Què fem quan ens arriba el torn a la classe de gimnàstica i ens toca córrer cap al llistó o la corda que hem de superar per sobre? Doncs (quin remei), esprintar per intentar-ho, convençuts que ho aconseguirem o convençuts que ens hi estamparem, segons el caràcter i les aptituds de cada un.
Aquesta setmana el tennis ocupa bona part de l’actualitat esportiva, atès que es duu a terme el Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeu Comte de Godó, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest esport:
Aquesta setmana es duu a terme la 103a edició de la Volta Ciclista a Catalunya, tota una referència entre les curses ciclistes per etapes, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que, molt probablement, es faran servir en les notícies sobre aquest esdeveniment esportiu: el t
L’evolució humana, de la mà de l’arqueologia i de la genètica, ens han portat a acceptar que som una espècie animal més —singular, d’acord, però animal de cap a peus.
Acaba d’arrencar la regata preliminar a Vilanova i la Geltrú i de seguida volem a més de 40 nusos de velocitat (74 km/h!) sobre la pell de l’aigua, amb el buc del veler AC40 completament aixecat. I de cop, entre el vertigen del vent i les onades, ens assalta un dubte a mig maniobrar el velam.
Quan s’acaba el Tour, hi ha un grapat d’aficionats que deixen el sofà de casa o pleguen la cadira de càmping del marge de la carretera i agafen la bici per recórrer alguna de les etapes que han vist per televisió —a un altre ritme però amb una tenacitat equiparable.
En català, el masculí és un gènere imprecís i desdibuixat, tant en la forma com en el sentit: en la forma, resulta que una paraula masculina pot acabar amb qualsevol so (un plat, el sol, un lluç, un balancí, un futbolista
Si haguéssim de posar-nos ara un nom com a espècie, podríem deixar-nos estar d’Homo sapiens (entre el canvi climàtic, l’extinció massiva d’espècies i les guerres, que siguem savis és opinable) i anomenar-nos, per exemple, humans esportius.