Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "albor" in all thematic areas

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bedoll, n m
  • ca  beç, n m sin. compl.
  • ca  bedoll comú, n m sin. compl.
  • ca  arbre blanc, n m alt. sin.
  • ca  arbre poll, n m alt. sin.
  • ca  beç comú, n m alt. sin.
  • ca  xop blanc, n m alt. sin.
  • ca  abedoll, n m var. ling.
  • ca  abedull, n m var. ling.
  • ca  albar, n m var. ling.
  • ca  aure blanc, n m var. ling.
  • ca  bedot, n m var. ling.
  • ca  bedull, n m var. ling.
  • ca  bedut, n m var. ling.
  • nc  Betula pendula Roth
  • nc  Betula alba auct. var. ling.
  • nc  Betula verrucosa Ehrh. var. ling.

<Botànica > betulàcies>

brossa blanca brossa blanca

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  brossa blanca, n f
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull 'Flore Albo'
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull var. alba (Weston) G. Don sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

brossa blanca brossa blanca

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  brossa blanca, n f
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull 'Flore Albo'
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull var. alba (Weston) G. Don sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

cèl·lula diana cèl·lula diana

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  cèl·lula diana, n f
  • es  célula diana, n f
  • es  célula blanco [MX], n f sin. compl.
  • fr  cellule cible, n f
  • gl  célula albo, n f
  • it  cellula bersaglio, n f
  • pt  célula "target" [PT], n f
  • pt  célula alvo [PT], n f
  • pt  célula-alvo [BR], n f
  • ro  celula ţintă, n f
  • en  target cell

<Sida > Virus de la immunodeficiència humana (VIH) > Acció del VIH sobre el sistema immunitari>

Definition
Cèl·lula que és objectiu de destrucció selectiva per als limfòcits T citotòxics, les cèl·lules NK, els anticossos, el complement o les limfocines.
cantell cantell

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  cantell, n m
  • es  canto, n m
  • fr  rive, n f
  • en  edge, n
  • eu  albo, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

cebollí cebollí

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cebollí, n m
  • ca  ceba de moro, n f sin. compl.
  • ca  gamonet, n m sin. compl.
  • ca  porrassina, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cebeta borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassa, n f alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  cebollins, n m pl alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  vareta de la virtut, n f alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  argènic, n m var. ling.
  • ca  argènit, n m var. ling.
  • ca  arsènit, n m var. ling.
  • ca  canamuixa, n f var. ling.
  • ca  canamuïxa, n f var. ling.
  • ca  canamuixes, n f pl var. ling.
  • ca  canimuixera, n f var. ling.
  • ca  ceba bollina, n f var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  ceba-bollina, n f var. ling.
  • ca  ceballó, n m var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cebullí, n m var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • ca  gamoncillo, n m var. ling.
  • ca  gamoneta, n f var. ling.
  • ca  gamonita, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  obeons, n m pl var. ling.
  • nc  Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Note

  • 1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
    2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
    3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cebollí, n m
  • ca  ceba de moro, n f sin. compl.
  • ca  gamonet, n m sin. compl.
  • ca  porrassina, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cebeta borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassa, n f alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  cebollins, n m pl alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  vareta de la virtut, n f alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  argènic, n m var. ling.
  • ca  argènit, n m var. ling.
  • ca  arsènit, n m var. ling.
  • ca  canamuixa, n f var. ling.
  • ca  canamuïxa, n f var. ling.
  • ca  canamuixes, n f pl var. ling.
  • ca  canimuixera, n f var. ling.
  • ca  ceba bollina, n f var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  ceba-bollina, n f var. ling.
  • ca  ceballó, n m var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cebullí, n m var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • ca  gamoncillo, n m var. ling.
  • ca  gamoneta, n f var. ling.
  • ca  gamonita, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  obeons, n m pl var. ling.
  • nc  Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Note

  • 1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
    2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
    3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
efecte lateral efecte lateral

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  efecte lateral, n m
  • es  efecto lateral
  • fr  effet latéral
  • eu  albo-efektu
  • eu  efektu lateral

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definition
Efecte consistent en una rotació de la pilota en el pla horitzontal, que s'aconsegueix amb un cop lateral o amb un llançament amb la cesta paral·lela al terra.
emparrat emparrat

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  emparrat, n m
  • es  emparrado
  • en  arbor

<Jardineria>

Definition
Cobert fet de barres, llistons o filferros, que sosté una o més parres o plantes enfiladisses.
escairadura escairadura

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  escairadura, n f
  • es  costero, n m
  • fr  chute, n f
  • fr  déchet, n m
  • en  offcut, n
  • eu  albo zatia, n

<Fusteria > Materials > Fusta >