Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "bordegàs" in all thematic areas

bordejar bordejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bordejar, v intr

<Navegació tradicional>

Definition
Navegar contra el vent donant bordades.
bordelès bordelès

<Indústria del suro>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bordelès, n m
  • es  bordelés

<Indústria > Indústria del suro>

bordet | bordeta bordet | bordeta

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bordet | bordeta, n m, f

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definition
Noi nascut de pares desconeguts, expòsit.
borrec | borrega borrec | borrega

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  borrec | borrega, n m, f
  • es  borrego
  • fr  jeune ovin
  • en  young ovine

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Ovella jove de menys d'un any que té totes les dents de llet.
borrec | borrega borrec | borrega

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  borrec | borrega, n m, f
  • es  borrego
  • fr  jeune ovin
  • en  young ovine

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition
Ovella jove de menys d'un any que té totes les dents de llet.
botonets botonets

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  margalida, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarideta, n f alt. sin.
  • ca  margarideta blanca, n f alt. sin.
  • ca  margarideta de riu, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia perenne, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita menuda, n f alt. sin.
  • ca  margarites, n f pl alt. sin.
  • ca  moristella, n f alt. sin.
  • ca  pasqüeta, n f alt. sin.
  • ca  perpètues, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridolla, n f var. ling.
  • nc  Bellis perennis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  margalida, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarideta, n f alt. sin.
  • ca  margarideta blanca, n f alt. sin.
  • ca  margarideta de riu, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia perenne, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita menuda, n f alt. sin.
  • ca  margarites, n f pl alt. sin.
  • ca  moristella, n f alt. sin.
  • ca  pasqüeta, n f alt. sin.
  • ca  perpètues, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridolla, n f var. ling.
  • nc  Bellis perennis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
brou bordelès brou bordelès

<Agricultura > Química agrícola>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  brou bordelès, n m
  • ca  sulfat cuprocàlcic, n m sin. compl.
  • es  caldo bordelés, n m
  • es  sulfato cuprocálcico, n m
  • fr  bouillie bordelaise, n m
  • en  Bordeaux mixture, n

<Agricultura > Química agrícola>

Definition
Producte anticriptogàmic que es prepara barrejant sulfat de coure amb calç apagada.
brou bordelès brou bordelès

<Disciplines de suport > Química>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  brou bordelès, n m

<Disciplines de suport > Química>

Definition
Anticriptogàmic preparat neutralitzant sulfat de coure amb calç.
camamilla grossa camamilla grossa

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla grossa, n f
  • ca  floranda, n f alt. sin.
  • ca  leucantem, n m alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarida de prat, n f alt. sin.
  • ca  margarida vera, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  criel·lei, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  marguerida, n f var. ling.
  • ca  marguerita, n f var. ling.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam.
  • nc  Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • 1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
    2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.