Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "alberge" in all thematic areas

... ...

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 18513:2004 Serveis turístics. Hotels i altres tipus d'allotjament turístic. Terminologia i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 18513:2003).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 167 Turisme, la secretaria del qual és a càrrec de FEHR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del CETT i del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

En els casos en què la norma no recull la denominació per a una llengua determinada, es visualitzen punts suspensius (...) en aquell camp, precedits del codi de llengua corresponent.

  • ca  ...
  • es  ...
  • fr  ferme auberge
  • en  ...
  • de  ...
  • cod  2.02.15

<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>

Definition
Allotjament en una explotació agrícola en activitat en què es prepara el menjar principalment amb els productes de la granja.
0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli? 0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli?

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli?
  • es  (bròcoli) brécol, n m
  • es  (bròcoli) brócol, n m
  • es  (bròcoli) brócoli, n m
  • es  (bròcoli) brócul, n m
  • es  (bròcoli) bróculi, n m
  • es  (bròcoli) bróquil, n m
  • es  (bròquil) coliflor verde, n f
  • es  (coliflor) coliflor, n f
  • fr  (bròcoli) brocoli, n m
  • fr  (bròcoli) brocoli asperge, n m
  • fr  (bròquil) chou brocoli, n m
  • fr  (bròquil) chou-fleur vert, n m
  • fr  (coliflor) chou-fleur, n f
  • it  (bròcoli) broccolo, n m
  • it  (bròcoli) cavolo broccolo, n m
  • it  (bròquil) cavolfiore verde, n m
  • it  (coliflor) cavolfiore, n m
  • it  (coliflor) cavoloro fiore, n m
  • pt  (bròcoli) brócolos, n m
  • pt  (bròcoli) couve bróculo, n m
  • pt  (bròquil) couve-flor verde, n m
  • pt  (coliflor) couve-flor, n f
  • en  (bròcoli) asparagus broccoli, n
  • en  (bròcoli) broccoli, n
  • en  (bròcoli) sprouting broccoli, n
  • en  (bròquil) broccoflower, n
  • en  (bròquil) cauliflower broccoli, n
  • en  (bròquil) green coliflower, n
  • en  (bròquil) winter cauliflower, n
  • en  (coliflor) cauliflower, n
  • nc  (bròcoli) Brassica oleracea var. italica
  • nc  (bròquil, coliflor) Brassica oleracea var. botrytis

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>

Definition
Tant bròquil i bròquil verd (tots dos, noms masculins), com coliflor (nom femení) i bròquil blanc (nom masculí), com bròcoli (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El bròquil (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans i normalitzada amb un sentit específic pel Consell Supervisor del TERMCAT), i l'alternativa bròcul (nom masculí recollit al Diccionari català-valencià-balear d'A. M. Alcover i F. de B. Moll), és, per a una gran part del domini lingüístic, una hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color verd clar agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; el bròquil es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en algunes parts del domini lingüístic, aquesta hortalissa es denomina bròquil verd (nom masculí també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul verd, ja que bròquil té un valor genèric i s'aplica tant a la varietat de color verd clar com a la de color blanquinós.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor verde; els francesos, chou brocoli i chou-fleur vert; l'italià, cavolfiore verde; el portuguès, couve-flor verde, i els anglesos, broccoflower, cauliflower broccoli, green coliflower i winter cauliflower.

- La coliflor (i les alternatives colflori i floricol, totes formes recollides al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és, per a les mateixes zones en què bròquil designa la varietat de color verd clar, una hortalissa igualment de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb brots florals de color gairebé blanc, també agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; com el bròquil, la coliflor també es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en les varietats dialectals en què bròquil té un valor genèric, aquesta hortalissa es denomina bròquil blanc (nom masculí normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul blanc.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor; el francès, chou-fleur; els italians, cavolfiore i cavolo fiore; el portuguès, couve-flor, i l'anglès, cauliflower.

- El bròcoli (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a una hortalissa també de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb uns brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc i agrupats en una inflorescència no del tot compacta; com els altres casos, el bròcoli es menja quan les flors encara són poncelles.
. El nom científic és Brassica oleracea var. italica.
. Els equivalents castellans són brécol, brócol, brócoli, brócul, bróculi i bróquil; els francesos, brocoli i brocoli asperge; els italians, broccolo i cavolo broccolo; els portuguesos, brócolos i couve bróculo, i els anglesos, asparagus broccoli, broccoli i sprouting broccoli.

Tant bròquil com bròcoli procedeixen de l'italià broccoli (plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot'). Aquesta mateixa forma d'origen, doncs, ha donat lloc a adaptacions fonètiques i gràfiques diferents perquè s'ha pres en moments diferents (el bròquil ja té força tradició culinària al nostre país, mentre que segurament el bròcoli és d'introducció més recent).

