Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "Güiro" in all thematic areas

Crescentia cujete Crescentia cujete

<Botànica>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Crescentia cujete
  • es  crescencia
  • es  güira
  • es  jícaro
  • fr  crescentia
  • en  calabash tree
  • en  crescencia
  • nc  Crescentia cujete

<Botànica>

Definition
Arbre tropical de la família de les bignoniàcies, d'uns cinc metres d'alçària i fruits globosos o allargats d'escorça dura que són aprofitats per a fer-ne estris d'ús domèstic com ara tasses i plats.
cuir cuir

<Productes i tipus de pells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cuir, n m
  • ca  cuiro, n m sin. compl.
  • es  cuero
  • fr  cuir
  • en  leather

<Indústria > Indústria de la pell > Productes i tipus de pells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cuiro, n m
  • es  cuero, n m
  • fr  cuir, n m
  • en  leather, n
  • de  Leder, n n

<Enginyeria>

doble gir doble gir

<Esport > Gimnàstica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  doble gir, n m
  • es  doble giro
  • fr  double tour
  • en  double twist

<Esport > Gimnàstica>

Definition
Element que consisteix a fer dos girs seguits abans de recobrar la posició inicial.
dret especial de gir dret especial de gir

<Dret>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dret especial de gir, n m
  • es  derecho especial de giro
  • en  special drawing right

<Dret>

dret especial de gir dret especial de gir

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  dret especial de gir, n m
  • ca  DEG, n m sigla
  • es  derecho especial de giro
  • es  DEG sigla
  • fr  droit de tirage spécial
  • fr  DTS sigla
  • it  diritto speciale di prelievo
  • it  DSP sigla
  • en  special drawing right
  • en  SDR sigla
  • ar  حق السحب الخاص

<Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres>

Definition
Unitat monetària del Fons Monetari Internacional de què els bancs centrals dels estats membres poden disposar com a instrument de crèdit per a resoldre problemes de liquiditat i equilibrar la balança de pagaments.

Note

  • El valor dels drets especials de gir s'estableix d'acord amb una cistella de divises, revisada periòdicament, constituïda per les divises més utilitzades en el comerç internacional i les finances internacionals.
enredadera de guixó enredadera de guixó

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enredadera de guixó, n f
  • nc  Lablab purpureus (L.) Sweet subsp. purpureus
  • nc  Dolichos lablab L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

enredadera de guixó enredadera de guixó

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enredadera de guixó, n f
  • nc  Lablab purpureus (L.) Sweet subsp. purpureus
  • nc  Dolichos lablab L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

escorar escorar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escorar, v intr
  • ca  anar de gairó, v intr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definition
Una nau, inclinar-se cap a una banda per acció del vent o per moviment dels pesos a bord.
escorar escorar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escorar, v tr
  • ca  anar de gairó, v intr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definition
Apuntalar amb escores.