Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "borrassa" in all thematic areas

0 CRITERI ciclogènesi explosiva, borrasca explosiva, cicló bomba o bomba meteorològica? 0 CRITERI ciclogènesi explosiva, borrasca explosiva, cicló bomba o bomba meteorològica?

<Meteorologia>

  • ca  0 CRITERI ciclogènesi explosiva, borrasca explosiva, cicló bomba o bomba meteorològica?

<Física > Meteorologia>

Definition
Tant ciclogènesi explosiva com borrasca explosiva i cicló bomba es consideren formes adequades per a designar un determinat fenomen meteorològic, encara que difereixen segons si fan referència a l'origen del fenomen o a la conseqüència i també segons l'àmbit d'ús. En canvi, la denominació *bomba meteorològica no es considera adequada.

Pel que fa a les formes adequades:

- Una ciclogènesi explosiva és un procés de formació o intensificació d'una circulació ciclònica, amb una disminució ràpida i acusada de la pressió atmosfèrica en el centre.
. Els equivalents castellans són una bomba meteorológica, una bombogénesis i una ciclogénesis explosiva; els francesos, une bombe météorologique i une cyclogenèse explosive, i els anglesos, a bombogenesis, an explosive cyclogenesis i a weather bomb.

- Una borrasca explosiva, amb el sinònim secundari cicló bomba (reservat per a àmbits de poca formalitat),
és una borrasca de gran intensitat originada per una ciclogènesi explosiva; les borrasques explosives poden comportar fortes ventades i precipitacions.
. Els equivalents castellans són una bomba meteorológica, una borrasca explosiva i un ciclón bomba; els equivalents francesos, une bombe météo, une bombe météorologique i un cyclone explosif, i els anglesos, a bomb cyclone i a weather bomb.

Pel que fa a *bomba meteorològica, es considera que és una denominació inadequada pels motius següents:
(1) En l'àmbit especialitzat, no és una forma precisa, ja que designa tant el procés de formació d'una circulació ciclònica com la borrasca resultant d'aquest procés.
(2) En l'àmbit divulgatiu, és una forma que pot generar alarma entre la població, per les fortes connotacions de bomba.

Note

0 CRITERI terrassa coberta o vetllador? 0 CRITERI terrassa coberta o vetllador?

<Economia. Empresa>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI terrassa coberta o vetllador?
  • es  (terrassa coberta) velador, n m

<Economia. Empresa>

Definition
Es considera que la forma adequada és terrassa coberta, i no *vetllador.

Els motius de la tria de terrassa coberta són els següents:
(1) És una forma transparent i descriptiva, ja que terrassa és la forma normativa per a designar l'espai exterior d'un bar o restaurant on també se serveix i coberta indica la possibilitat de tapar aquest espai per mitjà d'una estructura.
(2) Es documenta ja amb aquest sentit.

En canvi, vetllador té com a inconvenient principal que es deu a una extensió de significat que s'ha donat en castellà però no en català,
. Tant en català com en castellà, un vetllador (velador en castellà) és una tauleta, generalment rodona, d'una sola pota. Per extensió, també designa una taula petita i lleugera que és fàcil de transportar, com ara les taules de les terrasses dels bars.
. És probable que sigui a partir d'aquest sentit que en castellà ha passat a denominar la terrassa completa. Ara bé, en català aquest sentit de 'terrassa' es documenta molt més esporàdicament, sovint com una simple traducció de velador.
. Amb el sentit original de tauleta, vetllador sembla molt més freqüent en castellà que no pas en català, cosa que dificulta fer-ne un ús extensiu perquè es tracta d'una forma poc transparent.

Una terrassa coberta és una terrassa exterior d'un bar o restaurant que es pot cobrir de manera provisional, generalment amb vidres desmuntables o un envelat, quan les condicions del temps ho fan aconsellable.

Note

0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà? 0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?

<Meteorologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?
  • es  (Grau 7: vent fort) frescachón, n m
  • es  (Grau 7: vent fort) viento fuerte, n m
  • es  (Grau 8: temporal) temporal, n m
  • es  (Grau 9: temporal fort) temporal fuerte, n m
  • es  (Grau 10: termporal molt fort) temporal duro, n m
  • es  (Grau 11: temporal violent) temporal muy duro, n m
  • es  (Grau 12: huracà) huracán, n m
  • es  (Grau 12: huracà) temporal huracanado, n m
  • fr  (Grau 7: vent fort) grand frais, n m
  • fr  (Grau 8: temporal) coup de vent, n m
  • fr  (Grau 9: temporal fort) fort coup de vent, n m
  • fr  (Grau 10: termporal molt fort) tempête, n f
  • fr  (Grau 11: temporal violent) tempête violente, n f
  • fr  (Grau 12: huracà) ouragan, n m
  • it  (Grau 7: vent fort) vento forte, n m
  • it  (Grau 8: temporal) burrasca, n f
  • it  (Grau 9: temporal fort) burrasca forte, n f
  • it  (Grau 10: termporal molt fort) tempesta, n f
  • it  (Grau 11: temporal violent) tempesta violenta, n f
  • it  (Grau 12: huracà) uragano, n m
  • en  (Grau 7: vent fort) near gale, n
  • en  (Grau 8: temporal) gale, n
  • en  (Grau 9: temporal fort) strong gale, n
  • en  (Grau 10: termporal molt fort) storm, n
  • en  (Grau 11: temporal violent) violent storm, n
  • en  (Grau 12: huracà) hurricane, n

<Física > Meteorologia>

Definition
Tant vent fort, com temporal, com temporal fort, com temporal molt fort, com temporal violent i com huracà (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 7 al 12, per a una escala que té tretze graus):

- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.

- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.

- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.

- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.

- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.

- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.

Note

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà? 0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?

<Geografia física>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?
  • es  (Grau 7: vent fort) frescachón, n m
  • es  (Grau 7: vent fort) viento fuerte, n m
  • es  (Grau 8: temporal) temporal, n m
  • es  (Grau 9: temporal fort) temporal fuerte, n m
  • es  (Grau 10: termporal molt fort) temporal duro, n m
  • es  (Grau 11: temporal violent) temporal muy duro, n m
  • es  (Grau 12: huracà) huracán, n m
  • es  (Grau 12: huracà) temporal huracanado, n m
  • fr  (Grau 7: vent fort) grand frais, n m
  • fr  (Grau 8: temporal) coup de vent, n m
  • fr  (Grau 9: temporal fort) fort coup de vent, n m
  • fr  (Grau 10: termporal molt fort) tempête, n f
  • fr  (Grau 11: temporal violent) tempête violente, n f
  • fr  (Grau 12: huracà) ouragan, n m
  • it  (Grau 7: vent fort) vento forte, n m
  • it  (Grau 8: temporal) burrasca, n f
  • it  (Grau 9: temporal fort) burrasca forte, n f
  • it  (Grau 10: termporal molt fort) tempesta, n f
  • it  (Grau 11: temporal violent) tempesta violenta, n f
  • it  (Grau 12: huracà) uragano, n m
  • en  (Grau 7: vent fort) near gale, n
  • en  (Grau 8: temporal) gale, n
  • en  (Grau 9: temporal fort) strong gale, n
  • en  (Grau 10: termporal molt fort) storm, n
  • en  (Grau 11: temporal violent) violent storm, n
  • en  (Grau 12: huracà) hurricane, n

<Geografia > Geografia física>

Definition
Tant vent fort, com temporal, com temporal fort, com temporal molt fort, com temporal violent i com huracà (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 7 al 12, per a una escala que té tretze graus):

- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.

- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.

- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.

- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.

- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.

- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.

Note

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà? 0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?

