Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca àcid angèlic, n m
es ácido angélico, n m
fr acide angélique, n m
en angelic acid, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Neurologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Definition

Àcid que va ser emprat com a sedant.

Note

L'àcid angèlic es troba a l'arrel de l'angèlica i a l'essència de camamilla romana.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àngel, n m
ca escat, n m sin. compl.
ca escat ocel·lat, n m sin. compl.
ca escat veixigal, n m sin. compl.
ca escató, n m sin. compl.
ca esquadró, n m sin. compl.
ca angel, n m var. ling.
ca escat vegigal, n m var. ling.
nc Squatina oculata
es pez ángel
fr ange de mer ocellé
en smoothback angelshark

<Taurons > Esquatínids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- angel: (FAUNAICT) Tarragona

- escat: (FAUNAICT) Tarragona

- escat vegigal: (FAUNAICT) Menorca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àngel, n m
ca escat, n m sin. compl.
ca escat ocel·lat, n m sin. compl.
ca escat veixigal, n m sin. compl.
ca escató, n m sin. compl.
ca esquadró, n m sin. compl.
ca angel, n m var. ling.
ca escat vegigal, n m var. ling.
nc Squatina oculata
es pez ángel
fr ange de mer ocellé
en smoothback angelshark

<Taurons > Esquatínids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- angel: (FAUNAICT) Tarragona

- escat: (FAUNAICT) Tarragona

- escat vegigal: (FAUNAICT) Menorca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àngel, n m
ca àngel de mar, n m sin. compl.
ca angelot, n m sin. compl.
ca angelot comú, n m sin. compl.
ca escat, n m sin. compl.
ca escat bord, n m sin. compl.
ca escat comú, n m sin. compl.
ca escat jueu, n m sin. compl.
ca escat veixigal, n m sin. compl.
ca peix àngel, n m sin. compl.
ca angel, n m var. ling.
ca ángel, n m var. ling.
ca angel de mar, n m var. ling.
ca escat bobià, n m var. ling.
ca escat-comú, n m var. ling.
ca escat-jueu, n m var. ling.
nc Squatina squatina
nc Rhina equatina var. ling.
nc Rhina squatina var. ling.
nc Squalus squatina var. ling.
nc Squatina angelus var. ling.
nc Squatina laevis var. ling.
nc Squatina vulgaris var. ling.
es angel, n m
es ángel, n m
es angelote, n m
es escualo, n m
es lija, n f
es pescado angel
es pez angel, n m
es pez ángel, n f
es villano
fr ange de mer commun
fr angel
fr angelot
fr requin-raie
it pesce angelo
it squadro
en angel shark
en angelfish
en angelshark
en monk fish
de Engelhai
de gemeiner Meerengel
de Meerengel

<Taurons > Esquatínids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- àngel (EMMDENIA): Dénia

- àngel (FAUNAICT): Barcelona, Llevant, Menorca, Tarragona

- escat (DCVB): Balears

- escat (EMMDENIA): Dénia

- escat (FAUNAICT): Menorca, Tarragona

- escat (RANDA11): Eivissa, Mallorca, Menorca

- escat bord (RANDA11): Formentera

- escat veixigal (RANDA11): Menorca

- escat-comú (RPCE3): Balears

- escat-jueu (RANDA11): Mallorca

- escat-jueu (RPCE3): Mallorca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àngel, n m
ca àngel de mar, n m sin. compl.
ca angelot, n m sin. compl.
ca angelot comú, n m sin. compl.
ca escat, n m sin. compl.
ca escat bord, n m sin. compl.
ca escat comú, n m sin. compl.
ca escat jueu, n m sin. compl.
ca escat veixigal, n m sin. compl.
ca peix àngel, n m sin. compl.
ca angel, n m var. ling.
ca ángel, n m var. ling.
ca angel de mar, n m var. ling.
ca escat bobià, n m var. ling.
ca escat-comú, n m var. ling.
ca escat-jueu, n m var. ling.
nc Squatina squatina
nc Rhina equatina var. ling.
nc Rhina squatina var. ling.
nc Squalus squatina var. ling.
nc Squatina angelus var. ling.
nc Squatina laevis var. ling.
nc Squatina vulgaris var. ling.
es angel, n m
es ángel, n m
es angelote, n m
es escualo, n m
es lija, n f
es pescado angel
es pez angel, n m
es pez ángel, n f
es villano
fr ange de mer commun
fr angel
fr angelot
fr requin-raie
it pesce angelo
it squadro
en angel shark
en angelfish
en angelshark
en monk fish
de Engelhai
de gemeiner Meerengel
de Meerengel

