Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "aurineta" in all thematic areas

acineta acineta

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acineta, n f
  • nc  Acineta sp.

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definition
Gènere de protozous de la classe dels suctors, que, mancats de cilis, resten fixats a un substrat.
aerinita aerinita

<Ciències de la Terra > Mineralogia>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aerinita, n f
  • es  aerinita
  • fr  aérinite
  • en  aërinite
  • de  Aerinit

<Ciències de la Terra > Mineralogia>

alatxa alatxa

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alatxa, n f
  • ca  alatxa pixota, n f sin. compl.
  • es  alacha
  • fr  allache
  • en  round sardinella
  • nc  Sardinella aurita

<Peixos>

Definition
Peix teleosti de la família dels clupeids semblant a la sardina, de 20 a 30 centímetres de llarg.
alatxa alatxa

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alatxa, n f
  • ca  aladroc, n m sin. compl.
  • ca  alatxa pixota, n f sin. compl.
  • ca  alatxeta [menut], n f sin. compl.
  • ca  alatxó [menut], n m sin. compl.
  • ca  alatxona [menut], n f sin. compl.
  • ca  latria, n f sin. compl.
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  sardina alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alacha, n f var. ling.
  • ca  aladroch, n m var. ling.
  • ca  alatja, n f var. ling.
  • ca  alatxa-pixota, n f var. ling.
  • ca  alatxe, n f var. ling.
  • ca  alaxta, n f var. ling.
  • ca  alaxta pixota, n f var. ling.
  • ca  latxa, n f var. ling.
  • ca  litxa, n f var. ling.
  • ca  sardine, n f var. ling.
  • nc  Sardinella aurita
  • nc  Meletta mediterranea var. ling.
  • es  alacha
  • es  boquerón
  • es  sábalo
  • es  sardina alatcha
  • fr  allache
  • fr  sardinelle
  • pt  alatiyo
  • en  round sardinella

<Peixos > Clupeids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - alatxa: (BALEARES2) Menorca

    - alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

    - alatxa: (EMMDENIA) Dénia

    - alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca

    - alatxa: (RPCE3) Mallorca

    - alatxa pixota: (DCVB) Mallorca

    - alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca

    - alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona

    - alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears

    - alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca

    - alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca

    - latria: (FAUNAICT) Tarragona

    - latxa: (FAUNAICT) Dénia

    - sardina: (FAUNAICT) Barcelona

    - sardina: (RPCE3) Balears

    - sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona

    - sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona

    - sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca
alatxa alatxa

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alatxa, n f
  • ca  aladroc, n m sin. compl.
  • ca  alatxa pixota, n f sin. compl.
  • ca  alatxeta [menut], n f sin. compl.
  • ca  alatxó [menut], n m sin. compl.
  • ca  alatxona [menut], n f sin. compl.
  • ca  latria, n f sin. compl.
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  sardina alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alacha, n f var. ling.
  • ca  aladroch, n m var. ling.
  • ca  alatja, n f var. ling.
  • ca  alatxa-pixota, n f var. ling.
  • ca  alatxe, n f var. ling.
  • ca  alaxta, n f var. ling.
  • ca  alaxta pixota, n f var. ling.
  • ca  latxa, n f var. ling.
  • ca  litxa, n f var. ling.
  • ca  sardine, n f var. ling.
  • nc  Sardinella aurita
  • nc  Meletta mediterranea var. ling.
  • es  alacha
  • es  boquerón
  • es  sábalo
  • es  sardina alatcha
  • fr  allache
  • fr  sardinelle
  • pt  alatiyo
  • en  round sardinella

<Peixos > Clupeids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - alatxa: (BALEARES2) Menorca

    - alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

    - alatxa: (EMMDENIA) Dénia

    - alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca

    - alatxa: (RPCE3) Mallorca

    - alatxa pixota: (DCVB) Mallorca

    - alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca

    - alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona

    - alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears

    - alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca

    - alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca

    - latria: (FAUNAICT) Tarragona

    - latxa: (FAUNAICT) Dénia

    - sardina: (FAUNAICT) Barcelona

    - sardina: (RPCE3) Balears

    - sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona

    - sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona

    - sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca
alzineta alzineta

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzineta, n f
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  herba del païdor, n f alt. sin.
  • ca  beltrónica, n f var. ling.
  • ca  bentrólica, n f var. ling.
  • ca  bentrónica, n f var. ling.
  • ca  betrònica, n f var. ling.
  • ca  boltrónica, n f var. ling.
  • ca  bretona, n f var. ling.
  • ca  bretoni, n f var. ling.
  • ca  bretónica, n f var. ling.
  • ca  brotónica, n f var. ling.
  • ca  brutònica, n f var. ling.
  • nc  Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech. f.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzineta, n f
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  herba del païdor, n f alt. sin.
  • ca  beltrónica, n f var. ling.
  • ca  bentrólica, n f var. ling.
  • ca  bentrónica, n f var. ling.
  • ca  betrònica, n f var. ling.
  • ca  boltrónica, n f var. ling.
  • ca  bretona, n f var. ling.
  • ca  bretoni, n f var. ling.
  • ca  bretónica, n f var. ling.
  • ca  brotónica, n f var. ling.
  • ca  brutònica, n f var. ling.
  • nc  Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech. f.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

