Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "adolorament" in all thematic areas
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca apoderament, n m
- es apoderamiento
<Dret civil > Dret civil general>
Definition
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca apoderament, n m
- es apoderamiento, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apoderament, n m
- es apoderamiento, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apoderament, n m
- es apoderamiento
<Dret penal>
Definition
Note
- Àmbit: Espanya
-
La modalitat bàsica dels delictes d'apoderament és el furt, i també integren aquesta categoria altres infraccions com ara el robatori amb força en les coses, el robatori amb violència o intimidació i el furt o robatori d'ús de vehicles de motor. Alguns autors amplien aquesta figura doctrinal a alguns delictes de naturalesa no estrictament patrimonial, com és el cas de la realització arbitrària del mateix dret.
La conducta d'apoderament s'acostuma a definir com el comportament de caràcter actiu que implica un desplaçament material de la cosa de l'àmbit patrimonial del subjecte passiu a l'àmbit patrimonial del subjecte actiu. Aquest criteri permet distingir els delictes d'apoderament d'altres infraccions contra el patrimoni com ara les anomenades defraudacions (estafa, apropiació indeguda). No obstant això, en alguns casos el simple requisit de l'apoderament no és un criteri evident de distinció si no es complementa amb l'element subjectiu del tipus. Així, per exemple, un apoderament amb ànim de lucre es pot considerar furt, però la mateixa conducta tinguda amb l'ànim de destruir la cosa és una temptativa de danys. Els delictes d'apoderament plantegen una certa discussió doctrinal sobre el moment de llur consumació.
Històricament, s'han proposat diverses solucions per a aquest problema, que tenen l'origen en el dret romà, i que s'expressen en figures com ara la contrectatio rei (moment en què l'autor té contacte físic amb la cosa), l'ablatio rei (moment en què la cosa és desplaçada físicament per qui se n'apodera), o la illatio rei (instant en què l'autor ha posat totalment la cosa fora de l'abast del propietari legítim).
Actualment, la major part de la doctrina i la jurisprudència consideren que l'acte d'apoderament només comporta la consumació del tipus corresponent quan l'autor assoleix la possibilitat d'exercici de facultats dominicals sobre l'objecte: l'anomenat criteri de la disponibilitat (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 26.5.1998, ponent: García-Calvo y Montiel). D'acord amb aquest criteri, per a poder apreciar la consumació no cal que el subjecte exerceixi efectivament actes de domini, sinó que n'hi ha prou que gaudeixi en algun moment, tot i que sigui molt breu, de la capacitat material de dur-los a terme, encara que més endavant es vegi privat d'aquesta possibilitat (STS del 16.9.1982, ponent: Gómez de Liaño y Cobaleda).
En alguna sentència (STS del 2.11.1992, ponent: Montero Fernández-Cid) s'hi afegeix que la consumació també es dona en els casos en què el titular de la cosa no la pot recuperar sense un cert esforç per vèncer la resistència de qui se n'ha apoderat. Aquesta doctrina té una importància especial en els casos en què el subjecte actiu és descobert in fraganti en el moment de tenir la conducta delictiva i és perseguit immediatament, o en els casos en què el propietari, just després de l'apoderament, li pren la cosa (STS del 16.9.1982).
El criteri de la disponibilitat determina que en aquests casos tan sols es pugui apreciar una temptativa del corresponent delicte d'apoderament, i no un delicte consumat. En canvi, hi ha consumació quan la persecució s'interromp i el subjecte gaudeix durant algun moment de disponibilitat sobre la cosa (STS de l'1.12.1999, ponent: Delgado García).
S'ha plantejat un debat doctrinal sobre el moment de consumació dels delictes d'apoderament comesos en superfícies comercials i es discuteix la possibilitat d'apreciar la consumació del delicte en casos en què el subjecte ja té la cosa en el seu poder, però encara no ha abandonat físicament el local. En tots els delictes d'apoderament, l'assoliment efectiu del lucre que persegueix el subjecte actiu no és necessari per a la consumació, sinó que forma part de la fase d'esgotament del delicte, irrellevant per al judici de tipicitat.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apoderament, n m
- es apoderamiento
<Dret civil>
Definition
Note
- Àmbit: Espanya
-
L'apoderament fa referència a les facultats que té una persona (apoderat) per a actuar en nom d'una altra (poderdant o representat) davant de terceres persones, de manera que els efectes jurídics de l'actuació de la persona apoderada recauen en la persona que representa.
