Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Llengua

xip

Electrònica

ca xip, n m
es chip
fr puce
en chip

Electrònica

Definició

Element bàsic de la microelectrònica que conté un circuit integrat o més.

xip

Esport > Esports de pilota > Golf

ca xip, n m
es chip
es golpe rodado
fr coup d'approche roulé
en bump and run
en chip and run
en chip shot

Esport > Esports de pilota > Golf

Definició

Cop d'aproximació molt curt en què la bola descriu un arc petit i rodola en tocar a terra.

xip nanomètric

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

ca nanoxip, n m
ca xip nanomètric, n m sin. compl.
es chip nanométrico
es nanochip
fr nanopuce
fr puce nanométrique
en nanochip
en nanometer-scale chip
en nanoscale chip

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definició

Xip amb components nanomètrics.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

[Acta 546, 17 de maig de 2012]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nanoxip i el formant nano-:

El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació nanoxip per a designar un xip amb components de dimensions nanomètriques (i no un xip de dimensions nanomètriques), com expliquen els especialistes assistents a la sessió de normalització, i proposa de recollir els diferents usos concrets que té el formant nano- en l'àmbit de la nanotecnologia.

El formant nano- es recull en el diccionari normatiu com a forma prefixada del mot grec nánnos, amb el significat genèric de 'nan', i també per a fer referència al submúltiple d'una unitat equivalent a la mil milionèsima part d'aquesta unitat, que és el significat que té habitualment en metrologia i que ha donat lloc a la forma nanòmetre, que és la unitat de mesura de referència de la nanotecnologia.

Més concretament, la forma prefixada nano- ha passat a indicar en l'àmbit de la nanotecnologia que una estructura és de dimensions nanomètriques (o que un objecte conté estructures d'aquestes dimensions) i també que una àrea del coneixement s'ocupa d'aquest tipus d'estructures (d'aquí la denominació nanotecnologia). Aquestes noves accepcions del formant nano- ja es recullen en algunes obres lexicogràfiques d'altres llengües, per exemple en anglès al diccionari Merriam-Webster(1), en què es documenten els significats següents per al formant nano-: "one billionth (10⁻⁹) part of","nanoscale" i "nanotechnology"; d'una manera similar, en italià al diccionari Lo Zingarelli 2008(2) es recullen, entre d'altres, els significats següents de nano-: "Anteposto a parole della terminologia scientifica, significa 'che ha il nanometro come ordine di grandezza delle misure': nanotecnologia, nanoelettronica" i "In parole composte della terminologia tecnica, significa 'miniaturizzato', 'di dimensioni piccolissime': nanotubo".

(1)Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2012.
<www.merriam-webster.com/>
(2)ZINGARELLI, Nicola. Lo Zingarelli 2008: Vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007.

[Acta 546, 17 de maig de 2012]

xiqué

Arts > Circ

ca xiqué, n m
es chiqué
fr chiqué

Arts > Circ

Definició

Simulació d'un error en l'execució d'una acrobàcia amb la finalitat de subratllar-ne la dificultat i crear tensió.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments bàsics següents:

·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

·tenen un ús pràcticament internacional i es documenten també en la resta de llengües de referència.

Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrobàtics, tenen un origen antroponímic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma originària, sense cap mena d'adaptació, seguint criteris terminològics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptació de rudy), que s'havia aprovat prèviament a l'acta del Consell Supervisor núm. 280, es canviarà, doncs, seguint la nova decisió, per rudy. Encara que en el cas específic de rudy, randy i ady, que són hipocorístics, hi ha vacil·lació en la majoria de llengües pel que fa a la vocal final (y i i), la documentació consultada mostra que hi ha una certa preferència per les designacions amb y.
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme xiqué:

La forma xiqué és un manlleu adaptat del francès chiqué (derivat de chic), que en llengua general significa "Attitude affectée de celui, celle qui cherche à se faire valoir" i també "Simulation".(1)

(1)ROBERT, P.; REY-DEBOVE, J.; REY, A. Le Nouveau Petit Robert: dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. Nouvelle éd. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2007.

xirimoia blanca

Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+N)**

ca anona pinya, n f
ca ata, n f sin. compl.
ca xirimoia blanca, n f sin. compl.
es anón, n m
es anona, n f
es anona blanca, n f
es anona de Castilla, n f
es poshte, n f
es riñón, n m
es saramuyo, n m
fr anone écailleuse, n f
fr atte, n f
fr pomme canelle, n f
fr pomme-cannelle, n f var. ling.
ptBR fruta-de-conde, n f
en custard apple, n
en sugar apple, n
en sweetsop, n
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Definició