Note

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat romanesco (nom masculí, adopció del manlleu italià romanesco) per fer referència a una altra hortalissa de la família de les crucíferes obtinguda per hibridació del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica). El romanesco es caracteritza per la disposició en corones espiraliformes dels brots florals, que són de forma cònica i de color verd clar.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de bròquil, bròquil blanc i bròcoli al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es diu bròcoli o bròquil?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/diu-brocoli-o-broquil).
0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli? 0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli?

<Alimentació. Gastronomia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli?
  • es  (bròcoli) brécol, n m
  • es  (bròcoli) brócol, n m
  • es  (bròcoli) brócoli, n m
  • es  (bròcoli) brócul, n m
  • es  (bròcoli) bróculi, n m
  • es  (bròcoli) bróquil, n m
  • es  (bròquil) coliflor verde, n f
  • es  (coliflor) coliflor, n f
  • fr  (bròcoli) brocoli, n m
  • fr  (bròcoli) brocoli asperge, n m
  • fr  (bròquil) chou brocoli, n m
  • fr  (bròquil) chou-fleur vert, n m
  • fr  (coliflor) chou-fleur, n f
  • it  (bròcoli) broccolo, n m
  • it  (bròcoli) cavolo broccolo, n m
  • it  (bròquil) cavolfiore verde, n m
  • it  (coliflor) cavolfiore, n m
  • it  (coliflor) cavoloro fiore, n m
  • pt  (bròcoli) brócolos, n m
  • pt  (bròcoli) couve bróculo, n m
  • pt  (bròquil) couve-flor verde, n m
  • pt  (coliflor) couve-flor, n f
  • en  (bròcoli) asparagus broccoli, n
  • en  (bròcoli) broccoli, n
  • en  (bròcoli) sprouting broccoli, n
  • en  (bròquil) broccoflower, n
  • en  (bròquil) cauliflower broccoli, n
  • en  (bròquil) green coliflower, n
  • en  (bròquil) winter cauliflower, n
  • en  (coliflor) cauliflower, n
  • nc  (bròcoli) Brassica oleracea var. italica
  • nc  (bròquil, coliflor) Brassica oleracea var. botrytis

<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>

Definition
Tant bròquil i bròquil verd (tots dos, noms masculins), com coliflor (nom femení) i bròquil blanc (nom masculí), com bròcoli (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El bròquil (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans i normalitzada amb un sentit específic pel Consell Supervisor del TERMCAT), i l'alternativa bròcul (nom masculí recollit al Diccionari català-valencià-balear d'A. M. Alcover i F. de B. Moll), és, per a una gran part del domini lingüístic, una hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color verd clar agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; el bròquil es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en algunes parts del domini lingüístic, aquesta hortalissa es denomina bròquil verd (nom masculí també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul verd, ja que bròquil té un valor genèric i s'aplica tant a la varietat de color verd clar com a la de color blanquinós.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor verde; els francesos, chou brocoli i chou-fleur vert; l'italià, cavolfiore verde; el portuguès, couve-flor verde, i els anglesos, broccoflower, cauliflower broccoli, green coliflower i winter cauliflower.

- La coliflor (i les alternatives colflori i floricol, totes formes recollides al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és, per a les mateixes zones en què bròquil designa la varietat de color verd clar, una hortalissa igualment de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb brots florals de color gairebé blanc, també agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; com el bròquil, la coliflor també es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en les varietats dialectals en què bròquil té un valor genèric, aquesta hortalissa es denomina bròquil blanc (nom masculí normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul blanc.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor; el francès, chou-fleur; els italians, cavolfiore i cavolo fiore; el portuguès, couve-flor, i l'anglès, cauliflower.

- El bròcoli (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a una hortalissa també de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb uns brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc i agrupats en una inflorescència no del tot compacta; com els altres casos, el bròcoli es menja quan les flors encara són poncelles.
. El nom científic és Brassica oleracea var. italica.
. Els equivalents castellans són brécol, brócol, brócoli, brócul, bróculi i bróquil; els francesos, brocoli i brocoli asperge; els italians, broccolo i cavolo broccolo; els portuguesos, brócolos i couve bróculo, i els anglesos, asparagus broccoli, broccoli i sprouting broccoli.

Tant bròquil com bròcoli procedeixen de l'italià broccoli (plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot'). Aquesta mateixa forma d'origen, doncs, ha donat lloc a adaptacions fonètiques i gràfiques diferents perquè s'ha pres en moments diferents (el bròquil ja té força tradició culinària al nostre país, mentre que segurament el bròcoli és d'introducció més recent).

