Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "angelical" in all thematic areas

Església Evangèlica Espanyola Església Evangèlica Espanyola

<Protestantisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Església Evangèlica Espanyola

<Religions > Cristianisme > Protestantisme>

Definition
Organització que aplega les esglésies evangèliques d'Espanya de tradició calvinista, metodista i presbiteriana.

Note

  • Fundada el 1869, l'Església Evangèlica Espanyola s'organitza a partir d'un sistema sinodal i té la seu a Madrid. Territorialment s'estructura segons els anomenats presbiteris, entre els quals hi ha el presbiteri català: l'Església Evangèlica de Catalunya. Tot i dependre formalment de l'Església Evangèlica Espanyola, l'Església Evangèlica de Catalunya té una gran autonomia pel que fa a la coordinació de les activitats de les esglésies que la conformen i la gestió dels seus recursos econòmics. No és membre del Consell Evangèlic de Catalunya.
Església Lliure Evangèlica d'Amèrica Església Lliure Evangèlica d'Amèrica

<Esglésies lliures>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Església Lliure Evangèlica d'Amèrica

<Religions > Esglésies lliures>

Definition
Comunió d'esglésies cristianes independents dels Estats Units d'Amèrica que es va fundar el 1950, formada per diversos grups d'esglésies lliures d'ascendència escandinava.

Note

  • L'actual Església Lliure Evangèlica d'Amèrica va ser organitzada com a fusió de l'Església Lliure Evangèlica Sueca i la Societat d'Esglésies Lliures Evangèliques, la qual era coneguda antigament com a Societat Noruega i Danesa d'Esglésies Lliures Evangèliques. El govern d'aquesta església és congregacional. Els seus membres esperen tenir experiències de conversió i viure una vida cristiana, i gaudeixen de prou llibertat per interpretar la doctrina. Forma part de la Societat Nacional d'Evangèlics.
fàcies angèlica fàcies angèlica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Immunologia>, <Pediatria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fàcies angèlica, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Immunologia>, <Pediatria>

Definition
Fàcies que presenten els infants que tenen hipertròfia tímica; es caracteritza per cabells rossos i enrinxolats, pestanyes llargues, faccions correctes i galtes llises i rosades.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farga, n f
  • ca  gatell, n m alt. sin.
  • ca  tamarell, n m alt. sin.
  • ca  tamarit, n m alt. sin.
  • ca  tamariu, n m alt. sin.
  • ca  tamariu francès, n m alt. sin.
  • ca  tamariu gàl·lic, n m alt. sin.
  • ca  tamaró, n m alt. sin.
  • ca  tamarí, n m var. ling.
  • ca  tamaric, n m var. ling.
  • ca  tamaril, n m var. ling.
  • ca  tamarill, n m var. ling.
  • ca  tamarina, n f var. ling.
  • ca  tamarinde, n m var. ling.
  • ca  tamarisc, n m var. ling.
  • ca  tamarisc gàllic, n m var. ling.
  • ca  tramaríto, n m var. ling.
  • nc  Tamarix anglica Webb
  • nc  Tamarix gallica L. var. ling.

<Botànica > tamaricàcies>

farga farga

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farga, n f
  • ca  gatell, n m alt. sin.
  • ca  tamarell, n m alt. sin.
  • ca  tamarit, n m alt. sin.
  • ca  tamariu, n m alt. sin.
  • ca  tamariu francès, n m alt. sin.
  • ca  tamariu gàl·lic, n m alt. sin.
  • ca  tamaró, n m alt. sin.
  • ca  tamarí, n m var. ling.
  • ca  tamaric, n m var. ling.
  • ca  tamaril, n m var. ling.
  • ca  tamarill, n m var. ling.
  • ca  tamarina, n f var. ling.
  • ca  tamarinde, n m var. ling.
  • ca  tamarisc, n m var. ling.
  • ca  tamarisc gàllic, n m var. ling.
  • ca  tramaríto, n m var. ling.
  • nc  Tamarix anglica Webb
  • nc  Tamarix gallica L. var. ling.

<Botànica > tamaricàcies>

ginestell anglès ginestell anglès

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginestell anglès, n m
  • ca  ginestola ànglica, n f alt. sin.
  • nc  Genista anglica L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

ginestell anglès ginestell anglès

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginestell anglès, n m
  • ca  ginestola ànglica, n f alt. sin.
  • nc  Genista anglica L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

herba de Sant Gerard herba de Sant Gerard

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  herba de Sant Gerard, n f
  • ca  saüc de terra, n m
  • es  hierba de san Gerardo
  • fr  egopode
  • fr  égopode podagraire
  • fr  herbe aux goutteux
  • fr  petite Angélique
  • fr  podagraire
  • it  castalda
  • it  castaldina
  • it  erba gerarda
  • it  erba girarda
  • it  gerardina
  • it  podagraria
  • it  sambrucella
  • en  bishop's elder
  • en  bishop's weed
  • en  bishop's-weed
  • en  bishop-weed
  • en  dwarf elder
  • en  goatsfoot
  • en  goatweed
  • en  goutweed
  • en  ground elder
  • en  herb Gerard
  • en  Royaume-Uni
  • de  Geissfuss
  • de  Giersch
  • de  Podagrakraut
  • nc  Aegopodium podagraria

<Botànica>

Note

  • Planta de la família de les umbel·líferes.
herba del nord herba del nord

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba del nord, n f
  • ca  consolda, n f sin. compl.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  herba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  herba de roca, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  oli de roca, n m alt. sin.
  • nc  Saxifraga fragilis Schrank
  • nc  Saxifraga corbariensis Timb.-Lagr. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

herba del nord herba del nord

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba del nord, n f
  • ca  consolda, n f sin. compl.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  herba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  herba de roca, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  oli de roca, n m alt. sin.
  • nc  Saxifraga fragilis Schrank
  • nc  Saxifraga corbariensis Timb.-Lagr. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>