Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "aigualera" in all thematic areas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca figuera de moro, n f
- ca figa de moro (fruit), n f sin. compl.
- ca figa de pala (fruit), n f sin. compl.
- ca figuera de pala, n f sin. compl.
- ca figuerassa, n f sin. compl.
- ca nopal, n m sin. compl.
- ca palera, n f sin. compl.
- ca ballarí (flor), n m alt. sin.
- ca figa d'Índia, n f alt. sin.
- ca figa d'Índia (fruit), n f alt. sin.
- ca figa palera (fruit), n f alt. sin.
- ca figuera d'indi, n f alt. sin.
- ca figuera d'Índia, n f alt. sin.
- ca figuera de pic, n f alt. sin.
- ca figuera de pics, n f alt. sin.
- ca figuera de punxa, n f alt. sin.
- ca figuera palera, n f alt. sin.
- ca figuera punxona, n f alt. sin.
- ca figueres de pala, n f pl alt. sin.
- ca figueres paleres, n f pl alt. sin.
- ca figues de moro (fruit), n f pl alt. sin.
- ca nopalera, n f alt. sin.
- ca pala (cladodi), n f alt. sin.
- ca pales de figuera palera (cladodi), n f pl alt. sin.
- ca pita de moro, n f alt. sin.
- ca chumba, n f var. ling.
- ca figa-pala, n f var. ling.
- ca figa-palera, n f var. ling.
- ca figuera de palo, n f var. ling.
- ca figuera de xumbos, n f var. ling.
- ca palera chumba, n f var. ling.
- ca xumba, n f var. ling.
- nc Opuntia maxima Mill.
- nc Opuntia ficus-barbarica A. Berger var. ling.
- nc Opuntia ficus-indica auct. var. ling.
<Botànica > cactàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca figuera de moro, n f
- ca figa de moro (fruit), n f sin. compl.
- ca figa de pala (fruit), n f sin. compl.
- ca figuera de pala, n f sin. compl.
- ca figuerassa, n f sin. compl.
- ca nopal, n m sin. compl.
- ca palera, n f sin. compl.
- ca ballarí (flor), n m alt. sin.
- ca figa d'Índia, n f alt. sin.
- ca figa d'Índia (fruit), n f alt. sin.
- ca figa palera (fruit), n f alt. sin.
- ca figuera d'indi, n f alt. sin.
- ca figuera d'Índia, n f alt. sin.
- ca figuera de pic, n f alt. sin.
- ca figuera de pics, n f alt. sin.
- ca figuera de punxa, n f alt. sin.
- ca figuera palera, n f alt. sin.
- ca figuera punxona, n f alt. sin.
- ca figueres de pala, n f pl alt. sin.
- ca figueres paleres, n f pl alt. sin.
- ca figues de moro (fruit), n f pl alt. sin.
- ca nopalera, n f alt. sin.
- ca pala (cladodi), n f alt. sin.
- ca pales de figuera palera (cladodi), n f pl alt. sin.
- ca pita de moro, n f alt. sin.
- ca chumba, n f var. ling.
- ca figa-pala, n f var. ling.
- ca figa-palera, n f var. ling.
- ca figuera de palo, n f var. ling.
- ca figuera de xumbos, n f var. ling.
- ca palera chumba, n f var. ling.
- ca xumba, n f var. ling.
- nc Opuntia maxima Mill.
- nc Opuntia ficus-barbarica A. Berger var. ling.
- nc Opuntia ficus-indica auct. var. ling.
<Botànica > cactàcies>
<Lleure > Jocs. Joguines>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca forat d'aigüera, n m
<Lleure > Jocs. Joguines>
Definition
<Indústria. Energia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gravador a l'àcid | gravadora a l'àcid, n m, f
- ca gravador a l'aiguafort | gravadora a l'aiguafort, n m, f
- es grabador al ácido
- es grabador al aguafuerte
- fr graveur à l'acide
- fr graveur à l'eau-forte
- fr graveur aquafortiste
- en metal engraving etcher
- en printing etcher
<Indústria. Energia > Ocupacions>
Definition
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca interfície aigua-aire, n f
- es interfase agua-aire
- en air-water interface
<Hidrologia subterrània>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jusquiam negre, n m
- ca cacauets, n m pl alt. sin.
- ca gotets, n m pl alt. sin.
- ca herba de cacauets, n f alt. sin.
- ca herba de la ira, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca herba gençana, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca jusquiam, n m alt. sin.
- ca petapets, n m/f alt. sin.
- ca queixalera, n f alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca tabac de paret, n m alt. sin.
