Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "acta" in all thematic areas

facta concludentia [la] facta concludentia [la]

<Dret romà>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  facta concludentia [la], n m pl

<Dret romà>

Definition
Fets concloents.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('fets concloents')
  • En llatí, la concurrència nominal facta concludentia és neutra.
facta, non verba facta, non verba

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  facta, non verba, loc llat
  • ca  fets i no paraules, loc
  • es  hechos y no palabras, loc

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definition
Significat literal: Fets, no paraules.

Note

  • Locució d'àmbit general.
    Exemple: Per tant, conseller, entendrà que li torni a dir, doncs, allò de facta, non verba, amb tota la bona consideració que li podem tenir, facta, non verba, fets i no paraules, i comenci ja al més aviat possible, si us plau.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  fonio, n m
  • ca  mill fundi, n m
  • es  digitaria
  • es  fonio
  • es  funde
  • fr  fogno
  • fr  fonio
  • fr  millet digitaire
  • fr  petit mil
  • it  fogno
  • it  fonio
  • en  acha grass
  • en  fingergrass
  • en  fonio
  • en  fonio millet
  • en  fundi
  • en  hungry Koos
  • en  hungry millet
  • en  hungry rice
  • en  white ache
  • de  Fonio
  • nc  Digitaria exilis

<Botànica>

Note

  • Planta de la família de les gramínies.
in actu in actu

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  in actu, adv
  • ca  durant l'acte, adv
  • ca  en l'acte, adv
  • es  durante el acto, adv
  • es  en el acto, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definition
Significat literal: En l'acte.

Note

  • Expressió que es fa servir per a referir-se al moment mateix en què es constata un fet determinat.
    Exemple: Hem de concloure que el deure de coneixement es pot anar postulant in actu de forma individualitzada i no genèrica.
manta manta

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  manta
  • ca  anta sin. compl.
  • ca  banta sin. compl.
  • ca  bantakpa sin. compl.
  • ca  menta sin. compl.
  • cod  kisam
  • cod  tinta
  • de  Manta
  • de  Anta sin. compl.
  • de  Banta sin. compl.
  • de  Bantakpa sin. compl.
  • de  Menta sin. compl.
  • en  Manta
  • en  Anta sin. compl.
  • en  Banta sin. compl.
  • en  Bantakpa sin. compl.
  • en  Menta sin. compl.
  • es  manta
  • es  anta sin. compl.
  • es  banta sin. compl.
  • es  bantakpa sin. compl.
  • es  menta sin. compl.
  • eu  manta
  • eu  anta sin. compl.
  • eu  banta sin. compl.
  • eu  bantakpa sin. compl.
  • eu  menta sin. compl.
  • fr  manta
  • fr  anta sin. compl.
  • fr  banta sin. compl.
  • fr  bantakpa sin. compl.
  • fr  menta sin. compl.
  • gl  manta
  • gl  anta sin. compl.
  • gl  banta sin. compl.
  • gl  bantakpa sin. compl.
  • gl  menta sin. compl.
  • it  manta
  • it  anta sin. compl.
  • it  banta sin. compl.
  • it  bantakpa sin. compl.
  • it  menta sin. compl.
  • nl  Manta
  • nl  Anta sin. compl.
  • nl  Banta sin. compl.
  • nl  Bantakpa sin. compl.
  • nl  Menta sin. compl.
  • pt  manta
  • pt  anta sin. compl.
  • pt  banta sin. compl.
  • pt  bantakpa sin. compl.
  • pt  menta sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental>, <Àfrica > Camerun>

Definition
La llengua manta és parlada per unes 5.200 persones en una vintena de pobles situats en una franja d'uns trenta kilòmetres al nord-oest de Mamfe, a la zona sud-oest del Camerun. Els mantes s'autodenominen manta o banta; pel que fa a la llengua, als pobles del nord rep el nom de kisam i als del sud s'anomena tinta. Segons la propia tradició, els mantes són originaris de la zona on actualment es parla moghamo i menka, al sud-est de la seva ubicació actual.

La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.

Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.

Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  número, n m
  • es  acto, n m
  • es  número, n m
  • fr  numéro, n m
  • it  numero, n m
  • en  act, n
  • en  circus act, n
  • de  Zirkusnummer, n f

<Arts > Circ>

Definition
Conjunt d'exercicis tècnics i interpretatius combinats i ordenats segons una progressió dramàtica que es caracteritza per l'augment gradual de la dificultat dels exercicis.

Note

  • 1. Els números solen durar uns deu minuts i, al circ clàssic, segueixen generalment l'esquema següent: entrada i presentació de l'artista i la seva especialitat, actuació, salutació i sortida. Al circ contemporani, sovint el número no té un esquema tan marcat.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  número, n m
  • es  acto
  • es  número
  • fr  numéro
  • it  numero
  • en  act
  • en  circus act
  • de  Zirkusnummer

<Circ > Espectacle > Creació i posada en escena>

Definition
Conjunt d'exercicis tècnics i interpretatius combinats i ordenats segons una progressió dramàtica que es caracteritza per l'augment gradual de la dificultat dels exercicis.

Note

  • Els números solen durar uns deu minuts i, al circ clàssic, segueixen generalment l'esquema següent: entrada i presentació de l'artista circense i la seva especialitat, actuació, salutació i sortida. Al circ contemporani, sovint el número no té un esquema tan marcat.
nacte | nacta nacte | nacta

<Numismàtica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  nacte | nacta, adj

<Numismàtica>

Definition
Fals, s'aplica a la moneda mancada de pes o curta, sobretot a causa d'un retallament fraudulent.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: En aquest grapat de monedes antigues, n'hi ha tres de nactes.
  • V. t.: tosquirar v tr
nacte | nacta nacte | nacta

<Numismàtica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  nacte | nacta, adj

<Numismàtica>

Definition
Rebaixat, s'aplica a mesures de capacitat.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Antigament, a Tarragona consideraven que el porró de Barcelona era nacte, perquè no arribava al litre de capacitat.
normativa de circulació normativa de circulació

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  normativa de circulació, n f
  • es  normativa de circulación
  • fr  réglementation du roulage
  • fr  règles de trafic
  • en  traffic acts
  • en  traffic regulations

<Trànsit > Circulació > Ordenació i regulació>

Definition
Conjunt de normes relatives a la circulació, establertes en lleis, reglaments, ordenances, etc.