L'article 1259.1 del Codi civil espanyol (CC) estableix que «ningú no pot contractar en nom d'un altre sense estar-hi autoritzat per aquest o sense que en tingui, per llei, la representació legal».
El poder de representació d'una persona per una altra només pot tenir un dels dos fonaments següents: la llei o l'atorgament de la representació de manera voluntària. En el primer cas, la llei supleix la manca de capacitat d'obrar d'una persona i en faculta una tercera perquè faci actes amb transcendència jurídica en nom seu. En aquests casos, la llei estableix directament qui ha de ser la persona representant (per exemple, els pares dels fills menors) o bé la llei estableix que un jutge o jutgessa ha de designar la persona representant (com ara en la tutela, la curatela, els defensors judicials o els administradors especials).
En canvi, en la representació voluntària és la persona representada mateixa qui, fent ús de la seva autonomia i voluntat, delega a la persona apoderada la realització de determinats actes en nom seu mitjançant l'apoderament.
L'apoderament pot ser verbal o escrit i, en el darrer cas, pot ser atorgat en un document privat o en un document públic, o davant de funcionaris públics. De fet, la llei no exigeix una manera especial per a atorgar-lo, excepte en determinats casos, en els quals sí que s'exigeix l'atorgament en un document públic. Així, l'article 1280 del CC disposa que el poder ha de constar en un document públic quan fa referència a poders per a plets, quan afecta l'administració de béns, quan té per objecte un acte que ha de constar en una escriptura pública o quan ha de perjudicar a terceres persones, entre altres.
L'apoderament pot néixer d'un acte unilateral de la persona representada o bé d'un negoci bilateral, com ara el contracte de mandat. En el primer cas, n'hi ha prou amb la manifestació de voluntat de la persona atorgant per a conferir els poders a la persona apoderada. Un cop té notícia de l'apoderament, la persona apoderada pot fer-ne ús, dins el marc de les facultats que li han estat conferides, però en cap cas no està obligada a fer ús de l'apoderament. En canvi, el mandat és un contracte que neix de la conjunció de les voluntats de la persona mandant i la persona mandatària. L'article 1709 del CC estableix que «pel contracte de mandat una persona s'obliga a prestar algun servei o a fer alguna cosa, per compte i encàrrec d'altri». El mandat, alhora, pot ser exprés o tàcit i es pot atorgar verbalment o per escrit en un document privat o en un document públic, i la seva acceptació també pot ser expressa o tàcita (art. 1710 CC).
Aquestes formes de representació no s'han de confondre amb la representació orgànica pròpia de les persones jurídiques, que per a dur a terme llur activitat actuen per mitjà de les persones físiques que ocupen els òrgans d'administració (com ara els administradors o els consells d'administració de les societats mercantils o el patronat de les fundacions). Són diferents, però, els casos en què aquests òrgans atorguen poders per a dur a terme determinats actes jurídics. Així, l'article 312-13 del Codi civil de Catalunya estableix que els òrgans de govern de les persones jurídiques poden nomenar apoderats generals o especials, amb funcions mancomunades o solidàries, sense que les persones apoderades hagin de formar part dels òrgans de govern. De la mateixa manera, l'apoderament també està recollit en la legislació mercantil; així, l'article 281 del Codi de comerç estableix que els comerciants poden constituir apoderats o mandataris generals o particulars perquè facin el tràfic en nom seu i pel seu compte del tot o en part o perquè l'auxiliïn a fer-lo.
L'àmbit d'actuació de la persona apoderada està fixat pel que ha establert la persona poderdant en conferir-li el poder. Així, hi ha poders molt específics per a dur a terme un acte o un negoci jurídic concret o poders generals. Els poders poden servir per a fer actes d'administració o, fins i tot, de disposició, com ara comprar, vendre o gravar béns mobles i immobles. La persona atorgant pot posar limitacions al poder; limitacions de tipus temporal (vigència del poder) o limitacions quantitatives (compra d'immobles o venda fins a un preu determinat). També es pot facultar la persona apoderada perquè pugui delegar algunes de les seves facultats atorgant poders de representació en nom de la persona representada.
En un mateix poder la persona poderdant pot designar més d'una persona apoderada i establir que els apoderats puguin actuar de manera indistinta o mancomunada, o, fins i tot, que per a determinades actuacions o fins a determinats imports puguin actuar separadament, però que per a altres negocis jurídics o a partir de determinats imports hagin d'intervenir conjuntament. També és possible que diverses persones apoderin una persona o més perquè actuïn en nom seu.
