Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "brivallada" in all thematic areas
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca baixada, n f
- ca davallada, n f sin. compl.
- es bajada, n f
- fr baisse, n m
- fr descente, n f
- en descent, n
- en slope, n
<Enginyeria forestal>
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca borinot de taca rovellada, n m
- es abejorro parcheado, n m
- es abejorro parcheado oxidado, n m
- fr bourdon à tache rousse, n m
- fr bourdon à taches rousses, n m
- en rusty patched bumble bee, n
- en rusty-patched bumble bee, n
- en rusty-patched bumblebee, n
- nc Bombus affinis
<Zoologia > Insectes>
Definition
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bricallaire, n m, f
- ca bricaller | bricallera, n m, f sin. compl.
- es recovero
- fr coquetier
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definition
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bricallaire, n m, f
- ca bricaller | bricallera, n m, f sin. compl.
- es recovero
- fr coquetier
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definition
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bricaller | bricallera, n m, f
- ca bricallaire, n m, f sin. compl.
- es recovero
- fr coquetier
- en poulterer
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca paella, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia pigallada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca peluda pigallada, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca llisseria, n f var. ling.
- ca peluda randa, n f var. ling.
- nc Arnoglossus thori
- es peludilla
- es peludo
- fr arnoglosse de Thor
- fr fause limande
- en scaldback
- en Thor's scaldfish
- de Lammzunge
<Peixos > Bòtids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca paella, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia pigallada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca peluda pigallada, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca llisseria, n f var. ling.
- ca peluda randa, n f var. ling.
- nc Arnoglossus thori
- es peludilla
- es peludo
- fr arnoglosse de Thor
- fr fause limande
- en scaldback
- en Thor's scaldfish
- de Lammzunge
<Peixos > Bòtids>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca colla, n f
- ca treballada, n f sin. compl.
- es mano
- fr brigade
- fr équipe de dockers
<Ports > Oficis>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dauradella, n f
- ca herba daurada, n f sin. compl.
- ca cèterac, n m/f alt. sin.
- ca corbelleta, n f alt. sin.
- ca dauradeta, n f alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia de mur, n f alt. sin.
- ca herba dauradella, n f alt. sin.
- ca herba dauradeta, n f alt. sin.
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de paret, n f alt. sin.
- ca herba de sang, n f alt. sin.
- ca herba la plata, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba pigotosa, n f alt. sin.
- ca herba platereta, n f alt. sin.
- ca herba rovellada, n f alt. sin.
- ca herba sanguinària, n f alt. sin.
- ca herbeta daurada, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca melsera, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca paredades, n f pl alt. sin.
- ca peixets, n m pl alt. sin.
- ca pigotosa, n f alt. sin.
- ca platereta, n f alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca serpeta, n f alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca auradella, n f var. ling.
- ca aurellina, n f var. ling.
- ca ceterac, n m/f var. ling.
- ca dorada, n f var. ling.
- ca doradella, n f var. ling.
- ca doradilla, n f var. ling.
- ca doraella, n f var. ling.
- ca endauradella, n f var. ling.
- ca falsija de mur, n f var. ling.
- ca herba auradella, n f var. ling.
- ca herba dorà, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca herba doradilla, n f var. ling.
- ca herba doraeta, n f var. ling.
- ca herbeta dorà, n f var. ling.
- ca herbeta dorada, n f var. ling.
- ca herbeta doraeta, n f var. ling.
- ca melfera, n f var. ling.
- ca neuradella, n f var. ling.
- ca nurella, n f var. ling.
- ca oradilla, n f var. ling.
- ca oredella, n f var. ling.
- ca oredilla, n f var. ling.
- ca orellina, n f var. ling.
- ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- ca uradilla, n f var. ling.
- ca uredella, n f var. ling.
- nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
- nc Asplenium ceterach L. sin. compl.
<Botànica > polipodiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dauradella, n f
- ca herba daurada, n f sin. compl.
- ca cèterac, n m/f alt. sin.
- ca corbelleta, n f alt. sin.
- ca dauradeta, n f alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia de mur, n f alt. sin.
- ca herba dauradella, n f alt. sin.
- ca herba dauradeta, n f alt. sin.
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de paret, n f alt. sin.
- ca herba de sang, n f alt. sin.
- ca herba la plata, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba pigotosa, n f alt. sin.
- ca herba platereta, n f alt. sin.
- ca herba rovellada, n f alt. sin.
- ca herba sanguinària, n f alt. sin.
- ca herbeta daurada, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca melsera, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca paredades, n f pl alt. sin.
- ca peixets, n m pl alt. sin.
- ca pigotosa, n f alt. sin.
- ca platereta, n f alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca serpeta, n f alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca auradella, n f var. ling.
- ca aurellina, n f var. ling.
- ca ceterac, n m/f var. ling.
- ca dorada, n f var. ling.
- ca doradella, n f var. ling.
- ca doradilla, n f var. ling.
- ca doraella, n f var. ling.
- ca endauradella, n f var. ling.
- ca falsija de mur, n f var. ling.
- ca herba auradella, n f var. ling.
- ca herba dorà, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca herba doradilla, n f var. ling.
- ca herba doraeta, n f var. ling.
- ca herbeta dorà, n f var. ling.
- ca herbeta dorada, n f var. ling.
- ca herbeta doraeta, n f var. ling.
- ca melfera, n f var. ling.
- ca neuradella, n f var. ling.
- ca nurella, n f var. ling.
- ca oradilla, n f var. ling.
- ca oredella, n f var. ling.
- ca oredilla, n f var. ling.
- ca orellina, n f var. ling.
- ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- ca uradilla, n f var. ling.
- ca uredella, n f var. ling.
- nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
- nc Asplenium ceterach L. sin. compl.
<Botànica > polipodiàcies>
