula
  • eu  pike
  • eu  txosta

Esport > Esports de pilota > Pilota

Definició
Jugada en què la pilota toca la part més baixa de la paret esquerra o de la paret de rebot, cosa que en dificulta la restada.
xicana xicana

Esport > Esports de motor

  • ca  xicana, n f
  • es  chicana
  • fr  chicane
  • it  chicane
  • en  chicane

Esport > Esports de motor

Definició
Obstacle que, en una pista d'automobilisme, obliga el conductor a efectuar un doble revolt.
xifinema xifinema

Agricultura > Fitopatologia

  • ca  xifinema, n m
  • fr  Xiphinema
  • en  Xiphinema

Agricultura > Fitopatologia

Definició
Malura de la vinya causada pels nematodes del gènere Xiphinema.
  • ca  xifona, n f
  • es  chifona
  • fr  chifonne
  • en  flowering shoot
  • en  indian shot

Agricultura

Definició
Ram prim propi dels fruiters de drupa que pot tenir diferents borrons, dels quals el del final és vegetatiu i els laterals són de flor.