Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "bada" in all thematic areas

0 CRITERI baia de goji o baia d'arç xinès? 0 CRITERI baia de goji o baia d'arç xinès?

<Alimentació. Gastronomia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI baia de goji o baia d'arç xinès?
  • es  baya de goji, n f
  • es  baya goji, n f
  • es  goji, n m/f
  • fr  baie de goji, n f
  • fr  baie de lyciet, n f
  • fr  goji, n m/f
  • en  Chinese wolfberry, n
  • en  goji berry, n
  • en  wolfberry, n

<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>

Definition
Es considera que la forma adequada és baia de goji (nom femení), i no *baia d'arç xinès.

Els motius de la tria de baia de goji (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És la denominació amb què s'ha popularitzat aquest fruit.
(2) És anàloga a les formes utilitzades en totes les llengües de referència, tot i que la transcripció estricta de goji, segons el sistema internacional Pinyin, hauria de ser gouqi. (Sembla que goji procedeix de la denominació xinesa de l'arbust que fa aquest fruit.)
(3) Tots els especialistes consultats són partidaris d'aquesta forma.

En canvi, *baia d'arç xinès té el problema semàntic de correspondre als fruits de la planta Lycium chinense, que és una espècie molt semblant però que dona uns fruits d'una qualitat inferior.

Una baia de goji és el fruit de la planta Lycium barbarum, de forma allargada i de color vermell, aproximadament de la mida d'una pansa, que se sol comercialitzar assecat; les baies de goji són apreciades per les propietats medicinals, tonificants i nutritives que se'ls atorguen.

Note

àngel àngel

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  peix elèctric, n m sin. compl.
  • ca  rajada tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  torpede, n m sin. compl.
  • ca  tremolenca, n f sin. compl.
  • ca  tremolina, n f sin. compl.
  • ca  tremoló, n m sin. compl.
  • ca  tremoloia, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa marbrada, n f sin. compl.
  • ca  vaca, n f sin. compl.
  • ca  vaca comuna, n f sin. compl.
  • ca  vaca enrampadora, n f sin. compl.
  • ca  vaca morena, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremoladora, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolera, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolina, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  baca tremoladora, n f var. ling.
  • ca  baca tremolina, n f var. ling.
  • ca  peix electrich, n m var. ling.
  • ca  tremolor, n m var. ling.
  • ca  tremuló, n m var. ling.
  • ca  tremuloya, n f var. ling.
  • nc  Torpedo marmorata
  • nc  Narcobatus torpedo var. ling.
  • nc  Torpedo galvanii var. ling.
  • nc  Torpedo marmoratus var. ling.
  • es  tembladera, n f
  • es  tremielga, n f
  • es  tremolina mármol
  • es  trimielga negra
  • fr  torpille marbrée
  • en  marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

Abdu'l-Bahá Abdu'l-Bahá

<Bahaisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Abdu'l-Bahá

<Religions > Bahaisme>

Definition
Nom adoptat per Abbás Effendi, fill gran i successor designat de Bahá'u'lláh, fundador de la Fe bahá'í.

Note

  • Abdu'l-Bahá (1844-1921) va viatjar el 1912 a Europa i als Estats Units d'Amèrica, des d'on va estendre la nova religió a altres països, sobretot occidentals.
  • Abdu'l-Bahá significa, literalment, 'el servent de Bahá'.
activitat bàsica de la vida diària activitat bàsica de la vida diària

<Ciències socials > Serveis socials>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  activitat bàsica de la vida diària, n f
  • ca  activitat bàsica de la vida quotidiana, n f sin. compl.
  • ca  ABVD, n f sigla
  • ca  ABVQ, n f sigla
  • es  actividad básica de la vida cotidiana
  • es  actividad básica de la vida diaria
  • es  ABVC sigla
  • es  ABVD sigla
  • fr  activité de la vie quotidienne de base
  • fr  AVQ de base
  • en  basic activity of daily living
  • en  BADL sigla

<Serveis socials > Marc de referència > Conceptes clau>

Definition
Activitat de la vida diària associada amb l'acompliment de les tasques elementals que permeten a una persona de viure amb una independència raonable.

Note

  • Entre les activitats bàsiques de la vida diària hi ha la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat fonamental, el reconeixement de persones i objectes, l'orientació, la comprensió i l'acompliment d'ordres o tasques senzilles.
activitats bàsiques de la vida diària activitats bàsiques de la vida diària

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  activitats bàsiques de la vida diària, n f pl
  • ca  ABVD, n f pl sigla
  • es  actividades básicas de la vida diaria, n f pl
  • es  ABVD, n f pl sigla
  • fr  activités de base de la vie quotidienne, n f pl
  • en  basic activities of daily living, n pl
  • en  BADL, n pl sigla

<Infermeria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albardí, n m
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  balca de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  boga seca, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  ciri, n m alt. sin.
  • ca  coets, n m pl alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  falsa bova, n f alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  albardines, n f pl var. ling.
  • ca  bòveda, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • nc  Typha angustifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Note

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
alció xocolata alció xocolata

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alció xocolata, n m
  • es  alción castaño
  • fr  martin-chasseur marron
  • en  chocolate-backed kingfisher
  • de  Kastanienliest
  • nc  Halcyon badia

<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

alera alera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alera, n f
  • ca  capterrera, n f sin. compl.
  • es  barda, n f
  • en  slab, n

<Enginyeria forestal>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • ca  alís, n m alt. sin.
  • ca  alocs, n m pl alt. sin.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
  • ca  barda, n f alt. sin.
  • ca  bardes, n f pl alt. sin.
  • ca  flor d'aloc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la castedat, n f alt. sin.
  • ca  herba de les xinxes, n f alt. sin.
  • ca  mata de riu, n f alt. sin.
  • ca  mataví, n m/f alt. sin.
  • ca  pebre bord, n m alt. sin.
  • ca  pebre de frare, n m alt. sin.
  • ca  pebreboner, n m alt. sin.
  • ca  salze ver, n m alt. sin.
  • ca  ximbles, n f pl alt. sin.
  • ca  agnocasto, n m var. ling.
  • ca  alòs, n m var. ling.
  • ca  ximbes, n f pl var. ling.
  • nc  Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

anella anella

<Bricolatge > Ferreteria>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anella, n f
  • ca  baga, n f sin. compl.

<Bricolatge > Ferreteria>

Definition
Peça circular que, clavada a terra, en una paret, en una porta, etc., serveix, mitjançant una corda, una cadena, un ganxo, etc., per a fermar-hi una bèstia, un vaixell a la riba, penjar-hi un objecte, etc.