<Taurons > Esquatínids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- àngel (EMMDENIA): Dénia

- àngel (FAUNAICT): Barcelona, Llevant, Menorca, Tarragona

- escat (DCVB): Balears

- escat (EMMDENIA): Dénia

- escat (FAUNAICT): Menorca, Tarragona

- escat (RANDA11): Eivissa, Mallorca, Menorca

- escat bord (RANDA11): Formentera

- escat veixigal (RANDA11): Menorca

- escat-comú (RPCE3): Balears

- escat-jueu (RANDA11): Mallorca

- escat-jueu (RPCE3): Mallorca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca aigua angèlica, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Gastroenterologia>

Definition

Purgant integrat per mannà i crémor tàrtar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aleixandri, n m
ca api de cavall, n m sin. compl.
ca cugul, n m sin. compl.
ca angèlica, n f alt. sin.
ca angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
ca api bord, n m alt. sin.
ca api cavallar, n m alt. sin.
ca api de síquia, n m alt. sin.
ca cuguls, n m pl alt. sin.
ca julivert de moro, n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca àbit bord, n m var. ling.
ca àbit de síquia, n m var. ling.
ca aleixandrí, n m var. ling.
ca àpio de riu, n m var. ling.
ca àpit bord, n m var. ling.
ca àpit de cavall, n m var. ling.
ca cúgul, n m var. ling.
ca juro, n m var. ling.
ca juru, n m var. ling.
nc Smyrnium olusatrum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Note

Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aleixandri, n m
ca api de cavall, n m sin. compl.
ca cugul, n m sin. compl.
ca angèlica, n f alt. sin.
ca angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
ca api bord, n m alt. sin.
ca api cavallar, n m alt. sin.
ca api de síquia, n m alt. sin.
ca cuguls, n m pl alt. sin.
ca julivert de moro, n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca àbit bord, n m var. ling.
ca àbit de síquia, n m var. ling.
ca aleixandrí, n m var. ling.
ca àpio de riu, n m var. ling.
ca àpit bord, n m var. ling.
ca àpit de cavall, n m var. ling.
ca cúgul, n m var. ling.
ca juro, n m var. ling.
ca juru, n m var. ling.
nc Smyrnium olusatrum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Note

Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca alopècia anagènica, n f
ca alopècia immediata, n f sin. compl.
ca efluvi anagènic, n m sin. compl.
es alopecia en anagen, n m
fr alopécie anagenique, n m
en anagen alopecia, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Farmacologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definition

Alopècia d'instauració ràpida que afecta els fol·licles pilosos en fase de creixement (anagen).

Note

Es pot veure en tractaments amb citostàtics, per l'acció d'algunes substàncies químiques (bor, tal·li), en la tricotil·lomania, en l'alopècia per pressió o per tracció, i en l'alopècia ocasionada per la radioteràpia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anet, n m
ca fonoll pudent, n m sin. compl.
ca anet pudent, n m alt. sin.
ca angèlica borda, n f alt. sin.
ca comí, n m alt. sin.
ca fenoll pudent, n m alt. sin.
ca anat, n m var. ling.
ca ànec, n m var. ling.
ca anega, n f var. ling.
ca aneldo, n m var. ling.
ca onet, n m var. ling.
nc Anethum graveolens L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "angelicar" in all thematic areas

Definition

Note

Note

Note

Note

Note

Definition

Note

Note

Definition

Note