Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "berena" in all thematic areas

api de síquia api de síquia

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  api de síquia, n m
  • ca  creixenera, n f alt. sin.
  • ca  galassa, n f alt. sin.
  • ca  galassa erecta, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  àpit de síquia, n m var. ling.
  • ca  arsafraga, n f var. ling.
  • nc  Berula erecta (Huds.) Coville
  • nc  Sium erectum Huds. sin. compl.
  • nc  Sium angustifolium L. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

api de síquia api de síquia

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  api de síquia, n m
  • ca  creixenera, n f alt. sin.
  • ca  galassa, n f alt. sin.
  • ca  galassa erecta, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  àpit de síquia, n m var. ling.
  • ca  arsafraga, n f var. ling.
  • nc  Berula erecta (Huds.) Coville
  • nc  Sium erectum Huds. sin. compl.
  • nc  Sium angustifolium L. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

arrambador arrambador

<Construcció>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrambador, n m
  • ca  barana, n f
  • es  baranda
  • es  barandilla
  • fr  rampe
  • en  banister
  • en  rail
  • en  railing
  • de  Geländer

<Construcció>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  börek [tr], n f
  • es  boreca
  • es  börek
  • es  bureca
  • fr  beurek
  • fr  börek
  • fr  burek
  • en  börek
  • en  burek

<Cuina>

Definition
Empanada elaborada amb pasta fil·lo i farcida de formatge, carn picada, verdures i hortalisses, especialment espinacs, típica de la cuina dels països que van formar part de l'Imperi otomà.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  balena, n f
  • es  ballena
  • en  whale

<Zoologia>

Definition
Nom donat a diversos cetacis del grup dels misticets i de les famílies dels balènids i dels balenoptèrids.
balena balena

<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  balena, n f
  • ca  peix gros, n m
  • es  ballena, n f
  • fr  baleine, n f
  • en  whale, n

<Ciberseguretat > Criptomonedes>

Definition
Titular d'una gran quantitat de criptomonedes, que té una capacitat important d'influir en el mercat.

Note

  • Per exemple, si una balena posa a la venda la quantitat suficient d'una criptomoneda en concret, pot provocar una baixada en el preu.
balena balena

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  balena, n f
  • ca  peix gros, n m
  • es  ballena, n f
  • fr  baleine, n f
  • en  whale, n

<Ciberseguretat > Criptomonedes>

Definition
Titular d'una gran quantitat de criptomonedes, que té una capacitat important d'influir en el mercat.

Note

  • Per exemple, si una balena posa a la venda la quantitat suficient d'una criptomoneda en concret, pot provocar una baixada en el preu.
balena balena

<Economia > Finances>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  balena, n f
  • ca  peix gros, n m
  • es  ballena, n f
  • fr  baleine, n f
  • en  whale, n

<Economia > Finances>

Definition
Titular d'una gran quantitat de criptomonedes, que té una capacitat important d'influir en el mercat.

Note

  • Per exemple, si una balena posa a la venda la quantitat suficient d'una criptomoneda en concret, pot provocar una baixada en el preu.
balena franca àrtica balena franca àrtica

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balena franca àrtica, n f
  • ca  balena, n f sin. compl.
  • ca  balena de Groenlàndia, n f sin. compl.
  • ca  balena polar, n f sin. compl.
  • nc  Balaena mysticetus
  • auct  Linnaeus 1758
  • cod  BMY
  • es  ballena de cabeza arqueada
  • fr  baleine du Groenland
  • en  bowhead whale

<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>

balena franca àrtica balena franca àrtica

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balena franca àrtica, n f
  • ca  balena, n f sin. compl.
  • ca  balena de Groenlàndia, n f sin. compl.
  • ca  balena polar, n f sin. compl.
  • nc  Balaena mysticetus
  • auct  Linnaeus 1758
  • cod  BMY
  • es  ballena de cabeza arqueada
  • fr  baleine du Groenland
  • en  bowhead whale

<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>