Back to top

a l'engròs - Neoloteca

Presentació
  • ca  a l'engròs, adj
  • ca  majorista, adj
  • ca  al major, adj sin. compl.
  • ca  en gros, adj sin. compl.
  • es  al por mayor, adj
  • es  mayorista, adj
  • fr  de gros, adj
  • en  wholesale, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 3: Locució adjectival (SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival (SPrep)**

Definició
Relatiu a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als minoristes.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme majorista (sin. a l'engròs; sin. compl. al major, en gros)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes adjectives majorista, al major i en gros com a sinònims de la forma normativa a l'engròs i es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista.

    Criteris aplicats

    Quant a la forma a l'engròs:

    ·És l'única denominació normativa actualment.

    ·S'utilitza amb normalitat, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

    Quant a majorista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu majorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant majorista.

    ·És una denominació sintètica, fet que, segons el context, pot fer-la preferible a la forma normativa a l'engròs.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou el comerç detallista.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista i els seus antònims detallista i menudista, o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (mayorista).

    Quant a al major:

    ·És una denominació lingüísticament adequada que està relacionada amb el substantiu majorista, de la mateixa manera que ho estan detallista i menudista amb al detall i a la menuda, respectivament.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou un detallista.

    ·És una forma utilitzada, tot i que és la menys usual.

    ·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (al (por) mayor).

    Finalment, pel que fa a en gros:

    ·És una variant de la forma normativa a l'engròs especialment viva al País Valencià i també, com a mínim, a les Illes Balears.

    ·Es documenta en textos especialitzats i en obres lexicogràfiques i terminològiques. (1)

    Es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista perquè són les més usades.

    (1) Per exemple, Al Diccionari normatiu valencià (s. v. gros), com a locució adverbial, al Portal terminològic valencià, en formes com ara autoservici en gros, comerç en gros, preu en gros o venda en gros, al Diccionari català-valencià-balear (en un refrany sense localització geogràfica, s. v. gros) o al Diccionari mallorquí-castellà (1840), de Pere Antoni Figuera.

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]