Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "acrim��nia" in all thematic areas
<Malalties i síndromes>, <Salut mental > Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acromania, n f
<Malalties i síndromes>, <Salut mental > Psiquiatria>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrimònia, n f
- nc Agrimonia procera Wallr.
- nc Agrimonia odorata auct. medioeur. et catal. p. max. p. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrimònia, n f
- nc Agrimonia procera Wallr.
- nc Agrimonia odorata auct. medioeur. et catal. p. max. p. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrimònia, n f
- nc Agrimonia L.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrimònia, n f
- nc Agrimonia L.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca serverola, n f
- ca agrimònia, n f sin. compl.
- ca herba de la sang, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba del mal estrany, n f sin. compl.
- ca herberola, n f sin. compl.
- ca setge, n m sin. compl.
- ca agrimònia comuna, n f alt. sin.
- ca canabassa, n f alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca eupatòria, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca herba agrimònia, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca herba de la ramona, n f alt. sin.
- ca herba de les sangs, n f alt. sin.
- ca herba de mal estrany, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Guillem, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ramon, n f alt. sin.
- ca herba dels cucs, n f alt. sin.
- ca herba escurçonera, n f alt. sin.
- ca herba ramona, n f alt. sin.
- ca herba servera, n f alt. sin.
- ca herba tossera, n f alt. sin.
- ca mal estrany, n m alt. sin.
- ca saquer, n m alt. sin.
- ca servereta, n f alt. sin.
- ca serverina, n f alt. sin.
- ca setge blanc, n m alt. sin.
- ca setsagnies, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca agramònica, n f var. ling.
- ca agrimoni, n m var. ling.
- ca agrimònica, n f var. ling.
- ca cervereta, n f var. ling.
- ca cerverola, n f var. ling.
- ca gramònica, n f var. ling.
- ca gremònia, n f var. ling.
- ca gremònica, n f var. ling.
- ca grimònia, n f var. ling.
- ca herba de garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del malastrany, n f var. ling.
- ca herba grimònia, n f var. ling.
- ca malastrany, n m var. ling.
- ca mònica, n f var. ling.
- ca serrarola, n f var. ling.
- nc Agrimonia eupatoria L.
<Botànica > rosàcies>
Note
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca serverola, n f
- ca agrimònia, n f sin. compl.
- ca herba de la sang, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba del mal estrany, n f sin. compl.
- ca herberola, n f sin. compl.
- ca setge, n m sin. compl.
- ca agrimònia comuna, n f alt. sin.
- ca canabassa, n f alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca eupatòria, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca herba agrimònia, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca herba de la ramona, n f alt. sin.
- ca herba de les sangs, n f alt. sin.
- ca herba de mal estrany, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Guillem, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ramon, n f alt. sin.
- ca herba dels cucs, n f alt. sin.
- ca herba escurçonera, n f alt. sin.
- ca herba ramona, n f alt. sin.
- ca herba servera, n f alt. sin.
- ca herba tossera, n f alt. sin.
- ca mal estrany, n m alt. sin.
- ca saquer, n m alt. sin.
- ca servereta, n f alt. sin.
- ca serverina, n f alt. sin.
- ca setge blanc, n m alt. sin.
- ca setsagnies, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca agramònica, n f var. ling.
- ca agrimoni, n m var. ling.
- ca agrimònica, n f var. ling.
- ca cervereta, n f var. ling.
- ca cerverola, n f var. ling.
- ca gramònica, n f var. ling.
- ca gremònia, n f var. ling.
- ca gremònica, n f var. ling.
- ca grimònia, n f var. ling.
- ca herba de garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del malastrany, n f var. ling.
- ca herba grimònia, n f var. ling.
- ca malastrany, n m var. ling.
- ca mònica, n f var. ling.
- ca serrarola, n f var. ling.
- nc Agrimonia eupatoria L.
<Botànica > rosàcies>
Note
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca serverola, n f
- es agrimonia
- fr aigremoine
- en agrimony
- nc Agrimonia eupatoria
<Botànica>
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca serverola, n f
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- nc Agrimonia eupatoria
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ulmària, n f
- ca reina dels prats, n f sin. compl.
- ca agrimònia, n f alt. sin.
- ca agrimònia de prat, n f alt. sin.
- ca brosta, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba del brillant, n f alt. sin.
- ca herba del pobre home, n f alt. sin.
- ca herba foradada, n f alt. sin.
- ca menta de la ribera, n f alt. sin.
- ca pressiguera, n f alt. sin.
- ca regina dels prats, n f alt. sin.
- ca reina de prat, n f alt. sin.
- ca saüquerilla, n f alt. sin.
- ca agrimònica de prat, n f var. ling.
- ca gramònica, n f var. ling.
- ca reina de los prados, n f var. ling.
- nc Filipendula ulmaria (L.) Maxim.
- nc Spiraea ulmaria L. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
