Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Basic search

Advanced search

Basic search
Advanced search

Results for "accentuació" in all thematic areas

accentuació

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accentuació, n f
  • es  acentuación
  • fr  accentuation
  • en  accentuation

<Lingüística>

Definition
1. Acció de destacar una o diverses síl·labes pronunciant-les amb una característica fònica que les distingeix d'altres. 2. Representació gràfica dels accents.
accentuació

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  accentuació, n f
  • es  acentuación
  • fr  accentuation
  • en  accentuation

<Lingüística>

Definition
Representació gràfica dels accents.
accentuació

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  accentuació, n f
  • es  acentuación
  • fr  accentuation
  • en  accentuation

<Lingüística>

Definition
En fonètica, fenomen pel qual s'atorga un grau superior de prominència a una síl·laba respecte a les altres d'un mot o un grup de mots, per mitjà d'una major durada, intensitat o altura.