Note

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat romanesco (nom masculí, adopció del manlleu italià romanesco) per fer referència a una altra hortalissa de la família de les crucíferes obtinguda per hibridació del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica). El romanesco es caracteritza per la disposició en corones espiraliformes dels brots florals, que són de forma cònica i de color verd clar.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de bròquil, bròquil blanc i bròcoli al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es diu bròcoli o bròquil?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/diu-brocoli-o-broquil).
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardissos, n m pl alt. sin.
  • ca  cambró, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  mora, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morilla, n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  albercer, n m var. ling.
  • ca  bardisos, n m pl var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  erbaser, n m var. ling.
  • ca  esbarser, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • nc  Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

abarta abarta

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardissos, n m pl alt. sin.
  • ca  cambró, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  mora, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morilla, n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  albercer, n m var. ling.
  • ca  bardisos, n m pl var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  erbaser, n m var. ling.
  • ca  esbarser, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • nc  Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

albó de muntanya albó de muntanya

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albó de muntanya, n m
  • ca  gamó, n m sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  albó blanc, n m alt. sin.
  • ca  albons, n m pl alt. sin.
  • ca  arbeçó, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  canyamussa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamonet, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrassera, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  alberó, n m var. ling.
  • ca  arbassons, n m pl var. ling.
  • ca  arbessó, n m var. ling.
  • ca  armuto, n m var. ling.
  • ca  asfodel, n m var. ling.
  • ca  aubó, n m var. ling.
  • ca  aubons, n m pl var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus albus Mill.
  • nc  Asphodelus subalpinus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Note

  • Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
albó de muntanya albó de muntanya

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albó de muntanya, n m
  • ca  gamó, n m sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  albó blanc, n m alt. sin.
  • ca  albons, n m pl alt. sin.
  • ca  arbeçó, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  canyamussa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamonet, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrassera, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  alberó, n m var. ling.
  • ca  arbassons, n m pl var. ling.
  • ca  arbessó, n m var. ling.
  • ca  armuto, n m var. ling.
  • ca  asfodel, n m var. ling.
  • ca  aubó, n m var. ling.
  • ca  aubons, n m pl var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus albus Mill.
  • nc  Asphodelus subalpinus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Note

  • Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
albellatge albellatge

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  alga blanca, n f alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal alt, n m alt. sin.
  • ca  fenal de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuca, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuques, n m alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  llistons, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  albelage, n m var. ling.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  almelage, n m var. ling.
  • ca  almelatge, n m var. ling.
  • ca  almel·lage, n m var. ling.
  • ca  almel·latge, n m var. ling.
  • ca  almetlage, n m var. ling.
  • ca  ametlatge, n m var. ling.
  • ca  ammetlatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  auvellatge, n m var. ling.
  • ca  balatge, n m var. ling.
  • ca  belage, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  beratge, n m var. ling.
  • ca  elbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbalatge, n m var. ling.
  • ca  fanals, n m pl var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • ca  melage, n m var. ling.
  • ca  mel·latge, n m var. ling.
  • ca  metlatge, n m var. ling.
  • ca  obatge, n m var. ling.
  • ca  obellatge, n m var. ling.
  • ca  ovellatge, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
  • nc  Andropogon hirtus L. sin. compl.
  • nc  Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
albellatge albellatge

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  alga blanca, n f alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal alt, n m alt. sin.
  • ca  fenal de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuca, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuques, n m alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  llistons, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  albelage, n m var. ling.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  almelage, n m var. ling.
  • ca  almelatge, n m var. ling.
  • ca  almel·lage, n m var. ling.
  • ca  almel·latge, n m var. ling.
  • ca  almetlage, n m var. ling.
  • ca  ametlatge, n m var. ling.
  • ca  ammetlatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  auvellatge, n m var. ling.
  • ca  balatge, n m var. ling.
  • ca  belage, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  beratge, n m var. ling.
  • ca  elbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbalatge, n m var. ling.
  • ca  fanals, n m pl var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • ca  melage, n m var. ling.
  • ca  mel·latge, n m var. ling.
  • ca  metlatge, n m var. ling.
  • ca  obatge, n m var. ling.
  • ca  obellatge, n m var. ling.
  • ca  ovellatge, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
  • nc  Andropogon hirtus L. sin. compl.
  • nc  Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

  • MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
alber alber

<Ciències de la Terra > Geologia>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alber, n m
  • ca  blanqueot, n m
  • ca  blanquer, n m
  • ca  blanquert, n m
  • es  albariza
  • es  albarizo
  • es  albero

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definition
Terreny blanuinós on predomina la marga blanca.