L'actuació de les persones apoderades envers terceres persones en l'execució de l'encàrrec rebut en l'apoderament provoca que els efectes del negoci concertat en nom de la persona apoderada reverteixin sobre la persona representada, de manera que la persona poderdant i la tercera persona són les que queden vinculades contractualment. Els problemes poden sorgir en casos d'extralimitació de les funcions o de l'encàrrec. Si la tercera persona ha actuat amb diligència i ha confiat en els poders de la persona representant, la validesa i l'eficàcia del negoci no poden quedar afectades. Tanmateix, s'admet que la persona representada pugui ratificar els actes duts a terme per la persona representant sense poders o que excedeixen els poders, i aquesta ratificació pot ser expressa o tàcita (art. 1727.2 CC).
L'apoderament s'extingeix per la mort de la persona atorgant o per l'extinció de la persona jurídica, per la mort de la persona apoderada o per la seva incapacitació judicial, per la declaració de prodigalitat o per concurs de la persona apoderada o de la persona representada; per la renúncia de la persona apoderada i per la revocació de la persona poderdant. També s'extingeix per la declaració d'incapacitat de la persona atorgant, si bé en aquest cas l'article 1732 del CC permet que la declaració d'incapacitat de la persona representada no extingeixi el poder, sempre que s'hagi fet constar d'aquesta manera en l'apoderament. Ara bé, el jutge o jutgessa el pot revocar en constituir la tutela, o bé posteriorment a instància del tutor o tutora. L'apoderament també s'extingeix si s'ha complert el termini fixat per a la seva vigència, i també quan ja s'ha dut a terme el negoci jurídic concret per raó del qual es va atorgar.
Pel que fa a la revocació dels poders, cal notificar-la tant a la persona apoderada com a les terceres persones amb les quals l'apoderada estigui negociant. En el cas que una tercera persona concerti un negoci jurídic amb una persona apoderada confiant en la vigència dels poders que té i que ignora i han estat revocats, la bona fe fa que el negoci sigui inatacable i la persona representada ha d'assumir les obligacions que la persona representant ha contret. Per això, en l'àmbit del mandat, l'article 1734 del CC estableix que «quan el mandat ha estat donat per contractar amb determinades persones, la revocació no pot perjudicar-les si no se'ls ha fet saber». La protecció de la tercera persona de bona fe també es recull en l'article 1738 del CC, que disposa que «el que ha fet el mandatari, ignorant la mort del mandant o qualsevol altra de les causes que fan cessar el mandat, és vàlid i produeix tots els seus efectes respecte als tercers que hagin contractat amb ell de bona fe».
En l'àmbit processal, cal tenir present que en tots els procediments judicials en què la intervenció de procuradors és preceptiva, hi ha d'intervenir en virtut de l'atorgament d'una escriptura pública de poders davant de notari o bé mitjançant l'apoderament apud acta davant del secretari o secretària del jutjat (art. 24 Llei d'enjudiciament civil [LEC]). L'apoderament pot ser general per a dur a terme els actes processals ordinaris, però per a determinats actes com ara la renúncia, la transacció, el desistiment, l'assentiment, la submissió a arbitratge i el sobreseïment del procediment per satisfacció extraprocessal o per manca sobrevinguda d'objecte, cal que la part procuradora disposi d'un poder especial on constin aquestes facultats (art. 25 LEC).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apoderament, n m
- es apoderamiento
<Dret>
Definition
Note
- Àmbit: Inespecífic
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apoderament apud acta, n m
- es apoderamiento ápud acta
- fr octroyée apud acta
- en empowerment apud acta
<Dret>
Definition
<Energia hidroelèctrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca canal de descàrrega, n m
- ca canal d'aforament, n m sin. compl.
- es canal de descarga
- fr canal de fuite
- en tailrace
- de Ausflusskanal
- de Austragsrinne
<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia hidroelèctrica>
<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>, <Indústria dels plàstics i el cautxú>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca coloració, n f
- ca acoloriment, n m sin. compl.
- es coloración
- fr coloration
- en coloring [US]
- en colouring [GB]
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>, <Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca colrament, n m
- ca colrada, n f sin. compl.
- es bronceado
- es curtimiento
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
