Back to top

Neoloteca

Presentació
  • ca  empoderament, n m
  • es  empoderamiento, n m
  • fr  appropriation de ses pouvoirs, n f
  • fr  autonomisation, n f
  • fr  empowerment, n m
  • fr  renforcement des capacités, n m
  • it  empowerment, n m
  • pt  autonomização, n f
  • pt  capacitação, n f
  • pt  empoderamento, n m
  • en  empowerment, n
  • de  Befähigung, n f
  • de  Empowerment, n n
  • de  Ermächtigung, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**

Definició
Procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

Nota

  • Criteris aplicats en la reconsideració de les formes apoderament, apoderar i apoderar-se:

    Es considera que les denominacions més adequades per a traduir les formes angleses empowerment i to empower són empoderament i empoderar (o empoderar-se), d'acord amb la decisió presa per l'Institut d'Estudis Catalans i ja recollida en el diccionari normatiu, que ara adopta també el Consell Supervisor del TERMCAT en substitució d'una decisió anterior del mateix Consell Supervisor.

    Els motius de la tria normativa de empoderament i empoderar (o empoderar-se) són els següents:
    (1) Són formes més precises perquè no tenen cap altre significat (a diferència de apoderament-apoderar, que són formes ja existents en la llengua amb altres significats).
    (2) Tenen un ús oral i escrit més gran.
    (3) Són paral·leles a les formes creades en altres llengües romàniques (sobretot, castellà i portuguès) i més pròximes a les formes angleses originals.
    (4) Pel que fa estrictament a les formes verbals, empoderar i empoderar-se són més adequades perquè, pel fet de ser noves, poden adquirir l'ús transitiu i intransitiu pronominal habitual en totes les llengües (empoderar algú, algú empoderar-se), mentre que en apoderar l'ús pronominal amb un complement de tipus preposicional (apoderar-se d'alguna cosa) és tan habitual que fa difícil per al verb adquirir una altra estructura sintàctica.

    [Acta 668, 16 de setembre de 2020]