Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca arquetip, n m
es arquetipo
en archetype

Definition

Estructura simbòlica i inconscient col·lectiva que es postula com un reflex d'experiències humanes remotes envers problemes centrals de l'existència.

Note

C. G. Jung.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Introducció als Estudis Literaris. Literatura Comparada. Teoria de la Literatura. Oralitat i Escriptura en la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2010. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/157/157808_GT_TU_LlenguaiLiteratura_CAT_ES.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arquetip, n m
es arquetipo, n m
en archetype, n

<Literatura > Teoria de la literatura>

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

ca arquetip de marca, n m
es arquetipo de marca
fr archétype de marque
en brand archetype

<Brànding > Brànding > Conceptes generals>

Definition

Patró de conducta que es considera universal, utilitzat en la construcció d'una marca per a definir els seus valors i la seva personalitat.

Note

Els arquetips de marca es basen en la teoria del psicòleg Carl Jung, que va establir i definir dotze arquetips de comportament: l'innocent, la persona comuna, el savi, l'heroi, el fora de la llei, el mag, l'amant, el bufó, el curador, el creador, el governant i l'explorador.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca avatar client, n m
es arquetipo de cliente, n m
es avatar, n m
es avatar de cliente, n m
es avatar del cliente, n m
es buyer persona, n m
es persona, n f
fr archétype de client, n m
fr avatar client, n m
fr avatar de client, n m
fr persona, n m, f
fr persona client, n m
it archetipo di cliente, n m
it buyer-persona, n f
pt arquétipo de cliente, n m
pt buyer persona, n f
pt persona, n f
en avatar, n
en buyer persona, n
en client persona, n
en customer avatar, n
en customer persona, n
en persona, n
de Persona, n f

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Definition

Avatar que reuneix les característiques del perfil d'un client ideal, utilitzat com a base per a planificar l'estratègia de comercialització i per a avaluar fins a quin punt el producte o servei que s'ofereix pot satisfer les necessitats del consumidor.

Note

L'avatar client es crea a partir de dades extretes de clients reals, obtingudes mitjançant qüestionaris en línia o entrevistes, i amb l'anàlisi de l'activitat dels clients a les xarxes socials o de les galetes de navegació. Generalment, es creen diversos avatars client (cadascun amb un nom concret, una imatge, una edat, una ocupació, uns interessos, etc.), d'acord amb els diferents segments de mercat a què es destina el producte o servei que es comercialitza.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capcetes, n f pl
ca capceta, n f alt. sin.
ca gira-sol, n m alt. sin.
ca herba del senyor, n f alt. sin.
ca pare i fill, n m alt. sin.
ca capceletes, n f pl var. ling.
ca capseta, n f var. ling.
ca capsetes, n f pl var. ling.
ca pare-i-fill, n m var. ling.
nc Asteriscus aquaticus (L.) Less.
nc Asteriscus citriodorus Heldr. et Halácsy var. ling.
nc Odontospermum aquaticum (L.) Sch. Bip. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capcetes, n f pl
ca capceta, n f alt. sin.
ca gira-sol, n m alt. sin.
ca herba del senyor, n f alt. sin.
ca pare i fill, n m alt. sin.
ca capceletes, n f pl var. ling.
ca capseta, n f var. ling.
ca capsetes, n f pl var. ling.
ca pare-i-fill, n m var. ling.
nc Asteriscus aquaticus (L.) Less.
nc Asteriscus citriodorus Heldr. et Halácsy var. ling.
nc Odontospermum aquaticum (L.) Sch. Bip. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

ca conill aquàtic, n m
es conejo acuático
es teporingo acuático
fr lapin aquatique
en swamp rabbit
nc Sylvilagus aquaticus

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca conill d'aigua, n m
es conejo de ciénaga, n m
fr lapin aquatique, n m
en swamp rabbit, n
de Sumpfkaninchen, n n
nc Sylvilagus aquaticus

<Mamífers > Lagomorfs > Lepòrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca conill d'aigua, n m
es conejo de ciénaga, n m
fr lapin aquatique, n m
en swamp rabbit, n
de Sumpfkaninchen, n n
nc Sylvilagus aquaticus

<Mamífers > Lagomorfs > Lepòrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca donzell d'aigua, n m
nc Senecio aquaticus Hill

<Botànica > compostes / asteràcies>

Basic search

Advanced search

Results for "arquetipus" in all thematic areas

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note