Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "beateria" in all thematic areas

bacteri bacteri

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • fr  bactérie
  • en  bacterium

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>

Definition
Microorganisme d'estructura procariota, generalment heterotròfic i amb multiplicació per escissiparitat transversa, que pot causar múltiples malalties en els animals.
bacteri bacteri

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • fr  bactérie
  • en  bacterium

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>

Definition
Microorganisme d'estructura procariota, generalment heterotròfic i amb multiplicació per escissiparitat transversa, que pot causar múltiples malalties en els animals.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria, n f
  • fr  bactérie, n f
  • en  bacterium, n

<Botànica>

bacteri bacteri

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • fr  bactérie
  • en  bacterium

<Gestió ambiental > Conceptes generals>

Definition
Microorganisme unicel·lular procariota, generalment heterotròfic, que es reprodueix per escissiparitat inversa.

Note

  • En l'àmbit de sanejament, certs bacteris intervenen decisivament en la reducció de la càrrega orgànica i nutricional de les aigües residuals.
bacteri bacteri

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • fr  bactérie
  • en  bacterium

<Gestió ambiental > Conceptes generals>

Definition
Microorganisme unicel·lular procariota, generalment heterotròfic, que es reprodueix per escissiparitat inversa.

Note

  • En l'àmbit de sanejament, certs bacteris intervenen decisivament en la reducció de la càrrega orgànica i nutricional de les aigües residuals.
bacteri bacteri

<Ciències de la salut>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • en  bacterium

<Ciències de la vida > Bioquímica>

bacteri bacteri

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • en  bacterium

<Ciències de la vida > Bioquímica>

bacteri bacteri

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria, n f
  • fr  bactérie, n f
  • en  bacterium, n

<Enginyeria forestal>

bacteri bacteri

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria, n f
  • fr  bactérie, n f
  • en  bacterium, n

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definition
Microorganisme unicel·lular d'estructura procariòtica, que es multiplica per divisió binària i que majoritàriament participa en la regulació dels cicles de matèria i energia del món vivent, si bé també pot ser patogen i provocar malalties a altres organismes animals o vegetals.

Note

  • La cèl·lula bacteriana està formada per un citoplasma granulós, mancat de vacúols, mitocondris i plastidis i abundant en ribosomes, envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors. Els bacteris no tenen un veritable nucli cel·lular, però disposen de DNA acumulat generalment en una àrea de la cèl·lula.

    Poden presentar una forma esfèrica (cocs) o cilíndrica (bacils). Els cocs que formen parelles són anomenats diplococs; els que formen cadenes, estreptococs; els que formen munts com raïms, estafilococs, i els que es presenten en formes tetraèdriques o cúbiques, sarcines. Els bacils, si són molt curts, són anomenats coccobacils; si són afilats pels extrems, fusiformes; si tenen filaments llargs, filamentosos; si són corbats, vibrions, i si prenen forma de tirabuixó, espirils.

    En un medi adequat, es multipliquen exponencialment. Cada bacteri dona lloc a un clon pur de cèl·lules iguals, però freqüentment sorgeixen mutacions que en modifiquen la virulència o la resistència als antibiòtics. Per a multiplicar-se i realitzar funcions metabòliques, necessiten un medi aquós amb presència d'ions inorgànics i d'oligoelements. Quan les condicions no són favorables, molts adquireixen formes de resistència o espores.
bacteri bacteri

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria, n f
  • fr  bactérie, n f
  • en  bacterium, n

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definition
Microorganisme unicel·lular d'estructura procariòtica, que es multiplica per divisió binària i que majoritàriament participa en la regulació dels cicles de matèria i energia del món vivent, si bé també pot ser patogen i provocar malalties a altres organismes.

Note

  • 1. Molts bacteris viuen sobre altres organismes i superfícies o formen part del poblament normal de diversos òrgans de l'ésser humà, d'animals o de vegetals superiors. Els bacteris patògens poden causar malalties més o menys greus, segons l'espècie. Altres bacteris participen en molts processos naturals i tecnològics, com la transformació d'aliments, i també n'hi ha que provoquen l'alteració dels aliments.
  • 2. Els bacteris patògens més rellevants en seguretat alimentària són els gèneres Brucella, Campylobacter, Mycobacterium, Salmonella, Shigella i Streptococcus i les espècies Aeromonas hydrophila, Bacillus cereus, Clostridium botulinum, Clostridioides difficile, Clostridium perfringens, Coxinella burnetii, Cronobacter sakazakii, Escherichia coli, Listeria monocytogenes, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus, Vibrio cholerae, Vibrio parahaemolyticus i Yersinia enterocolitica.
  • 3. Un bacteri patogen és un perill biològic.
  • 4. Els gèneres i les espècies dels bacteris s'identifiquen amb el nom científic, especialment en els textos d'especialitat. A més a més, per a alguns bacteris més coneguts o habituals es documenten també noms comuns per a fer-hi referència. Aquest ús és més propi de textos de divulgació o destinats al públic general.