Fruit comestible de l'anoner pinya (Annona squamosa), de 6 a 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'esquames verdes molt pronunciades, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva, que conté llavors marrons i molt llises.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner pinya (sin. compl. ata; xirimoier pinya) i anona pinya (sin. compl. ata; xirimoia pinya):

S'aproven les denominacions anoner pinya, ata i xirimoier pinya, com a sinònims referits a l'espècie Annona squamosa, i anona pinya, ata i xirimoia pinya com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

Quant al nom específic pinya,

·és una forma motivada semànticament, basada en l'aspecte del fruit, que recorda clarament una pinya mediterrània;

·en portuguès es documenten denominacions basades en aquesta mateixa imatge.

Finalment, la forma ata,

·és una de les denominacions més utilitzades a l'Amèrica del Sud (particularment, al Brasil), d'on és pròpia aquesta espècie;

·es documenta també (la mateixa forma o variants) en castellà, francès i portuguès.

Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècia Annona cherimola.

Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.

Es descarten les formes amb l'específic blanc (anoner blanc, anona blanca, etc.), malgrat que en castellà es documenta la forma anàloga, perquè es considera més distintiva la forma aprovada.

També s'han desestimat formes construïdes sobre els nuclis cachiman i corossol (documentats en altres llengües), perquè no tenen tradició en català, i sobre el nucli poma, perquè la semblança d'aquest fruit amb una poma és discutible (de fet, podria tractar-se d'un gal·licisme, d'acord amb el valor genèric de pomme en francès).

També s'han desestimat (per a l'arbre) les formes anoner del Perú i xirimoier del Perú (no són prou distintives, perquè també s'apliquen de vegades a Annona cherinola), anoner esquamós i xirimoier esquamós (no es documenten en català i poc en altres llengües) i anoner ronyó i xirimoier ronyó (es considera més descriptiva la forma aprovada).

(1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>

[Acta 646, 6 de febrer de 2019]

xirimoia cor de bou

Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**

ca anona cor de bou, n f
ca xirimoia cor de bou, n f sin. compl.
es anón pelón, n m
es anona colorada, n f
es anona corazón, n f
es anona de Cuba, n f
es anona roja, n f
es candón, n m
es corazón de buey, n m
es mamón, n m
fr anone coeur de boeuf, n f
fr cachiman cœur de bœuf, n m
fr coeur de boeuf, n m
fr coeur-de-boeuf, n m
fr corossol, n m
en bull's heart, n
en bullock's heart, n
en bullock's-heart, n
en custard apple, n
en ox-heart, n
en wild-sweetsop, n
en bullock heart, n var. ling.
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**

Definició

Fruit comestible de l'anoner cor de bou (Annona reticulata), gros, de forma globular o ovoide, irregular, de pell d'un color que va del verd rogenc al groc, reticulada, que es torna marró amb taques vermelles quan madura completament, i polpa carnosa, tova, generalment dolça, aromàtica i una mica àcida, entre blanca i grogosa.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou) i anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou):

S'aproven les denominacions anoner cor de bou i xirimoier cor de bou, com a sinònims referits a l'espècie Annona reticulata, i anona cor de bou i xirimoia cor de bou com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

Finalment, pel que fa a l'específic cor de bou,

·es basa en l'aspecte del fruit, que és gros i té una forma globular o ovoide que pot recordar el cor d'un bou;

·és una imatge molt utilitzada també en les denominacions en altres llengües (corazón de buey, en castellà; coeur-de-boeuf, en francès; bullock's heart, en anglès).

Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècie Annona cherimola.

Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.(2)

Es descarten les formes amb l'específic roig (anoner roig, anona roja, etc.), malgrat que en castellà es recorre de vegades a aquest tret, que respon a la coloració de la pell del fruit, perquè la forma amb cor de bou és més precisa i més internacional i evoca també el color vermell.

Finalment, també s'han desestimat altres nuclis, com ara, anon, anó, catximà, corossol, etc., basats en formes documentades en altres llengües, perquè no tenen cap tradició en català. La forma gatxalí (documentada al diccionari Labèrnia), probablement adaptació del castellà sud-americà jachalí, no és clar que es refereixi a aquesta espècie (de vegades sembla que s'associa a Genipa americana).

