Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Basic search

Advanced search

Basic search
Advanced search

Results for "bateria" in all thematic areas

índex bacterià

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  índex bacterià, n m

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definition
Nombre de bacteris per camp microscòpic que es troba en examinar un frotis tret de la secreció infectada d'una ferida.
acetobacteri

<.FITXA REVISADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  acetobacteri, n m
  • ca  bacteri acetogen, n m
  • ca  acetobàcter, n m sin. compl.
  • es  bacteria acetogénica, n f
  • fr  bactérie acetogène, n f
  • en  acetogenic bacterium, n
  • nc  Acetobacter

<.FITXA REVISADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definition
Bacteri que catalitza la producció d'acetat en el seu metabolisme energètic.

Note

  • Els acetobacteris tenen importància comercial, ja que són utilitzats en la fabricació del vinagre i oxiden el sorbitol per a obtenir l'àcid ascòrbic (vitamina C). Poden contaminar de manera natural sucs de fruites i begudes alcohòliques com el vi, la sidra i la cervesa si produeixen massa quantitat d'àcid acètic. Per a evitar-ho s'atura el creixement dels acetobacteris amb quantitats moderades de sulfur d'hidrogen en el vi o eliminant tot l'oxigen del vi quan s'emmagatzema.

    Els acetobacteris viuen sobre material vegetal ric en carbohidrats, com la fruita i els cereals.
aneurisma micòtic

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  aneurisma micòtic, n m
  • ca  aneurisma bacterià, n m sin. compl.
  • ca  aneurisma infectat, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definition
Denominació tradicional, bé que confusionària, dels aneurismes bacterians, produïts per diversos microorganismes (salmonel·les, estafilococs, estreptococs, Escherichia coli) provinents de focus sèptics del tracte gastrointestinal i de pròtesis valvulars. Es caracteritzen clínicament per l'aparició de febre amb manifestacions sèptiques. L'ús de la tomografia axial computada i dels leucòcits marcats amb radioisòtops en permet, actualment, el diagnòstic.
animal de bast

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  animal de bast, n m
  • ca  atzembla, n f sin. compl.
  • ca  haveria, n f sin. compl.
  • es  acémila
  • es  animal de carga
  • es  animal de labarda
  • es  haberío
  • fr  animal de bât
  • fr  animal de somme
  • en  beast of burden
  • en  pack animal

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Animal domèstic quadrúpede que, per les seves aptituds i constitució, és destinat a portar una càrrega.

Note

  • Comprèn els cavalls, els ases, les mules, els bous i les vaques.
antigen bacterià

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  antigen bacterià, n m

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definition
Cadascun dels antígens constitutius o secretats dels bacteris. Els antígens constitutius són els propis de l'estructura del bacteri, d'entre els quals els que posseeixen un potencial immunogen més gran són els superficials (somàtics, capsulars, flagel·lars). Els antígens secretats (exotoxines, i exoenzims) també tenen un poder immunogen elevat, car indueixen a la formació d'anticossos que neutralitzen específicament les propietats tòxica i enzímica dels dits antígens (antígens protectors). Alguns antígens bacterians són heterogenètics, és a dir que poden trobar-se en diversos bacteris i en múltiples cèl·lules o teixits. D'altres, també heterogenètics, es distribueixen exclusivament en bacteris, per bé que en diversos gèneres i espècies, la qual cosa explica l'existència de reaccions serològiques encreuades, per exemple brucel·les, vibrions i yersínies. Alguns antígens bacterians són específics de tipus i es presenten solament en alguns bacteris del gènere, la qual cosa permet l'estudi dels bacteris, en grups i tipus serològic.
bacteri

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • fr  bactérie
  • en  bacteria

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

bacteri

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • en  bacterium

<Ciències de la salut>

Note

  • El plural en anglès és bacteria.
bacteri

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • fr  bactérie
  • en  bacterium

<Gestió ambiental > Conceptes generals>

Definition
Microorganisme unicel·lular procariota, generalment heterotròfic, que es reprodueix per escissiparitat inversa.

Note

  • En l'àmbit de sanejament, certs bacteris intervenen decisivament en la reducció de la càrrega orgànica i nutricional de les aigües residuals.
bacteri

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria, n f
  • fr  bactérie, n f
  • en  bacterium, n

<Botànica>

bacteri

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • en  bacterium

<Ciències de la vida > Bioquímica>