<Geografia física>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?
  • es  (Grau 7: vent fort) frescachón, n m
  • es  (Grau 7: vent fort) viento fuerte, n m
  • es  (Grau 8: temporal) temporal, n m
  • es  (Grau 9: temporal fort) temporal fuerte, n m
  • es  (Grau 10: termporal molt fort) temporal duro, n m
  • es  (Grau 11: temporal violent) temporal muy duro, n m
  • es  (Grau 12: huracà) huracán, n m
  • es  (Grau 12: huracà) temporal huracanado, n m
  • fr  (Grau 7: vent fort) grand frais, n m
  • fr  (Grau 8: temporal) coup de vent, n m
  • fr  (Grau 9: temporal fort) fort coup de vent, n m
  • fr  (Grau 10: termporal molt fort) tempête, n f
  • fr  (Grau 11: temporal violent) tempête violente, n f
  • fr  (Grau 12: huracà) ouragan, n m
  • it  (Grau 7: vent fort) vento forte, n m
  • it  (Grau 8: temporal) burrasca, n f
  • it  (Grau 9: temporal fort) burrasca forte, n f
  • it  (Grau 10: termporal molt fort) tempesta, n f
  • it  (Grau 11: temporal violent) tempesta violenta, n f
  • it  (Grau 12: huracà) uragano, n m
  • en  (Grau 7: vent fort) near gale, n
  • en  (Grau 8: temporal) gale, n
  • en  (Grau 9: temporal fort) strong gale, n
  • en  (Grau 10: termporal molt fort) storm, n
  • en  (Grau 11: temporal violent) violent storm, n
  • en  (Grau 12: huracà) hurricane, n

<Geografia > Geografia física>

Definition
Tant vent fort, com temporal, com temporal fort, com temporal molt fort, com temporal violent i com huracà (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 7 al 12, per a una escala que té tretze graus):

- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.

- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.

- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.

- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.

- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.

- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.

Note

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
agafallosos agafallosos

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agafallosos, n m pl
  • ca  ancusa arvense, n f alt. sin.
  • ca  baldofa, n f alt. sin.
  • ca  borraina borda, n f alt. sin.
  • ca  buglossa, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  buglosa, n f var. ling.
  • ca  gafallosos, n m pl var. ling.
  • nc  Anchusa arvensis (L.) M. Bieb.
  • nc  Lycopsis arvensis L. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

agafallosos agafallosos

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agafallosos, n m pl
  • ca  ancusa arvense, n f alt. sin.
  • ca  baldofa, n f alt. sin.
  • ca  borraina borda, n f alt. sin.
  • ca  buglossa, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  buglosa, n f var. ling.
  • ca  gafallosos, n m pl var. ling.
  • nc  Anchusa arvensis (L.) M. Bieb.
  • nc  Lycopsis arvensis L. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

aigua de borratja aigua de borratja

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aigua de borratja, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Definition
Infusió preparada amb les flors de la planta herbàcia anomenada borratja (Borago officinalis), de propietats sudorífiques i diürètiques.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albó, n m
  • ca  caramuixa, n f sin. compl.
  • ca  caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
  • ca  porrassera, n f sin. compl.
  • ca  albó (flor), n m alt. sin.
  • ca  albó (tija verda), n m alt. sin.
  • ca  albó estival, n m alt. sin.
  • ca  albó microcarp, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
  • ca  cucurutxa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrassa (fulles), n f alt. sin.
  • ca  porrassina, n f alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  armuto, n m var. ling.
  • ca  armutu, n m var. ling.
  • ca  aubó, n m var. ling.
  • ca  caramutxa, n f var. ling.
  • ca  esclareu, n m var. ling.
  • ca  porrèca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus aestivus Brot.
  • nc  Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Note

  • 1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
    2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
albó albó

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albó, n m
  • ca  caramuixa, n f sin. compl.
  • ca  caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
  • ca  porrassera, n f sin. compl.
  • ca  albó (flor), n m alt. sin.
  • ca  albó (tija verda), n m alt. sin.
  • ca  albó estival, n m alt. sin.
  • ca  albó microcarp, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
  • ca  cucurutxa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrassa (fulles), n f alt. sin.
  • ca  porrassina, n f alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  armuto, n m var. ling.
  • ca  armutu, n m var. ling.
  • ca  aubó, n m var. ling.
  • ca  caramutxa, n f var. ling.
  • ca  esclareu, n m var. ling.
  • ca  porrèca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus aestivus Brot.
  • nc  Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Note

  • 1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
    2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.