Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "bufeta" in all thematic areas

albufera albufera

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  albufera, n f
  • ca  bufera, n f sin. compl.
  • ca  llacuna litoral, n f sin. compl.
  • es  albufera
  • es  laguna litoral
  • fr  étang littoral
  • fr  lagune
  • en  barrier lagoon
  • en  lagoon

<Costes > Litoral>

Definition
Llacuna d'aigua salada separada de la mar per un cordó litoral.
albufera albufera

<Geografia > Geografia física>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  albufera, n f
  • ca  bufera, n f sin. compl.
  • es  albufera
  • fr  lagune
  • en  lagoon

<Geografia física > Hidrologia>

Definition
Àrea d'aigua soma disposada paral·lelament a la costa i separada del mar per restingues.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  almussa, n f
  • es  muceta
  • fr  mosette
  • fr  mozette
  • en  hood

<Indumentària>

Definition
Esclavina que cobreix el pit i les espatlles utilitzada com a senyal de dignitat per bisbes, rectors i altres eclesiàstics.
amanida d'escamarlans amb emulsió de patata del bufet amanida d'escamarlans amb emulsió de patata del bufet

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida d'escamarlans amb emulsió de patata del bufet
  • es  ensalada de cigalas con emulsión de patata del bufet
  • fr  salade aux langoustines et son émulsion de pommes de terre
  • it  insalata di scampi con emulsione di patate
  • en  Norway lobster salad with a truffled potato emulsion
  • de  Kaisergranatsalat mit Kartoffelemulsion

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

anguila anguila

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Note

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anyol, n m
  • ca  anyol ramós, n m alt. sin.
  • ca  herba de la xufeta, n f alt. sin.
  • ca  julivert de xufa, n m alt. sin.
  • nc  Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. ramosum (Costa) Silvestre
  • nc  Conopodium arvense (Coss.) Calest. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

artemisa borda artemisa borda

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  artemisa borda, n f
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta d'esca, n f alt. sin.
  • ca  botgeta esquera, n f alt. sin.
  • ca  botgetes, n f pl alt. sin.
  • ca  botja d'esca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'esca, n f alt. sin.
  • ca  donzell, n m alt. sin.
  • ca  herba del reuma, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  morenera prima, n f alt. sin.
  • ca  ullastre de frare, n m alt. sin.
  • ca  bogeta, n f var. ling.
  • ca  mançamilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • ca  oastre de frare, n m var. ling.
  • nc  Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

auleta auleta

<Música > Instruments musicals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  auleta, n m, f
  • es  auleta, n m, f
  • en  aulete, n

<Música > Instruments musicals>

Definition
Persona que toca l'aulos.
baieta baieta

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  baieta, n f
  • es  bayeta, n f
  • fr  serpillière, n f
  • pt  pano multiusos, n m
  • en  cleaning rag, n

<Grans Magatzems > Seccions > Drogueria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  baieta, n f
  • es  bayeta
  • fr  serpillière
  • en  flannel

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Teixits>