Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "aldarull" in all thematic areas

0 CRITERI albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia? 0 CRITERI albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia?

<Arts>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia?
  • es  (albarel) albarelo, n m
  • fr  (albarel) albarelle, n f
  • fr  (albarel) albarello, n m
  • it  (albarel) albarello, n m
  • en  (albarel) albarello, n
  • de  (albarel) Albarello, n m

<Arts > Ceràmica>

Definition
Tant albarel com pot de farmàcia i pot d'apotecari es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *albarello, *albarell ni *albarel·lo.

- Un albarel (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un pot de farmàcia cilíndric, generalment de ceràmica, de fons pla i boca ampla amb llavi, sovint amb la part central lleugerament més estreta, que es destina a contenir plantes o preparacions medicinals de consistència sòlida o semisòlida.
. Els motius de la tria d'aquesta forma (probablement de l'italià albarello, pres al seu torn del persa al-barani) són els següents:
(1) La majoria d'especialistes consultats consideren que és la forma que té més ús en català, tant oralment com per escrit.
(2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(3) S'allunya molt poc de l'italianisme albarello, que és la forma que ha donat lloc a les denominacions en les altres llengües.
(4) És una adaptació paral·lela a altres italianismes del català, com ara duel (a partir de duello), model (a partir de modello) o violoncel (a partir de violoncello).
. En canvi, *albarello, *albarell i *albarello presenten problemes:
(1) L'adopció directa *albarello no té ús en català.
(2) L'adaptació *albarell no té ús en català per a aquest concepte i, a més, fa referència a conceptes etimològicament no relacionats (en el Diccionari català-valencià-balear, albarell té els significats "1. Cistell o paner. 2. Espècie de bolet. 3. Poll o àlber").
(3) L'adaptació *albarel·lo, tot i que es documenta en alguns textos i, a més, és paral·lela a algunes adaptacions d'italianismes (xarel·lo, a partir del genovès xarello 'color clar del vi'), no té el vistiplau dels especialistes, que la consideren artificiosa.
. L'equivalent castellà és albarel; els francesos, albarelle i albarello; l'italià, albarello; l'anglès, albarello, i l'alemany, Albarello.

- Un pot de farmàcia, o un pot d'apotecari, és qualsevol dels pots que es fan servir o es feien servir en les farmàcies, com ara l'ancolla, les copes, les gerres, els pots de canó, les xaroperes, les urcèoles o els flascons. Es tracta, per tant, del terme superordinat de albarel (que es pot considerar, doncs, un tipus de pot de farmàcia).

Note

0 CRITERI albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia? 0 CRITERI albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia?

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia?
  • es  (albarel) albarelo, n m
  • fr  (albarel) albarelle, n f
  • fr  (albarel) albarello, n m
  • it  (albarel) albarello, n m
  • en  (albarel) albarello, n
  • de  (albarel) Albarello, n m

<Ciències de la salut > Farmacologia>

Definition
Tant albarel com pot de farmàcia i pot d'apotecari es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *albarello, *albarell ni *albarel·lo.

- Un albarel (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un pot de farmàcia cilíndric, generalment de ceràmica, de fons pla i boca ampla amb llavi, sovint amb la part central lleugerament més estreta, que es destina a contenir plantes o preparacions medicinals de consistència sòlida o semisòlida.
. Els motius de la tria d'aquesta forma (probablement de l'italià albarello, pres al seu torn del persa al-barani) són els següents:
(1) La majoria d'especialistes consultats consideren que és la forma que té més ús en català, tant oralment com per escrit.
(2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(3) S'allunya molt poc de l'italianisme albarello, que és la forma que ha donat lloc a les denominacions en les altres llengües.
(4) És una adaptació paral·lela a altres italianismes del català, com ara duel (a partir de duello), model (a partir de modello) o violoncel (a partir de violoncello).
. En canvi, *albarello, *albarell i *albarello presenten problemes:
(1) L'adopció directa *albarello no té ús en català.
(2) L'adaptació *albarell no té ús en català per a aquest concepte i, a més, fa referència a conceptes etimològicament no relacionats (en el Diccionari català-valencià-balear, albarell té els significats "1. Cistell o paner. 2. Espècie de bolet. 3. Poll o àlber").
(3) L'adaptació *albarel·lo, tot i que es documenta en alguns textos i, a més, és paral·lela a algunes adaptacions d'italianismes (xarel·lo, a partir del genovès xarello 'color clar del vi'), no té el vistiplau dels especialistes, que la consideren artificiosa.
. L'equivalent castellà és albarel; els francesos, albarelle i albarello; l'italià, albarello; l'anglès, albarello, i l'alemany, Albarello.

