Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "besllum" in all thematic areas

0 CRITERI Categoria lèxica locució llatina 0 CRITERI Categoria lèxica locució llatina

<Criteris>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica locució llatina
  • ca  Autèntica locució llatina: aequalia aequalis curantur [la] (EXEMPLE), loc llat
  • ca  Autèntica locució llatina: auctor regit actum [la] (EXEMPLE), loc llat
  • ca  Autèntica locució llatina: nulla poena sine lege, nullum crimen sine lege [la] (EXEMPLE), loc llat
  • ca  Falsa locució llatina: ad libitum [la] (EXEMPLE), adv
  • ca  Falsa locució llatina: ius ad bellum [la] (EXEMPLE), n m

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definition
El codi de la categoria lèxica d'una locució llatina està compost únicament per la marca loc llat ('locució llatina').

Es tracta d'una categoria no reconeguda habitualment i no gaire productiva. Tot i això, és molt útil en determinats àmbits d'especialitat, ja que dona informació sobre aspectes diversos:
(1) Morfològicament és una categoria invariable.
(2) Formalment està constituïda per lèxic llatí i per regles morfològiques i sintàctiques llatines.
(3) Semànticament equival a una oració completa, tant si hi ha verb explícit com si no.
Ex. 1 (verb explícit): auctor regit actum [la] loc llat DRET. ADMINISTRACIÓ [Literalment, 'l'autor regeix l'acte']
Ex. 2 (verb implícit): nulla poena sine lege, nullum crimen sine lege [la] loc llat DRET. ADMINISTRACIÓ [Literalment, 'cap pena sense llei, cap crim sense llei']

Com a conseqüència de la invariabilitat de la forma i de l'equivalència a una oració completa, el codi loc llat no té mai informació afegida.

Es recomana el tractament següent, camp per camp:
(a) Denominació: Lletra rodona; marca de llengua de procedència ([la]) només si la pronúncia difereix de la catalana.
(b) Categoria lèxica: loc llat
(c) Definició: Definició metalingüística, amb la fórmula "Locució llatina que fa referència a...".
(d) Nota: Traducció de la locució, si es creu necessari, amb la fórmula "X significa, literalment, 'traducció'".
Ex.: aequalia aequalis curantur [la] loc llat HOMEOPATIA Locució llatina que fa referència al principi terapèutic propi de la isopatia segons el qual les malalties es guareixen per mitjà de l'administració de l'agent causal [...].
Nota: Aequalia aequalis curantur significa, literalment, 'els iguals es curen amb els iguals'.

Falses locucions llatines: No s'atribueix la categoria locució llatina a les denominacions en llengua llatina que poden desenvolupar un paper de part d'oració (nom, adjectiu, etc.). Aquests casos es resolen igual que qualsevol nom, adjectiu, etc.
Ex. 1 (valor de nom): ius ad bellum [la] n m DRET INTERNACIONAL Dret de poder recórrer a la guerra. | [Context: "Aquest altre judici sobre la licitud o no de l'ús de la força ha d'efectuar-se d'acord amb les normes del ius ad bellum contingudes en el dret internacional general." ]
Ex. 2 (valor d'adverbi): ad libitum [la] adv TEATRE Deixant llibertat d'improvisar als actors en una frase o un moviment de massa o confusió d'un guió. | [Context: "Es mourà, alçant-se asseient-se, passejant, ad libitum, de manera que no resulti monòton ni pesat el monòleg."]

Note

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició, i CRITERI Categoria lèxica interjecció.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
alabastre de Besalú alabastre de Besalú

<Escultura>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alabastre de Besalú, n m
  • es  alabastro de Besalú

<Arts > Escultura>

amanida tèbia de mesclum amb formatge de cabra i encenalls de salmó noruec amanida tèbia de mesclum amb formatge de cabra i encenalls de salmó noruec

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida tèbia de mesclum amb formatge de cabra i encenalls de salmó noruec
  • es  ensalada templada de mesclun con queso de cabra y virutas de salmón noruego
  • fr  Salade tiède de mesclun au fromage de chèvre et aux copeaux de saumon norvégien
  • it  insalata tiepida di mesclun con formaggio di capra e scaglie di salmone norvegese
  • en  warm mesclun salad with goat cheese and Norwegian salmon shavings
  • de  lauwarmer Mesclun-Salat mit Ziegenkäse und Streifen vom norwegischen Lachs

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

bellum -i [la] bellum -i [la]

<Dret romà>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bellum -i [la], n m

<Dret romà>

Definition
Guerra.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('guerra')
  • En llatí, el substantiu bellum és neutre.
cartó vitel·la cartó vitel·la

<Indústria paperera>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cartó vitel·la, n m
  • es  cartón vitela
  • fr  carton vélin
  • en  vellum board

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>

encenalls de foie-gras d'ànec amb mesclum, pernil d'ànec, favetes, pinyons i vinagreta d'alfàbrega encenalls de foie-gras d'ànec amb mesclum, pernil d'ànec, favetes, pinyons i vinagreta d'alfàbrega

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  encenalls de foie-gras d'ànec amb mesclum, pernil d'ànec, favetes, pinyons i vinagreta d'alfàbrega
  • es  virutas de foie gras de pato con mesclun, jamón de pato, habitas, piñones y vinagreta de albahaca
  • fr  copeaux de foie gras de canard au mesclun, au jambon de canard, aux fèves fines, aux pignons et à la vinaigrette de basilic
  • it  scaglie di foie gras d'anatra con mesclum, prosciutto d'anatra, favette, pinoli e vinaigrette al basilico
  • en  duck foie gras shavings with mesclun, duck ham, baby broad beans, pine nuts and basil vinaigrette
  • de  Foie-Gras-Streifen von der Ente mit Mesclun, Entenschinken, jungen Saubohnen, Pinienkernen und Basilikumvinaigrette

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

herba vergera herba vergera

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba vergera, n f
  • ca  herba de verger, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • nc  Bellium bellidioides L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herba vergera herba vergera

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba vergera, n f
  • ca  herba de verger, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • nc  Bellium bellidioides L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

ius ad bellum [la] ius ad bellum [la]

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  ius ad bellum [la], n m
  • es  ius ad bellum
  • fr  jus ad bellum
  • it  jus ad bellum
  • en  jus ad bellum
  • ar  قانون اللجوء إلى الحرب
  • ar  قانون مسوغات الحرب

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definition
Dret a recórrer a l'ús de la força per motius lícits.

Note

  • El ius ad bellum es dona amb motiu de la legítima defensa i la seguretat col·lectiva.
  • 2. La locució llatina ius ad bellum significa, literalment, 'dret a la guerra'.
ius post bellum [la] ius post bellum [la]

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  ius post bellum [la], n m
  • es  ius post bellum
  • fr  jus post bellum
  • it  jus post bellum
  • en  jus post bellum

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definition
Conjunt de principis i accions que regeixen la construcció de la pau, centrat en la resolució dels motius de conflicte i la consegüent obtenció d'uns acords de pau justos i duradors, la reconstrucció dels béns malmesos, la reconciliació social i el suport a les víctimes de guerra.

Note

  • La locució llatina ius post bellum significa, literalment, 'dret després de la guerra'.