Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "bavera" in all thematic areas
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la favera (Vicia faba), n f
- ca al·lèrgia a la fava (Vicia faba), n f sin. compl.
- es alergia a haba (Vicia faba), n f
<Al·lergologia>
Note
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94221000135108
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca animal de bast, n m
- ca atzembla, n f sin. compl.
- ca haveria, n f sin. compl.
- es acémila
- es animal de carga
- es animal de labarda
- es haberío
- fr animal de bât
- fr animal de somme
- en beast of burden
- en pack animal
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definition
Note
- Comprèn els cavalls, els ases, les mules, els bous i les vaques.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca animal de bast, n m
- ca atzembla, n f sin. compl.
- ca haveria, n f sin. compl.
- es acémila
- es animal de carga
- es animal de labarda
- es haberío
- fr animal de bât
- fr animal de somme
- en beast of burden
- en pack animal
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definition
Note
- Comprèn els cavalls, els ases, les mules, els bous i les vaques.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzarí, n m
- ca bàcara, n f alt. sin.
- ca bolmaga, n f alt. sin.
- ca adforí, n m var. ling.
- ca adzarí, n m var. ling.
- ca aixarí, n m var. ling.
- ca asaro, n m var. ling.
- ca asaró, n m var. ling.
- ca atforí, n m var. ling.
- ca atxarí, n m var. ling.
- ca atzaró, n m var. ling.
- ca axarí, n m var. ling.
- ca bolmoja, n f var. ling.
- nc Asarum europaeum L.
<Botànica > aristoloquiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzarí, n m
- ca bàcara, n f alt. sin.
- ca bolmaga, n f alt. sin.
- ca adforí, n m var. ling.
- ca adzarí, n m var. ling.
- ca aixarí, n m var. ling.
- ca asaro, n m var. ling.
- ca asaró, n m var. ling.
- ca atforí, n m var. ling.
- ca atxarí, n m var. ling.
- ca atzaró, n m var. ling.
- ca axarí, n m var. ling.
- ca bolmoja, n f var. ling.
- nc Asarum europaeum L.
<Botànica > aristoloquiàcies>
<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bacarà, n m
- es bacará
- es bacarrá
<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f sin. compl.
- ca bonítol petit, n m sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca tonyina blanca, n f sin. compl.
- ca ullada, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca uyada, n f var. ling.
- ca vacoreta, n f var. ling.
- ca vapora, n f var. ling.
- nc Thunnus alalunga
- nc Germo alalunga var. ling.
- nc Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
- nc Thunnus germo var. ling.
- nc Thynnus alalonga var. ling.
- nc Thynnus alalonga cetti var. ling.
- es albacora
- es atún
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
<Peixos > Escòmbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f sin. compl.
- ca bonítol petit, n m sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca tonyina blanca, n f sin. compl.
- ca ullada, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca uyada, n f var. ling.
- ca vacoreta, n f var. ling.
- ca vapora, n f var. ling.
- nc Thunnus alalunga
- nc Germo alalunga var. ling.
- nc Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
- nc Thunnus germo var. ling.
- nc Thynnus alalonga var. ling.
- nc Thynnus alalonga cetti var. ling.
- es albacora
- es atún
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
<Peixos > Escòmbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f
- ca ullada, n f
- es albacora
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
- nc Thunnus alalunga
<Zoologia > Peixos>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacoreta, n f
- ca bacora, n f sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca albácora, n f var. ling.
- ca albàcora, n f var. ling.
- ca albecora, n f var. ling.
- ca arbecona, n f var. ling.
- ca bacoretes, n f pl var. ling.
- ca bonito, n m var. ling.
- ca toñina, n f var. ling.
- ca tunyina, n f var. ling.
- nc Euthynnus alletteratus
- nc Euthymus quadripuntatus var. ling.
- nc Euthynnus (Euthynnus) quadripunctatus var. ling.
- nc Euthynnus alleteratus var. ling.
- nc Thynnus brevipennis var. ling.
- nc Thynnus leachianus var. ling.
- nc Thynnus thunnina var. ling.
- es albacora
- es atún
- es bacoreta
- fr thonine commune
- en little tunny
<Peixos > Escòmbrids>
