Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "alou" in all thematic areas

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alou, n m
  • es  alodio

<Història>

Definition
Propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alou, n m
  • es  alodio
  • fr  alleu
  • it  allodio

<Dret>

Definition
Immoble tingut en alou.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alou, n m
  • es  alodio
  • fr  alleu
  • it  allodio

<Dret>

Definition
A Mallorca immoble gravat amb cens emfitèutic.
alou alou

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  alou, n m
  • es  alodio

<Notaria > Tipologia documental > Contractes>

Definition
Cens emfitèutic que no paga pensió.

Note

  • És un terme propi de l'illa de Mallorca.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alou, n m
  • es  alodio, n m

<Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alou, n m
  • ca  dominium pleno iure [la], n m sin. compl.
  • es  alodio

<Història del dret>

Definition
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal sobre béns immobles.

Note

  • Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic

    ('propietat de ple dret')
  • En el món germànic, béns hereditaris, per oposició als adquirits. Terme d'ús molt generalitzat en l'època medieval. No obstant això, aquest vocable presenta històricament una enorme complexitat a l'hora de determinar amb precisió el significat conceptual ja que, durant segles, les persones podien tenir una condició jurídica diferent a l'estatus de les terres de les quals eren titulars i que, a la vegada, presentaven una morfologia ben diferent, accentuada per les diferències imposades pels contrastos regionals.
    Genèricament, en els territoris europeus, i en els inicis de l'època medieval, s'anomenava alou allò que hom posseïa, quasi sempre un bé immoble, que no rendia prestacions tributàries a terceres persones, que estava exempt de gravamen, la terra lliure de tota gravació, la plena propietat, «el que és té sense fer cap tribut a ningú», segons un dels diplomes d'aquesta època. Amb les invasions germàniques, el vocable alou s'implantà als països de la Mediterrània i, concretament, a Catalunya, país on des dels moments inicials del moviment reconqueridor, pels volts de l'any 1000 i fins i tot abans, donà mostres d'una gran vitalitat.
    Es coneix, primer, a partir de formes llatinitzades (ALOD, ALODIARIO, ALODIS, ALODIO, ALOUDEM, ALODDE, ALAUDES, AULODES, ALADES, ALODIUM, ALAUDIUM, AULODEM) i, més tard, de formes romancejades (ALOU, ALOERS). En un primer moment, quan el territori català s'incorporà a l'Imperi franc, a manera de marca fronterera, abundaven els petits propietaris lliures o alodials que impulsaven la colonització en els llocs pròxims a la frontera hispànica amb els musulmans i que accedien a la plena propietat del sòl agrari per aprisió, rompuda, posada en cultiu i defensa del sòl. L'aprisió de l'època prefeudal, que es materialitzava en l'ocupació del sòl agrari, va constituir el primer títol no escrit de la propietat, legitimada per l'autoritat comtal.
    Per les condicions de precarietat en què es desenvolupava la feina repobladora, per l'abundància de terres, pel seu caràcter inorgànic i pels avantatges de tot tipus que reportava el poder públic, es fa difícil de creure que en els segles IX i X, i dins l'àrea geogràfica de la terra fronterera, el termini dels trenta anys de la prescripció romana s'hagués observat com a mitjà per a adquirir la propietat alodial.
    Quan a Catalunya es va instal·lar el canvi feudal, segles XI i XII, el terme alou adquirí més complexitat de significats -a vegades s'oposà a beneficis i tendències, i altres s'hi barrejà-, i donà lloc a l'anomenada propietat alodial, inspirada en la configurada pel dret romà clàssic.
    Quant a la naturalesa juridicoformal del dret del titular de l'alou sobre aquest, són abundants les referències documentals que expressen que el destinatari de l'alou tant podia ser una persona com una família, una col·lectivitat humana o una entitat eclesiàstica que fos investida de la possessió dominical per alodium proprium franchum et liberum, equivalent a la plena propietat clàssica (dominium pleno iure). El vocable PROPRIUS deriva del de PROPRIETAS. Com que l'objectiu de l'alou requeia en els béns arrel de base territorial o local -un turó, un terreny, un castell, una fortalesa, un lloc, amb els seus termes i pertinences-, l'alodiari els tenia lliures de qualsevol dependència beneficial o vassallàtica, i podia exercir així la lliure facultat de disposició, per a actes entre vius i en testament, del bé sota qualsevol forma d'alienació.
    Alou designa tant el dret com l'objecte. El dret de propietat implica, per si mateixa, la més plena i lliure facultat de disposar: és el dret «de posseir, de vendre, de donar, d'intercanviar i de disposar a voluntat», segons es considera en un diploma proper a l'any 1000. El donatari alodial no quedava obligat a donar al donant o cedent de la terra o a heretar cap cens o tribut, a excepció de certes limitacions de caràcter singular. Els diplomes també revelen un significat del vocable alou oposat a l'anterior que el vincula amb formes pròpies de la transmissió limitada de domini, en considerar alous les terres transmeses sota cens o sota cànon d'arrendament temporal o perpetu, i, fins i tot, sota la subjecció de serveis senyorials. Se suposa que el donant es reserva prestacions agràries en espècie, cens i el reconeixement dels senyors, a més de la retenció de delmes i primícies reservada a l'Altar de Sant Pere (Església), tal com s'esmenta en un diploma del segle XI.
    Des d'aquest segle, l'alou es converteix a Catalunya en un signe de consolidació dels feus i dona lloc als anomenats feus de recuperació. Constitueixen una situació normal les donacions de terres dominicals concedides meitat en feus i meitat en alous: senyal evident que el desenvolupament feudal no va tenir a Catalunya la intensitat amb què es va manifestar en altres països europeus. Els béns públics no podien ser objecte de concessions alodials. L'usatge 72 recull els béns fiscals, els camins, les fonts i altres, que, tot i pertànyer al sobirà, li estava prohibit posseir-los en alou o en domini eminent. Una vegada consolidat el canvi feudal, els alous no només els posseïen els propietaris lliures, sinó també els nobles i camperols, que podien exercir-hi la plena capacitat de disposició, segons s'estableix en l'usatge 145, si tenien l'autorització del príncep. Una vegada consolidada la reconquesta i la repoblació del país català, el fonament o la prova del dret de propietat era la possessió legal dels trenta anys, per aplicació de la llei 4, títol II del llibre X del Liber iudiciorum.
    Les fonts diplomàtiques i els textos de costums feudals solen fer referència a la propietat alodial, amb què es demostra que, a Catalunya, les comunitats alodials degueren tenir prou importància. Alguns alous posseïen una certa extensió, fet que es desprèn de la delimitació de termes que acompanyen les donacions de terres alodials en els documents. Això garantia un nivell de vida digne als propietaris d'alous, que es mantingueren durant tota l'època medieval. Amb la intensificació del moviment ciutadà, el terme alou designà tant el sòl agrari com l'urbà. Durant els temps moderns, aquesta fou l'expressió de la forma més comuna de propietat sobre la terra.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alou, n m
  • es  alodio

<Dret civil>

Definition
V.: cens i alou n m

Note

  • Àmbit: Illes Balears
lluïsme lluïsme

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  lluïsme, n m
  • ca  alou, n m sin. compl.
  • es  laudemio

<Notaria > Tipologia documental > Contractes>, <Notaria > Tipologia documental > Herències>

Definition
Percentatge que el titular d'un immoble gravat amb cens emfitèutic té dret a percebre en cas de transmissió.

Note

  • Alou és una denominació pròpia de l'illa de Mallorca.