- Un pot de farmàcia, o un pot d'apotecari, és qualsevol dels pots que es fan servir o es feien servir en les farmàcies, com ara l'ancolla, les copes, les gerres, els pots de canó, les xaroperes, les urcèoles o els flascons. Es tracta, per tant, del terme superordinat de albarel (que es pot considerar, doncs, un tipus de pot de farmàcia).

Note

ungla de gat ungla de gat

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ungla de gat, n f
  • ca  gavó espinós, n m sin. compl.
  • ca  ugó, n m sin. compl.
  • ca  abriüll, n m alt. sin.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  agullons, n m pl alt. sin.
  • ca  aturabou, n m/f alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  brunagues, n f pl alt. sin.
  • ca  candell, n m alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  dent de bou, n f alt. sin.
  • ca  gaó, n m alt. sin.
  • ca  gaons, n m pl alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatoses, n f pl alt. sin.
  • ca  gavó, n m alt. sin.
  • ca  ugons, n m pl alt. sin.
  • ca  abrill, n m var. ling.
  • ca  abrull, n m var. ling.
  • ca  adragó, n m var. ling.
  • ca  adragull, n m var. ling.
  • ca  adragulls, n m pl var. ling.
  • ca  adrill, n m var. ling.
  • ca  adrul, n m var. ling.
  • ca  adrull, n m var. ling.
  • ca  adruls, n m pl var. ling.
  • ca  agagó, n m var. ling.
  • ca  agaó, n m var. ling.
  • ca  agaons, n m pl var. ling.
  • ca  agrulls, n m pl var. ling.
  • ca  ardagull, n m var. ling.
  • ca  ardagulls, n m pl var. ling.
  • ca  arduell, n m var. ling.
  • ca  augó, n m var. ling.
  • ca  augons, n m pl var. ling.
  • ca  burnaga, n f var. ling.
  • ca  dragulls, n m pl var. ling.
  • ca  graons, n m pl var. ling.
  • nc  Ononis spinosa L.
  • nc  Ononis campestris W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Ononis vulgaris Rouy var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Note

  • La denominació abriülls, aplicada a Ononis spinosa i a d'altres plantes espinoses (vegeu també Centaurea calcitrapa, Tribulus terrestris), presenta nombroses variants lingüístiques (adragó, adragull, ardagull, etc.). DCVB-E (s. v. adragulls) explica aquesta evolució: "adragulls: de abreülls 'planta punxent', que es convertí en agreülls (segurament per etimologia popular de agre) > agragulls (per la tendència natural a evitar l'hiatus) > adragulls (per dissimilació consonàntica)."
ungla de gat ungla de gat

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ungla de gat, n f
  • ca  gavó espinós, n m sin. compl.
  • ca  ugó, n m sin. compl.
  • ca  abriüll, n m alt. sin.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  agullons, n m pl alt. sin.
  • ca  aturabou, n m/f alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  brunagues, n f pl alt. sin.
  • ca  candell, n m alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  dent de bou, n f alt. sin.
  • ca  gaó, n m alt. sin.
  • ca  gaons, n m pl alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatoses, n f pl alt. sin.
  • ca  gavó, n m alt. sin.
  • ca  ugons, n m pl alt. sin.
  • ca  abrill, n m var. ling.
  • ca  abrull, n m var. ling.
  • ca  adragó, n m var. ling.
  • ca  adragull, n m var. ling.
  • ca  adragulls, n m pl var. ling.
  • ca  adrill, n m var. ling.
  • ca  adrul, n m var. ling.
  • ca  adrull, n m var. ling.
  • ca  adruls, n m pl var. ling.
  • ca  agagó, n m var. ling.
  • ca  agaó, n m var. ling.
  • ca  agaons, n m pl var. ling.
  • ca  agrulls, n m pl var. ling.
  • ca  ardagull, n m var. ling.
  • ca  ardagulls, n m pl var. ling.
  • ca  arduell, n m var. ling.
  • ca  augó, n m var. ling.
  • ca  augons, n m pl var. ling.
  • ca  burnaga, n f var. ling.
  • ca  dragulls, n m pl var. ling.
  • ca  graons, n m pl var. ling.
  • nc  Ononis spinosa L.
  • nc  Ononis campestris W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Ononis vulgaris Rouy var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Note

  • La denominació abriülls, aplicada a Ononis spinosa i a d'altres plantes espinoses (vegeu també Centaurea calcitrapa, Tribulus terrestris), presenta nombroses variants lingüístiques (adragó, adragull, ardagull, etc.). DCVB-E (s. v. adragulls) explica aquesta evolució: "adragulls: de abreülls 'planta punxent', que es convertí en agreülls (segurament per etimologia popular de agre) > agragulls (per la tendència natural a evitar l'hiatus) > adragulls (per dissimilació consonàntica)."