Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "bordegàs" in all thematic areas

camamilla grossa camamilla grossa

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla grossa, n f
  • ca  floranda, n f alt. sin.
  • ca  leucantem, n m alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarida de prat, n f alt. sin.
  • ca  margarida vera, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  criel·lei, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  marguerida, n f var. ling.
  • ca  marguerita, n f var. ling.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam.
  • nc  Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • 1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
    2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
cap de celler cap de celler

<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cap de celler, n m, f
  • es  jefe de bodega
  • fr  chef caviste
  • fr  chef de cave
  • en  cellar manager
  • en  head cellarman [m]

<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>

Definition
Persona que s'ocupa de l'emmagatzematge, la conservació i la distribució dels vins i les begudes alcohòliques en un hotel o un restaurant.
cap de celler cap de celler

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  cap de celler, n m, f
  • es  jefe de bodega | jefa de bodega, n m, f
  • fr  chef caviste | chef, cheffe caviste, n m, f
  • fr  chef de cave | chef, cheffe de cave, n m, f
  • en  cellar foreman [m], n
  • en  cellar manager, n
  • en  head cellarman [m], n
  • de  Kellermeister | Kellermeisterin, n m, f

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definition
Persona que s'encarrega de l'emmagatzematge, la conservació i la distribució dels vins i les begudes alcohòliques d'un hotel o un restaurant.

Note

  • En francès del Quebec, chef és tant masculí com femení, mentre que a Europa la forma femenina és cheffe.
carabassina carabassina

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassina, n f
  • ca  briònia, n f alt. sin.
  • ca  briònia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa morisca, n f alt. sin.
  • ca  carabasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassines bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  cep blanc, n m alt. sin.
  • ca  colobrina, n f alt. sin.
  • ca  nap coent, n m alt. sin.
  • ca  nap del diable, n m alt. sin.
  • ca  nap salvatge, n m alt. sin.
  • ca  truca, n f alt. sin.
  • ca  truquera, n f alt. sin.
  • ca  tuca, n f alt. sin.
  • ca  tuca blanca, n f alt. sin.
  • ca  britònia, n f var. ling.
  • ca  carbosina, n f var. ling.
  • ca  columbina, n f var. ling.
  • ca  columbrina, n f var. ling.
  • ca  nuez carbassina, n f var. ling.
  • ca  tucca blanca, n f var. ling.
  • ca  turca, n f var. ling.
  • nc  Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  • nc  Bryonia alba auct. var. ling.
  • nc  Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassina carabassina

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassina, n f
  • ca  briònia, n f alt. sin.
  • ca  briònia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa morisca, n f alt. sin.
  • ca  carabasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassines bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  cep blanc, n m alt. sin.
  • ca  colobrina, n f alt. sin.
  • ca  nap coent, n m alt. sin.
  • ca  nap del diable, n m alt. sin.
  • ca  nap salvatge, n m alt. sin.
  • ca  truca, n f alt. sin.
  • ca  truquera, n f alt. sin.
  • ca  tuca, n f alt. sin.
  • ca  tuca blanca, n f alt. sin.
  • ca  britònia, n f var. ling.
  • ca  carbosina, n f var. ling.
  • ca  columbina, n f var. ling.
  • ca  columbrina, n f var. ling.
  • ca  nuez carbassina, n f var. ling.
  • ca  tucca blanca, n f var. ling.
  • ca  turca, n f var. ling.
  • nc  Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  • nc  Bryonia alba auct. var. ling.
  • nc  Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

castanyer bord castanyer bord

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyer bord, n m
  • ca  castanyer d'Índia, n m sin. compl.
  • ca  castanya (llavor), n f alt. sin.
  • ca  castanya borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanya índia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanyer agre, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de cavall, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de mal de queixal, n m alt. sin.
  • ca  castanyes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  castanyes de castanyer bord (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  castanyer d'Índies, n m var. ling.
  • ca  castanyer de l'Índia, n m var. ling.
  • ca  marronyer, n m var. ling.
  • ca  morronyer, n m var. ling.
  • ca  pilongues (fruit), n f pl var. ling.
  • nc  Aesculus hippocastanum L.

<Botànica > hipocastanàcies>

Note

  • La denominació marronyer prové de l'occità marronier (o potser del francès marronnier) 'castanyer', amb palatalització.
    La utilitza Miquel Martí i Pol en el seu poema "Ara que ve el bon temps" ("a l'hora d'esmorzar / hi pararem la taula; / fulles de marronyer / ens faran de tovalles").
    Morronyer és una variant de marronyer amb assimilació vocàlica (a-o>o-o, afavorida per la labial inicial m).
castanyer bord castanyer bord

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyer bord, n m
  • ca  castanyer d'Índia, n m sin. compl.
  • ca  castanya (llavor), n f alt. sin.
  • ca  castanya borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanya índia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanyer agre, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de cavall, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de mal de queixal, n m alt. sin.
  • ca  castanyes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  castanyes de castanyer bord (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  castanyer d'Índies, n m var. ling.
  • ca  castanyer de l'Índia, n m var. ling.
  • ca  marronyer, n m var. ling.
  • ca  morronyer, n m var. ling.
  • ca  pilongues (fruit), n f pl var. ling.
  • nc  Aesculus hippocastanum L.

<Botànica > hipocastanàcies>

Note

  • La denominació marronyer prové de l'occità marronier (o potser del francès marronnier) 'castanyer', amb palatalització.
    La utilitza Miquel Martí i Pol en el seu poema "Ara que ve el bon temps" ("a l'hora d'esmorzar / hi pararem la taula; / fulles de marronyer / ens faran de tovalles").
    Morronyer és una variant de marronyer amb assimilació vocàlica (a-o>o-o, afavorida per la labial inicial m).
catedral del vi catedral del vi

<Vinificació. Enologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  catedral del vi, n f
  • es  bodega catedral
  • es  catedral del vino
  • fr  cathédrale du vin
  • en  wine cathedral

<Vinificació. Enologia>

Definition
Celler de grans dimensions i d'arquitectura espectacular en què es combinen l'estètica i la funcionalitat.

Note

  • Les catedrals del vi són o bé cellers cooperatius construïts a Catalunya en època modernista, al principi del segle XX, o bé cellers de propietat privada construïts a Andalusia al segle XIX.
catedral del vi catedral del vi

<Construcció > Arquitectura>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  catedral del vi, n f
  • es  bodega catedral
  • es  catedral del vino
  • fr  cathédrale du vin
  • en  wine cathedral

<Construcció > Arquitectura>

Definition
Celler de grans dimensions i d'arquitectura espectacular en què es combinen l'estètica i la funcionalitat.

Note

  • Les catedrals del vi són o bé cellers cooperatius construïts a Catalunya en època modernista, al principi del segle XX, o bé cellers de propietat privada construïts a Andalusia al segle XIX.
celler celler

<Vinificació. Enologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. "Selecció de terminologia". A: Lletres i vins de Catalunya: Bibliografia i tast de llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2013, p. 40-43.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  celler, n m
  • es  bodega
  • fr  cave
  • fr  cellier
  • fr  chai
  • en  cellar

<Vinificació. Enologia>

Definition
Local on és elaborat i sotmès a envelliment o a maduració el vi.

Note

  • Especialment, la part del celler destinada a la conservació i l'emmagatzematge del vi una vegada elaborat s'anomena cava.
  • També s'anomena celler la botiga on es venen vins i altres begudes (vegeu l'entrada enoteca).