apurinà apurinà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  apurinà
  • ca  apurinã sin. compl.
  • ca  ipurinã sin. compl.
  • ca  kangite sin. compl.
  • ca  popengare sin. compl.
  • ar  الأبورينية
  • cy  Apuriná
  • cy  Apurinã sin. compl.
  • cy  Ipurinã sin. compl.
  • cy  Kangite sin. compl.
  • cy  Popengare sin. compl.
  • de  Apurinã
  • de  Apurina sin. compl.
  • de  Apuriná sin. compl.
  • de  Ipurinã sin. compl.
  • de  Kangite sin. compl.
  • de  Popengare sin. compl.
  • en  Apurinã
  • en  Ipurinãn sin. compl.
  • en  Kangite sin. compl.
  • en  Popengare sin. compl.
  • es  apuriná
  • es  apurinã sin. compl.
  • es  ipurinã sin. compl.
  • es  kangite sin. compl.
  • es  popengare sin. compl.
  • eu  apurinera
  • eu  apurinã sin. compl.
  • eu  ipurinã sin. compl.
  • eu  kangite sin. compl.
  • eu  popengare sin. compl.
  • fr  apurina
  • fr  apurinã sin. compl.
  • fr  ipurinã sin. compl.
  • fr  kangite sin. compl.
  • fr  popengare sin. compl.
  • gn  apurina
  • gn  apurinã sin. compl.
  • gn  ipurinã sin. compl.
  • gn  kangite sin. compl.
  • gn  popengare sin. compl.
  • it  apurina
  • it  apurinã sin. compl.
  • it  ipurinã sin. compl.
  • it  kangite sin. compl.
  • it  popengare sin. compl.
  • ja  アプリナ語
  • ja  イプリナ語 sin. compl.
  • ja  カンジテ語 sin. compl.
  • ja  アプリニャ語 sin. compl.
  • ja  ポペンガレ語 sin. compl.
  • nl  Apuriná
  • nl  Apurinã sin. compl.
  • nl  Ipurinã sin. compl.
  • nl  Kangite sin. compl.
  • nl  Popengare sin. compl.
  • pt  apurinã
  • pt  apuriná sin. compl.
  • pt  ipurinã sin. compl.
  • pt  kangite sin. compl.
  • pt  popengare sin. compl.
  • ru  Апурина
  • ru  Ипурина sin. compl.
  • ru  Кангите sin. compl.
  • ru  Попенгаре sin. compl.
  • zh  阿普里纳语
  • zh  勘吉特 sin. compl.
  • zh  伊普里瑙 sin. compl.
  • zh  阿普里瑙 sin. compl.
  • zh  波彭加勒c sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Perú>

Definition
Entre els apurinàs hi ha la creença que la varietat més pura de la llengua és la parlada a la localitat de Tumiã. De fet, és la localitat on els parlants han romàs monolingües durant més temps (encara n'hi havia força el 1990). Un dels dialectes de l'apurinà és el caxiriri o cacharari, que no s'ha de confondre amb la llengua caxararí (família pano).

Els apurinàs mantenen contactes permanents (intercanvis comercials de matèries primeres i productes manufacturats o medicaments) amb la societat nacional; els més reticents han estat els habitants de Tumiã, però l'aïllament es va trencar cap als anys 1980.

L'interès dels apurinà per relacionar-se amb els blancs va venir, d'entrada, per la necessitat d'obtenir medicaments i va comportar l'acceptació de les mesures evangelitzadores dels missioners. A més, mantenen relacions amb els paumarís, jamamadís i katukines. Els apurinàs són una societat tradicionalment endogàmica.

Els estudis comparatius del lèxic apurinà i d'altres llengües de la regió palesen semblances degudes al contacte lingüístic. S'observen manlleus en les dues direccions entre l'apurinà i el nheengatú, jamamadí, paumarí i arawà. En alguns casos, els manlleus es troben en el parlar dels diversos poblats apurinà, fet que fa pensar en un contacte històric, antic. En d'altres, es tracta de manlleus recents que han entrat en el parlar de només algun grup apurinà.

Actualment, els infants aprenen la llengua dels pares només en dues localitats, Tumiã i Tawamirim, mentre que a la resta s'ha interromput la transmissió intergeneracional. El procés de substitució lingüística en favor del portuguès està molt avançat.

La llengua s'ha començat a ensenyar a les escoles els darrers anys del segle XX. Hi ha una ortografia fixada i alguns materials educatius. L'ús de la llengua varia segons la localitat, però en general s'empra només en converses amb la gent més gran.

Hi ha referències bibliogràfiques sobre l'apurinà des de mitjan segle XIX (Chandless 1866). En textos anteriors es parla de llengües veïnes, però no d'aquesta.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arieta, n f

<Música>

Definition
Ària de curta durada que forma part de l'òpera lleugera i de la cantata.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arieta, n f
  • es  arieta
  • en  arietta

<Música>

Definition
Ària curta que forma part de l'òpera lleugera i de la cantata.