Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparrall, n m
ca doblada, n f sin. compl.
ca dorada, n f sin. compl.
ca esparralló, n m sin. compl.
ca esparralló [petit], n m sin. compl.
ca justina, n f sin. compl.
ca notari, n m sin. compl.
ca orada, n f sin. compl.
ca patena, n f sin. compl.
ca patena [petit], n f sin. compl.
ca patenó [petit], n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca vidriada, n f sin. compl.
ca asparrall, n m var. ling.
ca dorá, n f var. ling.
ca epsarrall, n m var. ling.
ca esparall, n m var. ling.
ca esparallu, n m var. ling.
ca esparellon, n m var. ling.
ca esparrai, n m var. ling.
ca esparrais, n m pl var. ling.
ca esparráll, n m var. ling.
ca esparrallo, n m var. ling.
ca esparray, n m var. ling.
ca esparráy, n m var. ling.
ca esparrayon, n m var. ling.
ca esparrelló, n m var. ling.
ca esparro, n m var. ling.
ca esperelló, n m var. ling.
ca orá, n f var. ling.
ca patenes, n f pl var. ling.
ca raspallón, n m var. ling.
ca sparralló, n m var. ling.
nc Diplodus annularis
nc Sargus annularis var. ling.
nc Sargus anularis var. ling.
nc Sparus Annularis var. ling.
es esparrayón
es mocharra
es mojarra
es raspallon
es raspallón
es raspallón anillado
fr sargue annulaire
fr sparaillon
fr sparaillon commun
it sparlo
en annular githead
en annular seabream
de Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca liftar, v tr
es liftar
fr brosser
fr lifter
en top, to

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>, <Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>

Definition

Colpejar la pilota en diagonal, de baix a dalt i d'enrere cap endavant, de manera que la pilota fa un moviment de rotació cap endavant, en el sentit de la seva trajectòria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 92 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 16) ISBN 84-7739-234-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca liftar, v tr
es liftar
fr brosser
fr lifter
en top, to

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Definition

Colpejar la pilota en diagonal, de baix a dalt, de manera que la pilota fa un moviment de rotació cap endavant, en el sentit de la seva trajectòria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca liftar, v tr
es liftar
fr brosser
fr lifter
en top, to

<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>, <Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 02 Tennis de taula>

Definition

Imprimir un efecte liftat a la pilota.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca màquina de desempolsar, n f
ca màquina de raspallar, n f sin. compl.
es máquina de desempolvar
fr machine à brosser
en brushing machine

<Indústria > Indústria de la pell > Maquinària de la pell>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca menta borda, n f
ca madrastra, n f sin. compl.
ca matapuça, n f sin. compl.
ca mendastre, n m sin. compl.
ca menta de gat, n f sin. compl.
ca mentastre, n m sin. compl.
ca alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
ca betònica, n f alt. sin.
ca brosseta de riu, n f alt. sin.
ca herba bona, n f alt. sin.
ca herba de gat, n f alt. sin.
ca herba gatera, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba sana borda, n f alt. sin.
ca herba sana pudent, n f alt. sin.
ca herba-sana, n f alt. sin.
ca herba-sana borda, n f alt. sin.
ca herbabona, n f alt. sin.
ca herbabona borda, n f alt. sin.
ca madrastres, n f pl alt. sin.
ca matapuces, n f alt. sin.
ca menta boscana, n f alt. sin.
ca menta d'ase, n f alt. sin.
ca menta de bosc, n f alt. sin.
ca menta de bou, n f alt. sin.
ca menta de ribera, n f alt. sin.
ca menta salvatge, n f alt. sin.
ca albarsana borda, n f var. ling.
ca albersana, n f var. ling.
ca berdònica, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba sana pudenta, n f var. ling.
ca madastra, n f var. ling.
ca madastres, n f pl var. ling.
ca madrasta, n f var. ling.
ca madrastes, n f pl var. ling.
ca mairastra, n f var. ling.
ca mandastra, n f var. ling.
ca mandrastre, n m var. ling.
ca marastre, n m/f var. ling.
ca mendastra, n f var. ling.
ca mentastra, n f var. ling.
ca mentrastre, n m var. ling.
ca padastre, n m var. ling.
nc Mentha suaveolens Ehrh.
nc Mentha rotundifolia auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Note

