Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "burro" in all thematic areas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abellera, n f
- ca abellera apífera, n f alt. sin.
- ca abellera vera, n f alt. sin.
- ca abelles, n f pl alt. sin.
- ca abelletes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'abella, n f alt. sin.
- ca flor d'abelles, n f alt. sin.
- ca herba abellera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca mosca d'ase, n f alt. sin.
- ca mosquera, n f alt. sin.
- ca mosques, n f pl alt. sin.
- ca mosques de burro, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca beiera, n f var. ling.
- nc Ophrys apifera Huds.
<Botànica > orquidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abellera, n f
- ca abellera apífera, n f alt. sin.
- ca abellera vera, n f alt. sin.
- ca abelles, n f pl alt. sin.
- ca abelletes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'abella, n f alt. sin.
- ca flor d'abelles, n f alt. sin.
- ca herba abellera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca mosca d'ase, n f alt. sin.
- ca mosquera, n f alt. sin.
- ca mosques, n f pl alt. sin.
- ca mosques de burro, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca beiera, n f var. ling.
- nc Ophrys apifera Huds.
<Botànica > orquidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allassa groga, n f
- ca caldereta, n f alt. sin.
- ca espasa de sant, n f alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca jonquillo, n m alt. sin.
- ca nadala, n f alt. sin.
- ca nadaleta, n f alt. sin.
- ca pixat de burro, n m alt. sin.
- ca santvicentets, n m pl alt. sin.
- ca junquillo, n m var. ling.
- nc Narcissus tazetta L. subsp. tazetta
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allassa groga, n f
- ca caldereta, n f alt. sin.
- ca espasa de sant, n f alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca jonquillo, n m alt. sin.
- ca nadala, n f alt. sin.
- ca nadaleta, n f alt. sin.
- ca pixat de burro, n m alt. sin.
- ca santvicentets, n m pl alt. sin.
- ca junquillo, n m var. ling.
- nc Narcissus tazetta L. subsp. tazetta
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós bord, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca anfós burro, n m sin. compl.
- ca anfós jueu, n m sin. compl.
- ca anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
- ca anfós rosat, n m sin. compl.
- ca ase, n m sin. compl.
- ca jueu, n m sin. compl.
- ca mero rosat, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca nero jueu, n m sin. compl.
- ca nero rosat, n m sin. compl.
- ca abadeco, n m var. ling.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca anfós-burro, n m var. ling.
- ca anfós-jueu, n m var. ling.
- ca neru, n f var. ling.
- nc Mycteroperca rubra
- nc Cerna nebulosa var. ling.
- nc Parepinephelus acutirostris var. ling.
- es abadejo
- es cardenal
- es gitano
- es mero
- fr baldèche rouge
- fr mérou royal
- en comb grouper
<Peixos > Serrànids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- abadeco (FAUNAICT): Tarragona
- abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València
- anfós bord (DCVB-E): Mallorca
- anfós bord (DELC): Balears
- anfós bord (DELC2): Balears
- anfós bord (RANDA11): Mallorca
- anfós bord (RPCE3): Mallorca
- anfós burro (DCVB-E): Eivissa
- anfós burro (DELC): Balears
- anfós burro (RANDA11): Eivissa
- anfós jueu (DCVB-E): Mallorca
- anfós jueu (DELC): Balears
- anfós jueu (RANDA11): Mallorca
- anfós-burro (RPCE3): Eivissa
- anfós-jueu (RPCE3): Mallorca
- ase (DELC2): Balears
- jueu (DELC2): Balears
- neru (LVPB): Menorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós bord, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca anfós burro, n m sin. compl.
- ca anfós jueu, n m sin. compl.
- ca anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
- ca anfós rosat, n m sin. compl.
- ca ase, n m sin. compl.
- ca jueu, n m sin. compl.
- ca mero rosat, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca nero jueu, n m sin. compl.
- ca nero rosat, n m sin. compl.
- ca abadeco, n m var. ling.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca anfós-burro, n m var. ling.
- ca anfós-jueu, n m var. ling.
- ca neru, n f var. ling.
- nc Mycteroperca rubra
- nc Cerna nebulosa var. ling.
- nc Parepinephelus acutirostris var. ling.
- es abadejo
- es cardenal
- es gitano
- es mero
- fr baldèche rouge
- fr mérou royal
- en comb grouper
<Peixos > Serrànids>
Note
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- abadeco (FAUNAICT): Tarragona
- abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València
- anfós bord (DCVB-E): Mallorca
- anfós bord (DELC): Balears
- anfós bord (DELC2): Balears
- anfós bord (RANDA11): Mallorca
- anfós bord (RPCE3): Mallorca
- anfós burro (DCVB-E): Eivissa
- anfós burro (DELC): Balears
- anfós burro (RANDA11): Eivissa
- anfós jueu (DCVB-E): Mallorca
- anfós jueu (DELC): Balears
- anfós jueu (RANDA11): Mallorca
- anfós-burro (RPCE3): Eivissa
- anfós-jueu (RPCE3): Mallorca
- ase (DELC2): Balears
- jueu (DELC2): Balears
- neru (LVPB): Menorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca collons de gall, n m pl alt. sin.
- ca dent de lleó, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca pixacans, n m pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
- ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca xicoia, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira d'ase, n f alt. sin.
- ca xicoira de burro, n f alt. sin.
- ca xicoina, n f var. ling.
- nc Taraxacum F.H. Wigg.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca collons de gall, n m pl alt. sin.
- ca dent de lleó, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca pixacans, n m pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
- ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca xicoia, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira d'ase, n f alt. sin.
- ca xicoira de burro, n f alt. sin.
- ca xicoina, n f var. ling.
- nc Taraxacum F.H. Wigg.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca angelina, n f
- es burro chiclero
- fr diagramme gris
- en rubberlip grunt
- nc Plectorhinchus mediterraneus
<Zoologia > Peixos>
<Zoologia > Mamífers>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ase eguasser, n m
- es burro yegüerizo
<Zoologia > Mamífers>