- ca belenyo, n m var. ling.
- ca herba caixalera, n f var. ling.
- ca jusquíam negre, n m var. ling.
- ca tabaco de paret, n m var. ling.
- ca velenyo negre, n m var. ling.
- nc Hyoscyamus niger L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jusquiam negre, n m
- ca cacauets, n m pl alt. sin.
- ca gotets, n m pl alt. sin.
- ca herba de cacauets, n f alt. sin.
- ca herba de la ira, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca herba gençana, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca jusquiam, n m alt. sin.
- ca petapets, n m/f alt. sin.
- ca queixalera, n f alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca tabac de paret, n m alt. sin.
- ca belenyo, n m var. ling.
- ca herba caixalera, n f var. ling.
- ca jusquíam negre, n m var. ling.
- ca tabaco de paret, n m var. ling.
- ca velenyo negre, n m var. ling.
- nc Hyoscyamus niger L.
<Botànica > solanàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lingala
- ar لينغالا
- cy Lingala
- cy Bangala sin. compl.
- cy Bobangi sin. compl.
- de Lingala
- de Bangala sin. compl.
- de Bobangi sin. compl.
- en Lingala
- en Bangala sin. compl.
- en Bobangi sin. compl.
- en Ngala sin. compl.
- es lingala
- es bangala sin. compl.
- es bobangi sin. compl.
- eu lingalera
- eu bangala sin. compl.
- eu bobangi sin. compl.
- fr lingala
- fr bangala sin. compl.
- fr bobangi sin. compl.
- gl lingala
- gl bangala sin. compl.
- gl bobangi sin. compl.
- gn lingala
- gn vangala sin. compl.
- gn vovangi sin. compl.
- it lingala
- it bangala sin. compl.
- it bobangi sin. compl.
- it mangala sin. compl.
- ja リンガラ語
- nl Lingala
- nl Bangala sin. compl.
- nl Bobangi sin. compl.
- pt lingala
- pt bangala sin. compl.
- pt bobangi sin. compl.
- ru Лингала
- ru Нгала sin. compl.
- ru Бобанги sin. compl.
- ru Бангала sin. compl.
- ru Мангала sin. compl.
- zh 林加拉语
- zh 布班基语、班加拉语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Congo>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > República Democràtica del Congo>
Definition
La llengua, amb el nom de bobangi, es va difondre al llarg del riu Congo entre Lisala i Kinshasa i va funcionar com a llengua de comerç regional abans de la gènesi de l'estat del Congo. L'avenç del colonialisme europeu propicià l'expansió del bobangi, sobretot en les dues últimes dècades del segle XIX. La llengua va ser apresa i influïda pels mitjancers i intèrprets dels colonitzadors europeus. L'administració colonial va usar-la, ara amb el nom de bangala, amb finalitats missioneres i administratives.
Cap al tombant de segle, un grup de missioners va engegar un projecte per a «depurar» la llengua dels elements no bantús que l'havien deturpat, i és aleshores (vers el 1903) que comença a difondre's el glotònim lingala. El fet és, però, que el lingala conté nombrosos manlleus del francès, i també alguns mots d'origen portuguès, anglès i neerlandès.
El lingala parlat com a primera llengua té escassa variació dialectal. Entre els parlants de lingala com a segona llengua, en canvi, destaquen les varietats de Kinshasa, d'una banda, i de Brazzaville, de l'altra, que es caracteritzen per l'influx divers de les llengües primeres (totes bantús) dels individus que el parlen. L'estàndard lingala té una àmplia difusió en l'ensenyament primari i secundari, a la ràdio, a la televisió, a les misses i, en general, en totes les funcions formals.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca manobo (agusan)
- ca agusan sin. compl.
- ar مانوبو (أغوسان)
- cy Manobo (Agusan)
- cy Agusan sin. compl.
- de Manobo (Agusan)
- de Agusan sin. compl.
- en Agusan Manobo
- en Agusan sin. compl.
- es manobo (agusano)
- es agusano sin. compl.
- eu agusango manobo
- eu agusanera sin. compl.
- eu gusan sin. compl.
- fr manobo (agusan)
- fr agusan sin. compl.
- gl manobo (agusan)
- gl agusan sin. compl.
- gn manovo (agusan)
- gn agusan sin. compl.
- it manobo (agusan)
- it agusan sin. compl.
- pt manobo (agusan)
- pt agusan sin. compl.
- zh 马诺博语（阿古桑）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional>, <Àsia > Filipines>
Definition
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca protector d'aigüera, n m
- es salvaplatos
<Utillatge de cuina>
