Back to top

Neoloteca

Presentació
  • ca  àssana, n m
  • ca  postura, n f
  • es  asana, n m
  • en  asana, n
  • sa  āsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Cadascuna de les postures físiques, acompanyades d'una respiració conscient i una gran concentració, que s'adopten durant la pràctica del ioga.

Nota

  • 1. L'àssana és el tercer anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patanjali. Va precedit del niama i seguit del pranaiama.
  • 2. La forma àssana prové de l'arrel sànscrita ās, que significa 'seure'. S'aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut.
  • Observacions del Consell Supervisor

    Tant la forma originària, àssana, com la forma catalana equivalent, postura, tenen ús i per aquest motiu s'aproven com a sinònims absoluts. Àssana s'utilitza en contextos més especialitzats i postura sol ser la denominació més utilitzada a l'hora de referir-se amb formes catalanes a les diferents maneres que té el iogui de posar el cos (postura de l'arbre, postura de la muntanya, etc.). Per aquest motiu, en la denominació dels diferents tipus d'àssanes amb formes catalanes s'ha optat sempre per l'ús del nucli postura. Les formes catalanes conviuen, però, amb el manlleu sànscrit, que es proposa d'adaptar a l'ortografia i la pronúncia del català.

    [Acta 651, 5 de juny de 2019]