(1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>

(2) Al diccionari normatiu mateix hi ha actualment una certa vacil·lació entre la forma annonàcies (present a les definicions de ilang-ilang i xirimoier) i anonàcies (a la definició de guanabaner). Pere Montalat, representant de l'IEC i membre de les Oficines Lexicogràfiques, pren nota de la incoherència. D'acord amb la nomenclatura actual (Annonaceae), l'adaptació hauria de ser annonàcies, amb dues enes.

[Acta 646, 6 de febrer de 2019]

xirimoier cor de bou

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**

ca anoner cor de bou, n m
ca xirimoier cor de bou, n m sin. compl.
es anón pelón, n m
es anona cimarrona, n f
es anona colorada, n f
es anona de monte, n f
es anona de redecilla, n f
es chirimoyo de Cuba, n m
es jachalí, n m
es mamón, n m
fr anone cœur de bœuf, n f
fr cœur de bœuf, n m
fr cachiman, n m
fr corossolier réticulé, n m
fr suncuyo, n m
pt coração-de-boi, n m
en bullock's heart, n
en bullocks heart, n
en custard apple, n
de Netzannone, n f
nc Annona reticulata
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**

Definició

Arbre de la família de les annonàcies, originari de l'Amèrica Central, de fins a 10 m d'alçària, fulles alternes, simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color verd grogós, i fruits comestibles.

Nota

1. El fruit de l'anoner cor de bou és l'anona cor de bou.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou) i anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou):

S'aproven les denominacions anoner cor de bou i xirimoier cor de bou, com a sinònims referits a l'espècie Annona reticulata, i anona cor de bou i xirimoia cor de bou com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

Finalment, pel que fa a l'específic cor de bou,

·es basa en l'aspecte del fruit, que és gros i té una forma globular o ovoide que pot recordar el cor d'un bou;

·és una imatge molt utilitzada també en les denominacions en altres llengües (corazón de buey, en castellà; coeur-de-boeuf, en francès; bullock's heart, en anglès).

Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècie Annona cherimola.

Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.(2)

Es descarten les formes amb l'específic roig (anoner roig, anona roja, etc.), malgrat que en castellà es recorre de vegades a aquest tret, que respon a la coloració de la pell del fruit, perquè la forma amb cor de bou és més precisa i més internacional i evoca també el color vermell.

Finalment, també s'han desestimat altres nuclis, com ara, anon, anó, catximà, corossol, etc., basats en formes documentades en altres llengües, perquè no tenen cap tradició en català. La forma gatxalí (documentada al diccionari Labèrnia), probablement adaptació del castellà sud-americà jachalí, no és clar que es refereixi a aquesta espècie (de vegades sembla que s'associa a Genipa americana).

(1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>

(2) Al diccionari normatiu mateix hi ha actualment una certa vacil·lació entre la forma annonàcies (present a les definicions de ilang-ilang i xirimoier) i anonàcies (a la definició de guanabaner). Pere Montalat, representant de l'IEC i membre de les Oficines Lexicogràfiques, pren nota de la incoherència. D'acord amb la nomenclatura actual (Annonaceae), l'adaptació hauria de ser annonàcies, amb dues enes.

[Acta 646, 6 de febrer de 2019]

xirimoier pinya

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+N)**

ca anoner pinya, n m
ca ata, n m sin. compl.
ca xirimoier pinya, n m sin. compl.
es anón, n m
es anona, n f
es anona azucarada, n f
es anona blanca, n f
es anona de Castilla, n f
es anonillo, n m
es anono, n m
es atá, n m
es até, n m
es atemoya, n f
es ates, n m
es cachimán, n m
es candón, n m
es candongo, n m
es chirimoya, n f
es chirimoyo, n m
es corazón cimarrón, n m
es fruta de condesa, n f
es fruta del conde, n f
es mocuyo, n m
es poshte, n m
es riñón, n m
es samaralla, n f
es saramollo, n m
es saramuyo, n m var. ling.
fr annone écailleuse, n f
fr atte, n f
fr attier, n m
fr cachiman canelle, n m
fr cachiment canelle, n m
fr corossol, n m
fr corossolier écailleux, n m
fr pomme canelle, n f
fr pommier canelle, n m
fr pomme-cannelle, n f var. ling.
pt fruta-pinha, n f
ptBR ata, n f
ptBR fruta-de-conde, n f
ptBR fruta-do-conde, n f
ptBR pinha, n f
ptBR pinha-ata, n f
ptBR pinheira, n f
en apple bush, n
en caneel apple, n
en custard apple, n
en scaly custard apple, n
en sugar apple, n
en sweetsop, n
de Rahmapfel, n m
de Süßsack, n m
de Zimtapfel, n m
nc Annona squamosa
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Definició

Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

1. El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner pinya (sin. compl. ata; xirimoier pinya) i anona pinya (sin. compl. ata; xirimoia pinya):
S'aproven les denominacions anoner pinya, ata i xirimoier pinya, com a sinònims referits a l'espècie Annona squamosa, i anona pinya, ata i xirimoia pinya com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

Quant al nom específic pinya,

·és una forma motivada semànticament, basada en l'aspecte del fruit, que recorda clarament una pinya mediterrània;

·en portuguès es documenten denominacions basades en aquesta mateixa imatge.

Finalment, la forma ata,

·és una de les denominacions més utilitzades a l'Amèrica del Sud (particularment, al Brasil), d'on és pròpia aquesta espècie;

·es documenta també (la mateixa forma o variants) en castellà, francès i portuguès.

Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècia Annona cherimola.

Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.

Es descarten les formes amb l'específic blanc (anoner blanc, anona blanca, etc.), malgrat que en castellà es documenta la forma anàloga, perquè es considera més distintiva la forma aprovada.

També s'han desestimat formes construïdes sobre els nuclis cachiman i corossol (documentats en altres llengües), perquè no tenen tradició en català, i sobre el nucli poma, perquè la semblança d'aquest fruit amb una poma és discutible (de fet, podria tractar-se d'un gal·licisme, d'acord amb el valor genèric de pomme en francès).

També s'han desestimat (per a l'arbre) les formes anoner del Perú i xirimoier del Perú (no són prou distintives, perquè també s'apliquen de vegades a Annona cherinola), anoner esquamós i xirimoier esquamós (no es documenten en català i poc en altres llengües) i anoner ronyó i xirimoier ronyó (es considera més descriptiva la forma aprovada).

(1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>

[Acta 646, 6 de febrer de 2019]

xirp

Telecomunicacions

ca xirp, n m
es chirp
es chirrido
es pulso chirp
es señal chirp
fr chirp
fr impulsion chirp
fr piaulement
en chirp
en chirp signal

Telecomunicacions

Definició

Senyal amb una freqüència que augmenta o disminueix durant un interval de temps finit.

Nota

El xirp s'utilitza, per exemple, en els radars i en els sonars per a millorar la resolució en la detecció d'objectes.
L'equivalent anglès chirp 'piulet' es basa en el fet que aquest senyal pot tenir una rèplica audible que recorda la piulada d'un ocell.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xirp:

S'aprova el terme xirp, manlleu adaptat de l'anglès chirp 'piulet', pels motius següents:

·el manlleu es recull ja en fonts lexicogràfiques catalanes i és la forma utilitzada habitualment pels especialistes, que asseguren que està molt introduït i seria difícil de substituir; el manlleu adaptat també es documenta ja en alguns textos especialitzats;

·en la resta de llengües també es fa ús de la forma anglesa;

·la forma adaptada s'allunya poc de la designació original, permet identificar sense gaire problema el concepte i segueix el paral·lelisme d'altres manlleus gràficament similars incorporats al català (per exemple, xip, xart, xunt o xat);

·té el vistiplau d'especialistes del sector.

Es descarta el calc piulet, malgrat que és una forma semànticament motivada (aquest senyal produeix una rèplica audible que pot fer pensar en el piulet d'un pollet o un ocell), perquè la denominació anglesa ja està molt estesa entre els experts.

Les formes xiulet, pols de freqüència modulada, senyal linealment modulat i senyal modulat en freqüència, que també s'han valorat, s'han descartat perquè els especialistes consideren que no descriuen correctament aquest tipus de senyal.

[Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

xirsàssana

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

ca postura sobre el cap, n f
ca xirsàssana, n m sin. compl.
es postura sobre la cabeza, n f
en headstand pose, n
sa śirṣāsana, n n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definició

Postura en què el iogui es manté en posició totalment vertical, amb el cap i els avantbraços recolzats a terra, les mans encreuades sota el cap, i el tronc i les cames estirats enlaire en línia recta.

Nota

La forma xirsàssana prové del sànscrit śirṣāsana, denominació constituïda pels formants śirṣa 'cap' i āsana 'postura'.