Back to top

Neoloteca

Presentació
  • ca  longan, n m
  • ca  ull de drac, n m
  • es  longán, n m
  • es  ojo de dragón, n m
  • fr  longane, n m
  • fr  longanier, n m
  • fr  oeil de dragon, n m
  • pt  longana, n f
  • pt  olho de boi, n m
  • pt  olho de dragâo, n m
  • en  dragon's eye, n
  • en  longan, n
  • en  longan tree, n
  • en  lungan, n
  • de  Longanbaum, n m
  • zh  lóngyǎn, n
  • nc  Dimocarpus longan
  • nc  Euphoria longana sin. compl.
  • nc  Nephelium longana sin. compl.

Botànica

Definició
Arbre perennifoli de la família de les sapindàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 12 m d'alçària, de fulles compostes, pinnades i oblongues, flors petites de color blanc i fruits esfèrics comestibles.

Nota

  • 1. El fruit del longan també s'anomena longan.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longan (sin. ull de drac):

    S'aproven les denominacions longan i ull de drac per a designar l'espècie botànica Euphoria longana i el fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa a longan,

    ·és una adaptació catalana de la denominació xinesa originària lóngyǎn (龙眼), longyan en transcripció simplificada, que significa literalment 'ull de drac' (de lóng 'drac' i yǎn 'ull') i que en xinès s'aplica tant a l'arbre Euphoria longana com al fruit d'aquest arbre;

    ·el fet que es tracti d'una espècie botànica originària del sud-est asiàtic i inexistent als Països Catalans és un argument a favor de l'adopció del manlleu originari, que és també, juntament amb el calc, la designació habitual en la resta de llengües;

    ·remet clarament a l'epítet del nom científic de l'arbre (longan o longana, segons les fonts) i, per tant, s'identifica de manera inequívoca amb els conceptes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats, tant dels botànics com dels sinòlegs; aquests darrers avalen l'adaptació catalana a partir de la forma transcrita segons el sistema pinyin lóngyǎn.

    Quant a ull de drac,

    ·és el calc de la denominació xinesa originària, lóngyǎn;

    ·té molt d'ús en totes les llengües, juntament amb el manlleu;

    ·és una forma motivada semànticament, que fa referència a l'aspecte intern del fruit, que recorda la forma d'un ull de drac;

    ·té també el vistiplau dels especialistes.

    Les adaptacions lòngan i lóngan, que també serien possibles (el xinès no fa distinció entre síl·labes tòniques i àtones i, per tant, no ofereix cap guia pel que fa a la preferència per una denominació aguda o una denominació plana en català), s'han descartat finalment, d'acord amb els arguments següents: 1) la o de lóngyǎn tendeix a pronunciar-se u en xinès, fet que l'acostaria més aviat a una vocal àtona; 2) algunes fonts castellanes recullen explícitament la forma longán, aguda; 3) també es documenten les formes longana i lungan que novament remeten a una primera síl·laba àtona.

    La forma longana, que també es documenta en algunes fonts, s'ha descartat perquè té menys ús que longan i perquè els sinòlegs s'han mostrat més partidaris d'aquesta segona solució.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]