Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "bordegàs" in all thematic areas

celler celler

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  celler, n f
  • es  bodega
  • fr  commerce de vins
  • fr  débit de vin
  • en  wine shop
  • en  winery

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Definition
Botiga on es venen vins i altres begudes.
celler celler

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  celler, n m
  • es  bodega, n f
  • fr  cave à vins, n f
  • fr  cellier, n m
  • en  cellar, n
  • de  Weinkeller, n m

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definition
Estança, generalment subterrània, on es guarda el vi, el cava i altres begudes.
celler celler

<Agricultura > Vitivinicultura>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>

  • ca  celler, n m
  • es  bodega, n f

<Vitivinicultura>

Definition
Conjunt d'instal·lacions que es dediquen a l'elaboració i l'emmagatzematge de productes vitivinícoles.
cerasina cerasina

<Anatomia > Citologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cerasina, n f
  • ca  vermell Bordeus, n m sin. compl.

<Anatomia > Citologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>

Definition
Azo vermell, de fórmula C10H7N=NC10H4(SO2ONa)2OH, emprat com a colorant citoplasmàtic.
cireretes de pastor cireretes de pastor

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cireretes de pastor, n f pl
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  matagallina, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ribes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de roca, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel pirinenc, n m alt. sin.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera pyrenaica L.

<Botànica > caprifoliàcies>

cireretes de pastor cireretes de pastor

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cireretes de pastor, n f pl
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  matagallina, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ribes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de roca, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel pirinenc, n m alt. sin.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera pyrenaica L.

<Botànica > caprifoliàcies>

clos clos

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  clos, n m
  • ca  cru, n m sin. compl.
  • ca  rodal, n m sin. compl.
  • es  bodega
  • es  explotación vinícola
  • es  hacienda
  • es  mancha
  • es  pago
  • es  rodal
  • fr  château
  • fr  clos
  • fr  cru
  • fr  domaine
  • fr  endroit
  • en  château
  • en  clos
  • en  patch

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definition
Possessió especialitzada en el cultiu de vinya i en l'elaboració de vi, definida per unes característiques pròpies -ubicació, sòl, etc.-, amb arrels històriques i amb un renom reconegut comercialment, en què hi ha un celler i la casa pairal i que sol donar nom a la collita que s'hi fa.

Note

  • En francès el clos fa més aviat referència a l'extensió de terra i el château al conjunt d'edificis (casa pairal i cellers), per bé que a la pràctica són intercanviables en molts contextos.
connexió de vores connexió de vores

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  connexió de vores, n f
  • es  conexión de bordes
  • en  edge linking

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definition
Procediment de formació de vores realitzat mitjançant la identificació i la connexió de píxels veïns que tenen propietats similars de magnitud i orientació del gradient, en el qual la fase final implica connectar grups de píxels de vora.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
connexió de vores connexió de vores

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  connexió de vores, n f
  • es  conexión de bordes
  • en  edge linking

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definition
Procediment de formació de vores realitzat mitjançant la identificació i la connexió de píxels veïns que tenen propietats similars de magnitud i orientació del gradient, en el qual la fase final implica connectar grups de píxels de vora.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
connexió de vores connexió de vores

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  connexió de vores, n f
  • es  conexión de bordes
  • en  edge linking

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definition
Procediment de formació de vores realitzat mitjançant la identificació i la connexió de píxels veïns que tenen propietats similars de magnitud i orientació del gradient, en el qual la fase final implica connectar grups de píxels de vora.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8