longan
longan
- ca longan, n m
- ca ull de drac, n m
- es longán, n m
- es longana, n f
- es ojo de dragón, n m
- fr longan, n m
- fr longane, n m
- fr lungan, n m
- fr oeil-de-dragon, n m
- en dragon's eye, n m
- en longan, n
- en lungan, n
- zh lóngyǎn, n
Fruita fresca. Fruita seca
Definició
Fruit comestible del longan, que fa fins a 2,5 cm de diàmetre, de forma esfèrica, pell groguenca o marronosa i polpa blanca i sucosa, amb una llavor central grossa de color negre amb una taca blanca que recorda la forma d'un ull.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longan (sin. ull de drac):
S'aproven les denominacions longan i ull de drac per a designar l'espècie botànica Euphoria longana i el fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:
Pel que fa a longan,
·és una adaptació catalana de la denominació xinesa originària lóngyǎn (龙眼), longyan en transcripció simplificada, que significa literalment 'ull de drac' (de lóng 'drac' i yǎn 'ull') i que en xinès s'aplica tant a l'arbre Euphoria longana com al fruit d'aquest arbre;
·el fet que es tracti d'una espècie botànica originària del sud-est asiàtic i inexistent als Països Catalans és un argument a favor de l'adopció del manlleu originari, que és també, juntament amb el calc, la designació habitual en la resta de llengües;
·remet clarament a l'epítet del nom científic de l'arbre (longan o longana, segons les fonts) i, per tant, s'identifica de manera inequívoca amb els conceptes;
·ja es documenta en fonts catalanes;
·té el vistiplau dels especialistes consultats, tant dels botànics com dels sinòlegs; aquests darrers avalen l'adaptació catalana a partir de la forma transcrita segons el sistema pinyin lóngyǎn.
Quant a ull de drac,
·és el calc de la denominació xinesa originària, lóngyǎn;
·té molt d'ús en totes les llengües, juntament amb el manlleu;
·és una forma motivada semànticament, que fa referència a l'aspecte intern del fruit, que recorda la forma d'un ull de drac;
·té també el vistiplau dels especialistes.
Les adaptacions lòngan i lóngan, que també serien possibles (el xinès no fa distinció entre síl·labes tòniques i àtones i, per tant, no ofereix cap guia pel que fa a la preferència per una denominació aguda o una denominació plana en català), s'han descartat finalment, d'acord amb els arguments següents: 1) la o de lóngyǎn tendeix a pronunciar-se u en xinès, fet que l'acostaria més aviat a una vocal àtona; 2) algunes fonts castellanes recullen explícitament la forma longán, aguda; 3) també es documenten les formes longana i lungan que novament remeten a una primera síl·laba àtona.
La forma longana, que també es documenta en algunes fonts, s'ha descartat perquè té menys ús que longan i perquè els sinòlegs s'han mostrat més partidaris d'aquesta segona solució.
[Acta 577, 3 de juliol de 2014]