La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca menta borda, n f
ca madrastra, n f sin. compl.
ca matapuça, n f sin. compl.
ca mendastre, n m sin. compl.
ca menta de gat, n f sin. compl.
ca mentastre, n m sin. compl.
ca alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
ca betònica, n f alt. sin.
ca brosseta de riu, n f alt. sin.
ca herba bona, n f alt. sin.
ca herba de gat, n f alt. sin.
ca herba gatera, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba sana borda, n f alt. sin.
ca herba sana pudent, n f alt. sin.
ca herba-sana, n f alt. sin.
ca herba-sana borda, n f alt. sin.
ca herbabona, n f alt. sin.
ca herbabona borda, n f alt. sin.
ca madrastres, n f pl alt. sin.
ca matapuces, n f alt. sin.
ca menta boscana, n f alt. sin.
ca menta d'ase, n f alt. sin.
ca menta de bosc, n f alt. sin.
ca menta de bou, n f alt. sin.
ca menta de ribera, n f alt. sin.
ca menta salvatge, n f alt. sin.
ca albarsana borda, n f var. ling.
ca albersana, n f var. ling.
ca berdònica, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba sana pudenta, n f var. ling.
ca madastra, n f var. ling.
ca madastres, n f pl var. ling.
ca madrasta, n f var. ling.
ca madrastes, n f pl var. ling.
ca mairastra, n f var. ling.
ca mandastra, n f var. ling.
ca mandrastre, n m var. ling.
ca marastre, n m/f var. ling.
ca mendastra, n f var. ling.
ca mentastra, n f var. ling.
ca mentrastre, n m var. ling.
ca padastre, n m var. ling.
nc Mentha suaveolens Ehrh.
nc Mentha rotundifolia auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Note

La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca modelador de cabells, n m
es moldeador de cabello
es moldeador de pelo
fr brosse à coiffer
en styling brush

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Electrònica > Electrodomèstics>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca modelador de cabells, n m
es moldeador de cabello, n m
es moldeador de pelo, n m
fr brosse à coiffer, n f
pt modelador de cabelo, n m
en styling brush, n

<Grans Magatzems > Seccions > Electrodomèstics>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca moll de fang, n m
ca gaboc, n m sin. compl.
ca moll, n m sin. compl.
ca moll cranquer, n m sin. compl.
ca moll de platja, n m sin. compl.
ca moll de port, n m sin. compl.
ca moll de roca, n m sin. compl.
ca moll fanguer, n m sin. compl.
ca moll jueu, n m sin. compl.
ca moll roquer, n m sin. compl.
ca moll ver, n m sin. compl.
ca mollet, n m sin. compl.
ca mollet [juvenil], n m sin. compl.
ca raballona, n f sin. compl.
ca roger, n m sin. compl.
ca roger de fang, n m sin. compl.
ca rogeret, n m sin. compl.
ca rogeró [juvenil], n m sin. compl.
ca mòll, n m var. ling.
ca moll cranqué, n m var. ling.
ca moll de fanch, n m var. ling.
ca moll roqué, n m var. ling.
ca moll-jueu, n m var. ling.
ca rujet de fang, n m var. ling.
nc Mullus barbatus
es salmonete
es salmonete de fango
fr rouget
fr rouget barbet
fr rouget de vase
fr rouget-barbet de vase
fr surmulet
it triglia
en red mullet
en striped mullet
en surmullet
de Rote Meerbarbe
de Roter Sack-brassen

Basic search

Advanced search

Results for "brossenc" in all thematic areas

Definition

Definition

Definition

Note

Note