Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "batzegar" in all thematic areas
<Indústria. Energia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Enginyeria industrial: Mecànica, termodinàmica: català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-8497-468-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca batzegada, n f
- es sacudida, n f
<Enginyeria industrial: Mecànica i Termodinàmica>
<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bitzega, n f
- es bisagra
<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzerola, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca albarser, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barsé, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca gabarrer, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- nc Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
- nc Rubus candicans auct. var. ling.
- nc Rubus geniculatus auct. var. ling.
- nc Rubus thyrsoideus auct. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzerola, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca albarser, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barsé, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca gabarrer, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- nc Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
- nc Rubus candicans auct. var. ling.
- nc Rubus geniculatus auct. var. ling.
- nc Rubus thyrsoideus auct. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca abarta, n f sin. compl.
- ca barça, n f sin. compl.
- ca mora (fruit), n f sin. compl.
- ca romeguer, n m sin. compl.
- ca romeguera, n f sin. compl.
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca aristol, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzers, n m pl alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
- ca abarsa, n f var. ling.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca asbraser, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca esbarger, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- nc Rubus L. subgen. Rubus
<Botànica > rosàcies>
Note
- La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca abarta, n f sin. compl.
- ca barça, n f sin. compl.
- ca mora (fruit), n f sin. compl.
- ca romeguer, n m sin. compl.
- ca romeguera, n f sin. compl.
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca aristol, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzers, n m pl alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
- ca abarsa, n f var. ling.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca asbraser, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca esbarger, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- nc Rubus L. subgen. Rubus
<Botànica > rosàcies>
Note
- La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca guant de batre, n m
- es guante de batear
- es guantilla
- fr gant de batte
- en batting glove
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
Definition
<Material esportiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca guant de batre, n m
- es guante de batear
- es guantilla
- fr gant de batte
- en batting glove
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Material esportiu>
<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca guant de batre, n m
- es guante de batear
- es guantilla
- fr gant de batte
- en batting glove
<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca romegueró, n m
- ca esbarzerola, n f sin. compl.
- ca mora de rostoll (fruit), n f sin. compl.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça bovina, n f alt. sin.
- ca barça bovinera, n f alt. sin.
- ca barça marina, n f alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer de riu, n m alt. sin.
- ca morera de rostoll, n f alt. sin.
- ca mores de bou, n f pl alt. sin.
- ca romeguera de rostoll, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca barsa bovina, n f var. ling.
- ca barsa bovinera, n f var. ling.
- ca barsa marina, n f var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca romera de rostoll, n f var. ling.
- nc Rubus caesius L.
<Botànica > rosàcies>